El chavisme i l'oposició tornen als carrers

BarcelonaEl chavisme i l'oposició van tornar a sortir al carrer aquest dissabte. A Caracas, però també en moltes altres ciutats de Veneçuela, s'hi van produir manifestacions de rebuig als resultats oficials del Consell Nacional Electoral (CNE) –que donen la victòria a Nicolás Maduro amb el 51% dels vots–, però també concentracions de suport al president chavista.

A la capital veneçolana, la concentració opositora la va liderar María Corina Machado, que va reaparèixer després d'haver estat amagada i d'haver temut per la seva vida, tal com va escriure dijous al mitjà estatunidenc The Wall Street Journal. Davant dels milers de manifestants, Machado, que afirma que Maduro ha comès frau electoral i li reclama que faci públiques les actes dels centres de votació, va cridar els seus seguidors a mantenir una lluita "pacífica i cívica". "El 28 de juliol [dia de les eleccions] marca una fita a partir de la qual va iniciar-se la transició a la democràcia a Veneçuela", va assegurar Machado, que afirma que "Veneçuela serà lliure aviat" i que va tancar la seva intervenció corejant "No tenim por".

De la concentració opositora destaca també l'absència d'Edmundo González Urrutia, el candidat de la Plataforma Unitària Democràtica (PUD), partit que lidera Machado, a les eleccions i el president electe segons països tan importants com els Estats Units. A l'avinguda de Las Mercedes de Caracas, on hi havia convocada la manifestació, Machado va estar acompanyada d'altres figures opositores com Delsa Solórzano o Juan Pablo Guanipa.

El chavisme, però, no va voler quedar-se enrere i també va procurar treure múscul al carrer. Nicolás Maduro va encapçalar una caravana motoritzada que va acabar al palau presidencial de Miraflores, on el líder chavista va fer un discurs als seus seguidors que es va allargar prop d'una hora i mitja. Maduro va insistir que és el guanyador de les eleccions i que "Veneçuela està en pau" perquè no permetrà que "ningú imposi escenaris de violència". "Benaventurats aquells que hi van creure sense veure-ho", va exclamar Maduro fent referència a l'amenaça a la seguretat i a la pau que, segons ell, l'oposició amagava abans de les eleccions.

Les manifestacions arriben després d'una setmana convulsa i violenta al país caribeny. Els disturbis pels resultats oficials de les eleccions han deixat més de 20 morts i 939 persones estan detingudes, segons l'organització de defensa dels drets humans Foro Penal, que apunta que 90 dels arrestats són adolescents. El mateix Maduro, però, va assegurar durant la seva intervenció que hi ha detingudes al voltant de 2.000 persones en relació amb els aldarulls i va prometre mà dura amb elles. "Tenim 2.000 capturats que van cap a [les presons de] Tocorón i Tocuyito. Màxim càstig, màxima justícia. Aquest cop no hi haurà perdó", va etzibar.

Protestes a l'estranger

Les protestes, en aquest cas en suport a l'oposició liderada per María Corina Machado, s'han estès més enllà de les fronteres de Veneçuela. Als Estats Units s'han produït manifestacions en ciutats com Miami o Nova York. També arreu de l'Amèrica Llatina, en països com Colòmbia, Mèxic, Costa Rica, el Paraguai o el Perú, entre molts altres. La comunitat veneçolana també ha protestat a Barcelona, on diversos centenars de persones s'han concentrat davant de l'Arc de Triomf per denunciar el "frau" electoral. Les protestes també han arribat a Madrid, on el PP i VOX han intentat monopolitzar les concentracions.

Més reclamacions de transparència

També aquest dissabte, a última hora de la nit, Maduro va rebre un nou toc d'atenció. A les crides perquè publiqui les actes electorals que ja ha rebut de països com els Estats Units, però també de socis habituals del chavisme com el president brasiler Lula da Silva o el president colombià Gustavo Petro, s'hi afegeix la declaració conjunta de set països de la Unió Europea.

Els mandataris de França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos, Polònia, Portugal i també l'estat espanyol han expressat la seva "gran preocupació per la situació a Veneçuela després de les eleccions de diumenge passat" i han demanat a les autoritats del país caribeny que "facin públiques totes les actes tan aviat com sigui possible amb el fi de garantir la total transparència i integritat del procés electoral".

Els set estats europeus també reclamen a Maduro que es verifiquin les actes que l'oposició diu haver recollit i publicat –el 80% del total, segons les formacions contràries al chavisme–. "Els drets de tots els veneçolans i veneçolanes, especialment els dels dirigents polítics, han de ser respectats durant aquest procés", insisteixen, i demanen que es respecti el dret a la manifestació pacífica i a la llibertat de reunió del poble veneçolà.