Condemna internacional per la irrupció de l'Equador a l'ambaixada mexicana
Creixen les crítiques a Daniel Noboa a tot el món mentre el seu partit perd la majoria al Parlament que li permet governar el país
BogotàDe nord a sud, un per un, tots els països americans –i també d'altres continents– han condemnat l'operació policial de l'Equador a l'ambaixada de Mèxic a Quito de divendres passat. La policia equatoriana va irrompre a la seu diplomàtica i es va endur detingut l'exvicepresident equatorià Jorge Glas, a qui Mèxic havia concedit l'asil. Un bloc del Mercosur ha demanat suspendre l'Equador com a associat i Nicaragua ha trencat relacions amb Quito, com ja va fer ahir Mèxic. L'ONU, l'Organització d'Estats Americans (OEA) i també la Unió Europea (UE) han condemnat la "violació" de les instal·lacions diplomàtiques, protegides per la Convenció de Viena. Però el president de l'Equador, Daniel Noboa, ha defensat l'operatiu per detenir l'exvicepresident assegurant que la condemna judicial que pesava contra Glas preval sobre una condició d'asil polític. Jorge Glas, detingut divendres a la nit, havia estat condemnat per suborn i corrupció i continua sota investigació per altres possibles delictes.
L'Argentina, Bolívia, el Brasil, Xile, Colòmbia, Cuba, Hondures, Nicaragua, Panamà, Paraguai, el Perú, la República Dominicana, l'Uruguai o Veneçuela, entre d'altres, s'han sumat a la condemna d'un president de l'Equador que es reafirma en les seves accions. Després de la detenció a l'ambaixada mexicana de Quito, divendres a la nit, hora local, líders d'arreu del món van expressar la seva indignació per l'incident i el president de Mèxic va anunciar que trencava relacions diplomàtiques amb l'Equador. Aquest diumenge, tot el personal diplomàtic mexicà a l'Equador ha agafat un vol de tornada al seu país. Però el greuge va més enllà d'unes simples relacions bilaterals més que trencades.
En un acte gairebé sense precedents, els experts en dret internacional afirmen que la irrupció a l'edifici diplomàtic representa una violació flagrant de la Convenció de Viena, segons la qual –per molt que Glas sigui considerat un criminal– cap país pot violar les dependències diplomàtiques d'un altre país. Amb data de l'any 1963, pocs governants s'han atrevit a infringir-la. I que ara ho faci l'Equador, que protegia Julian Assange a la seva ambaixada de Londres, és com a mínim irònic.
De fet, el Regne Unit ja va amenaçar l'any 2012 amb fer una operació similar a la viscuda a Quito, però no ho va dur a terme. En aquell moment, l'Equador va respondre que estava "profundament commocionat per les amenaces del govern britànic contra la sobirania de l'ambaixada de l'Equador i el suggeriment que poden entrar per la força a l'ambaixada. És una clara violació del dret internacional i dels protocols establerts a la Convenció de Viena”. Però aquelles paraules venien d'un govern liderat –llavors– per Rafael Correa, que avui també condemna el govern de Daniel Noboa i les seves actuacions fora del marc legal.
Fins i tot el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha condemnat la irrupció a l'ambaixada mexicana i l'ha titllada d'"acte feixista”. De fet, el president veneçolà es troba ara mateix en una situació similar: líders opositors estan refugiats a l'ambaixada argentina a Caracas i continuen buscant un “salconduit” que els permeti abandonar el país, el mateix mecanisme que buscava Mèxic per treure Glas del país. A diferència de l'Equador, fonts del govern de Maduro ja han afirmat que els sis opositors podran sortir sense ser detinguts.
Glas és traslladat a una presó de màxima seguretat
A més de la condemna internacional per la irrupció a l'ambaixada mexicana per la força, Noboa també haurà de justificar les imatges de Jorge Glas pujant a un avió de l'exèrcit per ser conduït a La Roca, una presó de màxima seguretat situada a Guayaquil. Demacrat i amb dificultats per caminar, és l'última imatge que es té de l'exvicepresident.
L'entrada d'agents armats a les dependències diplomàtiques deixa clara la tendència autoritària d'un president, Daniel Noboa, que va alçar-se al poder el 23 de novembre del 2023 i que des d'aleshores ha volgut controlar l'Estat a cops de bastó.
El president, que abans d'alçar-se al poder ja formava part de l'elit empresarial del país, va declarar l'estat d'excepció el 8 de gener per lluitar contra les bandes criminals i del narcotràfic, una mesura per la qual molts no han dubtat a comparar-lo amb el màxim mandatari d'El Salvador, Nayib Bukele. Amb la mesura, també va aprovar un paquet de lleis sense passar per l'escrutini del seu Parlament, i ara fa una crida a votar un referèndum per “enfortir la seguretat”.
“La gran majoria de l'Equador va decidir que jo sigui aquí i, basant-me en aquest mateix principi, no permetré mai que un petit grup de persones es vulguin imposar com si fossin la majoria. L'agenda de l'Equador la imposa la majoria, no pas un petit grup”, va subratllar. Però ara sembla que ell ja no forma part de la majoria. L'escàndol per la irrupció a l'ambaixada també ha fet que aquest mateix dissabte Noboa perdi el suport del partit Revolució Ciutadana a l'Assemblea Nacional de l'Equador. Sense aquests diputats, ja no disposa d'una majoria legislativa.
