Ciutat de Mèxic prohibeix la tauromàquia tradicional i proposa una opció sense sang

BarcelonaEls legisladors de Ciutat de Mèxic han aprovat amb una aclaparadora majoria la prohibició de les corrides de toros tradicionals. Un esdeveniment important tenint en compte que es tracta de la ciutat i el país del món amb més tradició taurina. La mesura ha comptat amb el suport de la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

La legislació, aprovada per 61 vots a 1, prohibeix ferir o matar els toros per esport, tant a dins com a fora de les places. Permetrà el que els partidaris de la nova llei anomenen una "tauromàquia sense violència", en què les normes determinen quant de temps pot estar el toro a la plaça i limiten quines capes poden utilitzar els toreros per atraure els animals. Segons la nova llei, cada corrida individual durarà només 15 minuts, amb un màxim de sis corrides per esdeveniment.

“El meu cor sempre batega per al benestar animal”, diu Xochitl Bravo Espinosa, una legisladora de Ciutat de Mèxic i una de les impulsores d’aquesta iniciativa. Però afegeix que, per tal que les persones que viuen de la indústria de la tauromàquia puguin seguir fent-ho, els legisladors han intentat trobar un equilibri perquè les corrides poguessin continuar, però tenint en compte el benestar de l'animal.

Bravo es referia a aquelles persones que venen material i menjar al voltant de Plaza México, la plaça de toros més gran del món, amb una capacitat per a 42.000 persones i que va ser inaugurada el 1946 al cor de la ciutat.

Els defensors de la tauromàquia van protestar contra aquesta nova llei davant l'edifici de la Legislatura de Ciutat de Mèxic aquest dimarts, el dia en què es va votar el text. “Això és només el començament d’una lluita per la nostra tauromàquia”, van dir quatre grups taurins en un comunicat conjunt. Raúl Pérez Johnston, advocat de Tauromaquia Mexicana, va declarar en una entrevista que quedaven diversos punts per aclarir sobre la implementació de la llei i que l'organització pensa impugnar-la.

Està previst que la llei entri en vigor els pròxims dies, i en un termini de set mesos el govern de la ciutat emetrà les noves normatives de tauromàquia per establir exactament com es podran realitzar les noves corrides de toros, segons Bravo.

Plaza México, en un comunicat previ al vot de dimarts, va afirmar que la proposta per modificar la tauromàquia era "una amenaça clara contra una de les tradicions culturals més arrelades" del país i que els canvis “distorsionen completament l’essència i van en contra dels orígens d’aquesta tradició.”

Una pràctica amb crisis existencials

L'any passat, a Ciutat de Mèxic va haver-hi una gran disputa legal sobre el retorn de la tauromàquia a la ciutat. El 2022, un grup de drets humans va aconseguir que un jutge federal aprovés la suspensió de les corrides a Plaza México, però els responsables de l'espai van apel·lar la decisió. El Tribunal Suprem de Mèxic va revocar la suspensió i les corrides van tornar el gener del 2024.

La tauromàquia, que Espanya va dur a les seves colònies a Amèrica Llatina al llarg del segle XVI, és una pràctica que ha enfrontat diverses crisis existencials. Malgrat un descens constant de l'afició al llarg del temps per diferents prohibicions i una oposició pública creixent, la tauromàquia continua existint a part d’Espanya, Mèxic, França, Veneçuela, el Perú, l'Equador i Colòmbia. A Colòmbia la prohibició entrarà en vigor el 2027.

La primera corrida de toros documentada a Mèxic va tenir lloc el 1526, i, tot i que encara hi ha més de 300 places de toros, des del 2013, cinc dels 31 estats de Mèxic han prohibit aquesta pràctica. La batalla sobre la tauromàquia ha arribat a simbolitzar una guerra cultural més àmplia entre la tradició i les opinions més modernes sobre la crueltat amb els animals.

Segons el Legislatiu de Ciutat de Mèxic, el 2019 es van matar 168 toros a Plaza México. Els defensors d’aquesta tradició argumenten que això representa un percentatge molt petit de tots els toros nascuts a Mèxic i que la indústria taurina genera desenes de milers de llocs de treball al país.

L'alcaldessa de Ciutat de Mèxic, Clara Brugada, que va proposar l'opció de fer corrides de toros sense violència, va valorar la votació de dimarts molt positivament i amb "gran alegria". Sheinbaum també ha expressat el seu suport a aquest tipus de corrides i ha qualificat la llei de “pas molt important.”

Alguns grups de defensors dels drets dels animals han considerat que la legislació és un pas endavant, però han argumentat que no ha arribat prou lluny. “La tauromàquia sense sang és només el començament”, diu Animal Heroes, una organització que va iniciar fa sis anys una campanya anomenada Mèxic sense tauromàquia. "Continuarem lluitant fins a aconseguir la seva abolició total", ha promès.

Copyright The New York Times