Maduro recorre a la justícia per “certificar” els resultats electorals

CaracasEl president veneçolà, Nicolás Maduro, va comparèixer dimecres davant dels mitjans de comunicació, gairebé quatre hores després d’haver-los convocat a la seu del Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela, per anunciar que ha interposat un recurs contenciós electoral perquè el màxim poder judicial certifiqui els resultats. “Em presto a sotmetre’m a qualsevol interrogatori, citació, investigació que sigui requerida”, va afirmar després de considerar les crítiques a les eleccions un “intent de cop d’estat” de l’oposició.

Maduro va reaparèixer l’endemà que el Centre Carter dels Estats Units, observador internacional de les eleccions veneçolanes, publiqués un informe en què desestima el caràcter democràtic dels comicis presidencials del 28 de juliol. El comunicat de l’organització assegura que el procés electoral que va proclamar Nicolás Maduro president electe “no es va adequar als paràmetres i estàndards internacionals d’integritat electoral”, per la qual cosa no pot ser considerat com a “democràtic”. L’organització destacava que l’ens electoral, que va donar per guanyador Nicolás Maduro quan encara falten més de dos milions de vots per computar, no ha anunciat els resultats desglossats per mesa, la qual cosa “constitueix una greu violació dels principis electorals”. I afegia que el procés electoral “no ha aconseguit els estàndards internacionals d’integritat en cap de les etapes rellevants i ha infringit nombrosos preceptes de la legislació nacional”.

Maduro va assegurar que “Veneçuela té institucions fortes” i que, “davant d’una guerra psicològica a les xarxes i als mitjans”, ell opta per comparèixer a les institucions i així poder “certificar” els resultats electorals. “Dono la cara, em sotmeto a la justícia”, va dir, i va aclarir que està “disposat” a ser convocat, interrogat i investigat. A més, va dir que està preparat “per presentar el 100% de les actes electorals” que estan a les seves mans, i va instar la sala electoral del Tribunal Suprem a demanar el mateix a la resta de forces polítiques.

L’oposició insisteix des de dilluns a la nit que disposa de les actes electorals que corroborarien una victòria aclaparadora d’Edmundo González a les urnes, i demana al CNE que faci públics els resultats mesa per mesa, petició per la qual ha rebut el suport de bona part de la comunitat internacional. 

L’informe del Centre Carter també destaca que la campanya “es va desenvolupar amb un notable desequilibri a favor del govern en tots els àmbits”. Maduro va dir que hi ha un “complot global contra Veneçuela”, però que ells triomfaran “amb la llei i la Constitució”. Va recordar altres “intents de cop d’estat” en el passat, com la proclamació el 2019 de Juan Guaidó com a president interí per l’Assemblea Nacional, que va desembocar en una onada de protestes que es van cobrar més de 100 vides al país. El líder chavista va demanar “que prevalgui la pau” i va remarcar: “No penso en anglès ni serveixo als gringos, i mai els serviré”. 

Culpa dels mitjans

En roda de premsa amb periodistes internacionals al Palau de Miraflores, seu del poder executiu, Maduro els va acusar de promoure una guerra civil a Veneçuela: “La campanya contra Veneçuela està principalment en els mitjans internacionals”, que “volen justificar la violència”, va dir, dels “criminals” María Corina Machado i Edmundo González. “Per què volen que Veneçuela entri en una guerra civil una altra vegada? –va preguntar retòricament–. Per què aquest atac contra Veneçuela? Què ha fet Veneçuela contra els mitjans dels Estats Units, d’Europa, d’Occident?”.

També va acusar els Estats Units i la dreta internacional de promoure un cop d’estat: “La Internacional feixista”, els va anomenar, formada per “Musk, Bolsonaro, Milei, Noboa, el repressor assassí de Bukele, Vox i els narcotraficants assassins de Colòmbia, Álvaro Uribe i Iván Duque”. Va dir que, amb “milers de milions de dòlars, tots aquests agents venen a perseguir la joia de la corona: la Revolució Bolivariana”, que, va destacar, “és pacífica però no desarmada”. Va interpel·lar Machado i González Urrutia: “Per què s’amaguen i no donen la cara?” I es va dirigir a un alt càrrec militar per dir-li: “Els vull a tots presos”.