Bukele aspira a arrasar a les eleccions del Salvador burlant la Constitució
L'actual president s'ha guanyat el suport de més del 80% de la població amb la seva lluita contra els 'pandilleros'
San Salvador (El Salvador)Desenes de militars fortament armats han estat desplegats als carrers del Salvador, amb motiu de les eleccions d'aquest diumenge, en què Nayib Bukele aspira a un segon mandat burlant la Constitució. L'exèrcit i la policia han estat els dos pilars en què s'ha recolzat en la seva particular "guerra contra les bandes", per a la qual el Congrés va aprovar el març del 2022 un règim d'excepció que s'ha anat prorrogant mensualment, retallant les llibertats de la població. La seva política de seguretat s'ha traduït en 75.000 detencions i, malgrat que organismes nacionals i internacionals han denunciat violacions als drets humans, Bukele ha continuat inalterable amb la política de seguretat.
Des que va arribar al poder el 2019, va prometre que el seu objectiu era acabar amb les bandes que han causat milers de morts els últims 30 anys. I va posar en marxa el Pla de Control Territorial, mitjançant el qual va arribar a assetjar ciutats senceres amb milers de militars i policies a la recerca de pandilleros. Així mateix, a les seves xarxes socials va publicar vídeos de les presons del Salvador en què els membres d'aquestes bandes criminals eren exposats seminús i estirats a terra, mentre presumia que hi va haver dies amb zero homicidis, i convertia el país en el “més segur de Llatinoamèrica”.
En aquest context, totes les enquestes apunten que Bukele arrasarà a les eleccions i no serà necessària ni tan sols una segona volta, ja que els candidats de l'oposició amb prou feines sumen entre tots un 12% d'intenció de vot, davant del 82% de Bukele. Darrere seu, qui està més ben posicionat és el candidat del partit d'esquerres Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional (FMLN), Manuel El Chino Flores, encara que amb tot just un 4,2% de suport, segons el sondeig de la Universitat Centroamericana José Simeón Cañas, publicat el 18 de gener. Aquesta formació, que va néixer de la guerrilla salvadorenca, s'ha anat desinflant amb els anys, sobretot pels casos de corrupció que van afectar els presidents que va tenir FMLN, Mauricio Funes (2009-2014) i Salvador Sánchez Cerén (2014-2019), que han rebut asil a Nicaragua per fugir de la justícia.
El candidat del partit dretà Aliança Republicana Nacionalista (Arena), Joel Sánchez, també té nul·les possibilitats d'aconseguir la presidència del país, ja que acapara només una intenció de vot del 3,4%. Arena també va ser arrossegat pels problemes de corrupció de qui va ser l'últim president d'aquest partit al Salvador, Antonio Saca (2004-2009), que està empresonat, després de ser condemnat el 2018 a 10 anys de presó pel desviament i el blanqueig de més de 300 milions de dòlars de les arques públiques.
La fi del bipartidisme
Precisament, FMLN i Arena s'havien alternat el poder al Salvador des del 1989 fins al juny del 2019, si bé la victòria de Bukele aquell any amb el partit conservador Gran Aliança per a la Unitat Nacional (GANA) va aconseguir trencar per primera vegada el bipartidisme, després d'aconseguir prop del 54% dels vots.
La resta de candidats a la contesa electoral aconseguiran un suport residual, segons el sondeig citat: Luis Parada (Nuestro Tiempo), amb un 2,5%, mentre que José Renderos (Fuerza Solidaria) i Marina Murillo (Fraternidad Patriótica Salvadoreña) acapararan al voltant d'un 1% cada un. Les projeccions també apunten a una clara victòria del partit de Bukele, Nuevas Ideas, a les eleccions del Congrés, amb 57 dels 60 escons, amb la qual cosa aconseguiria el control absolut de l'Assemblea Legislativa, on hi ha 11 formacions que aspiren a aconseguir un escó.
Tot i la seva més que previsible victòria, Bukele va advertir a la xarxa social X que si el seu partit aconsegueix tan sols un diputat menys, “perdríem aquesta majoria qualificada i posaríem en risc la guerra contra les pandillas”. I va avisar que l'oposició podria aconseguir "el seu veritable i únic pla: alliberar els pandilleros [...] per tornar al poder".
La Constitució impedeix la reelecció
Bukele va haver de deixar la presidència per aspirar a la reelecció, i per això l'Assemblea Legislativa li va atorgar una llicència de sis mesos el 30 de novembre. Aquell mateix mes, el Tribunal Suprem Electoral va acordar la fórmula presidencial del partit Nuevas Ideas, tot i que la Constitució impedeix la reelecció consecutiva.
L'article 154 estableix que la durada del període presidencial és de cinc anys, "sense que la persona que hagi exercit la presidència pugui continuar funcions ni un dia més". Un altre article que impedeix un segon mandat és el 152, que estableix que "no podrà ser candidat de la República qui hagi exercit la presidència durant més de sis mesos, consecutius o no, durant el període anterior o durant els sis mesos anteriors a l'inici del període presidencial”.
Però tot això no ha evitat que Bukele hagi seguit amb el seu full de ruta, després que la Sala Constitucional emetés el 3 de setembre del 2021 una resolució que permet la reelecció. Bukele va arribar per quedar-se, amb el suport majoritari de la població i davant d'una oposició molt debilitada que fa cinc anys va perdre el control del país.