Colòmbia entra en una era de canvi amb la investidura de Petro

BarcelonaColòmbia ha entrat aquest diumenge en una era de canvi amb la investidura de Gustavo Petro, primer president d'esquerra del país. Petro ha traçat les línies mestres d'una revolució pacífica per construir una nació "justa, forta i unida" en una vistosa cerimònia carregada de simbolismes. El nou president, de 62 anys, ha coronat així l'ideal bolivarià que va començar amb la seva joventut, quan va entrar a les files del grup guerriller Moviment 19 d'Abril (M-19). Les banderes del M-19 s’han pogut veure entre la multitud que s’ha concentrat a la plaça de Bolívar, al centre de Bogotà, plena a vessar per aclamar-lo des del principi fins al final.

Enmig d’un públic emocionat per l'ascensió de l'esquerra al poder i per la possibilitat d'assistir per primer cop a la investidura d’un president, tradicionalment reservada a caps d'estat, polítics i altres autoritats, també s’hi han vist les banderes de Colòmbia, cartells de la campanya presidencial de Petro i un enorme retrat del president abraçat amb la seva vicepresidenta, Francia Márquez. La vicepresidenta, primera afrocolombiana que arriba al segon càrrec més important del país, s’ha convertit en un altre dels símbols de canvi a la cerimònia.

A la tarima, darrere del nou president, s’han assegut els convidats internacionals. Una llista encapçalada pel rei Felip VI i pels presidents de l’Argentina, Xile, Hondures, el Paraguai, l'Equador, Costa Rica, Bolívia i la República Dominicana.

També s’han assegut en un lloc preferencial els altres "convidats d'honor" de Petro, un grup de persones humils de diverses professions, com ara un escombriaire, un pescador, un pagès o un venedor ambulant. Aquesta imatge ha volgut ser una mostra dels vents de canvi a Colòmbia en l'estructura del poder de l'estat i amb la ciutadania.

"Aquí tenim el poble. Les mans humils de l'obrer, les pageses i els que escombren els carrers. Aquí hi ha els cors de la feina, les il·lusions de qui pateix. Aquí hi ha les dones treballadores que m'han abraçat quan decaic, quan em sento feble. L'amor del poble i l'amor al poble, a la gent que pateix, és el que em té aquí per unir i construir una nació", ha manifestat Petro.

Per a la cerimònia d'investidura, Petro, acompanyat de la seva dona, Verónica Alcocer, i els seus fills, ha sortit de la seu de la cancelleria i ha recorregut a peu uns 200 metres fins a la plaça de Bolívar, acompanyat d’un rigorós esquema de seguretat del qual ha format part, de manera simbòlica, la Guàrdia Indígena.

Un dels moments més emotius de la cerimònia ha sigut quan la senadora María José Pizarro, filla de Carlos Pizarro, comandant del M-19 que va ser company de Petro en aquella guerrilla i assassinat el 1990 quan era candidat presidencial després de deixar les armes, ha imposat la banda presidencial al nou cap d’estat. Pizarro no ha pogut contenir les llàgrimes i ha abraçat Petro al veure complert també el somni del seu pare.

Primera ordre com a president

Just després de jurar el càrrec, Petro ha donat la seva primera ordre presidencial: treure l'espasa del Libertador de la Casa de Nariño i portar-la a la plaça de Bolívar perquè aquest símbol de la independència de Colòmbia, i també del M-19, fos al seu costat en aquest moment històric. El president del Senat, Roy Barreras, ha ordenat un inusual recés de deu minuts a la cerimònia perquè hi hagués temps per portar l'espasa.

El robatori de l'espasa de Bolívar va ser el primer acte del M-19, que la va sostreure el 1974 d’una casa museu al centre de Bogotà on s’exhibia i la va tornar al govern després de signar la pau i deixar les armes el 1990. "Aquesta espasa representa massa per a nosaltres", ha dit Petro, que davant l'urna de vidre que guarda la peça ha afegit: “És l'espasa de poble, i per això la volíem aquí”.

En una cerimònia sota un sol radiant, Petro ha pronunciat un discurs centrat en la violència, la desigualtat i la pobresa que viu el país. Ha convocat els grups armats al desarmament, ha recordat que la pau és possible, ha cridat a la solidaritat amb els més necessitats i ha plantejat la necessitat de "fer una Colòmbia més igualitària i amb més oportunitats per a tots i totes".