Un Brasil polaritzat escull president en un clima de màxima tensió

Sao PauloLuiz Inácio Lula da Silva, del Partit dels Treballadors (PT), vol fer tornar el Brasil al camí de la plena democràcia. La segona volta de les presidencials tindrà lloc aquest diumenge en un escenari polític i social fracturat i enrarit, amb el candidat a la reelecció, Jair Bolsonaro, del Partit Liberal (PL), atiant el foc de la confrontació.

Lula ha declarat després de votar que "avui és un dia molt important per al poble brasiler perquè definirà el model de Brasil que desitja". L'exsindicalista ha votat a una escola de Sao Bernardo do Campo, a la zona metropolitana de Sao Paulo, a on va començar la seva carrera política. El president, Jair Bolsonaro, que ha votat a Rio de Janeiro vestit amb una armilla antibales i una samarreta similar a la de la selecció nacional, ha afirmat que "l'expectativa és de victòria".

Els últims sondejos donen prou avantatge (49% a 44% en intencions de vot) perquè Lula torni al Palau de Planalto dotze anys després, tot i saber que hi haurà un esprint final de fake news de l’extrema dreta que poden fer retallar les diferències, com ja va passar a la primera volta.

La polarització enquistada s’ha mantingut en quatre setmanes de campanya electoral, cosa que ha fet impossible el transvasament de suports entre les dues candidatures i amb un 50% de l’electorat que continuava afirmant que no votaria de cap manera Bolsonaro. Aquest diumenge s’arriba a l’hora de la veritat amb només un 2% d’indecisos, un marge insuficient per a un sorpasso de l’actual president. Per primer cop des de la redemocratització, un mandatari perdria una reelecció.

La tàctica de l’extrema dreta de crear un gran tumult al llarg dels últims dies ha fracassat. Fa una setmana la detenció de l’excongressista Roberto Jefferson, ordenada pel Suprem, va acabar amb l’aliat de Bolsonaro disparant més de cinquanta tirs de fusell i llançant tres granades contra la Policia Federal. L’intent de convertir-lo en un “màrtir de la llibertat d’expressió” va sortir com un tret per la culata.

El govern també ha denunciat que emissores de ràdio de la regió Nord-est (on Lula té el 69% d’intenció de vot, per 23% de la candidatura ultra) no haurien emès la propaganda electoral obligatòria de Bolsonaro. Tot foc d’encenalls. Dimecres al vespre el president, però, va fer un conat de posposar els comicis, que no va tenir el suport dels ministres. Tot plegat ha imprès un segell de desesperació a l’extrema dreta, amb Bolsonaro, per sorpresa general, afirmant que reconeixeria una hipotètica victòria de Lula i que renunciava a l’anomenada tercera volta, o sigui a impugnar els resultats davant la justícia electoral.

L'última prova de foc va ser el tradicional debat de divendres a la nit a TV Globo, que ja ha decidit eleccions, on Lula da Silva va aguantar estoicament més de dues hores de provocacions i grolleries del seu adversari visiblement nerviós amb la intenció que acabés perdent els papers. Enquestes qualitatives assenyalen el candidat del PT com a guanyador de l’embat (51% a 33%).

La possible tornada de Lula al Palau de Planalto ve ancorada en una base electoral formada per milions de pobres: des de la perifèria de les grans capitals fins a les zones rurals deprimides. El líder del Partit dels Treballadors (PT) és l’altaveu dels crits silenciats de l’extracte social més baix. Aquest segment, que és demogràficament majoritari, el conformen les víctimes directes de la gestió catastròfica de Jair Bolsonaro durant la pandèmia, i també de les polítiques ultraliberals del ministre d’Economia i deixeble de l’Escola de Chicago, Paulo Guedes, que han provocat la inflació descontrolada dels aliments i la tornada del país que més produeix proteïna animal del planeta al mapa de la fam de l’ONU.

El repte gegantesc de Lula en cas de victòria és continuar exercint de pai dos pobres en un govern versió 2.0, que s’iniciarà amb l’amenaça d’una recessió global i al Brasil. A més, internament, l’exsindicalista tindrà l’obstacle afegit de l’esmena constitucional del sostre de despesa, aprovada el 2016, que impedirà una inversió pública sòlida per atendre les necessitats d’emergència de la població pobra. Un segment que demanarà mesures de xoc d’impacte urgent. Malgrat tot, el discurs del líder del PT és d’il·lusió i esperança d’un país millor, i aquest ha sigut el punt central de tota la campanya electoral. No s’arronsa davant l’escenari de terra cremada de l’extrema dreta.

El lulisme es prepara per reinventar-se. El creador del terme, el politòleg André Signer, sempre ha destacat que la primera etapa al poder de l’exsindicalista es va significar per canvis en dosis homeopàtiques a través d’un “reformisme lleu”. En el còmput global, però, va crear transformacions estructurals, que van integrar milions d’exclosos al mercat de treball i de consum. I tot sense confrontació amb l’statu quo: els rics, els poderosos i el gran empresariat urbà i rural, ara bolsonaristes militants. Aquest és el somni lulista que ha quedat en l’imaginari col·lectiu de milions de pobres, que li demanaran que torni a engegar el cercle virtuós: plena ocupació, augment de la renda del treballador i del salari mínim i, per tant, ascensió social.

Sense rancúnies, Lula ha girat full a l’operació Lava Jato, que el va empresonar 19 mesos, entre el 2018 i el 2019, per corrupció i que li va impedir participar en les últimes presidencials, guanyades per Bolsonaro, quan era líder en els sondejos. El Suprem ha anul·lat els 26 processos judicials en què era reu i ha suspès el jutge Sergio Moro per parcialitat. L’esquerra considera que el seu líder va patir persecució política, mediàtica i judicial.

Jair Bolsonaro i l’acció del seu govern encarnen l’extrema dreta sense aturador. És un president que, durant la gestió de la pandèmia, va apostar perquè un país de dimensions continentals arribés a la immunitat de grup i va boicotejar la vacunació. I la conseqüència macabra és una factura de 686.000 morts, un llegat històric inesborrable. La falta d’humanitat l’ha portat a imitar, en els pitjors moments del país, un malalt de covid-19 ofegant-se. Ho va fer durant una de les transmissions per les xarxes socials que fa setmanalment des del palau presidencial, on parla als correligionaris sense intermediaris.

Malgrat gairebé quatre anys de (des)govern, el líder ultra continua fent el paper d’outsider victimitzat, de l’antipolític que vol dinamitar “un sistema corrupte” que impedeix que “el poble sigui beneficiat per la gestió pública”. Per això, és un mandatari i candidat immune per als seguidors fanatitzats per les fake news, que poc o gens els afecta el que es digui de l’executiu a través de “la premsa comunista”, o sigui gairebé tots els grans grups de comunicació excepte Jovem Pan, convertida en la Fox brasilera.

Bolsonaro continua sent otiozinho do WhatsApp (aquell que exerceix el cunyadisme), per a una part important de l’electorat, que només s’informa a través dels missatges que li arriben per aquesta aplicació. Cultiva sempre el clima antipolític i antisistema, que, en l'últim any, s’ha transformat en atacs furibunds i constants al Suprem i l'urna electrònica (el mateix sistema, per exemple, emprat quan va ser elegit president l'octubre del 2018).

El Brasil de Bolsonaro alimenta la imatge d’un líder mitificat que, volgudament, dinamita qualsevol protocol per acostar-se al poble i crear empatia amb qui fa bandera de ser inculte. Per això, pot aparèixer en un vídeo dominical malvestit amb xancletes, mitjons, pantalons esportius i una americana; o dinant com un pòtol en un restaurant a peu de carretera, tacant-se amb la farofa (la típica farina brasilera) que acompanya la carn.

Fa bandera de la incorrecció política (ha explicat acudits despectius davant el president de Portugal), persegueix minories i aglutina el sentiment antiestablishment de l’empresariat que habitualment diu que està fart de pagar els impostos més alts del món. Els seus seguidors en destaquen valors com l’autenticitat, l’honestedat, la defensa del cristianisme tradicional (tot i haver estat casat tres cops) i la humilitat davant del que en diuen la falsedat i les males pràctiques de la vella política, a la qual, per cert, no ha tingut cap problema en abraçar-se i obrir-li l’aixeta de recursos per tenir estabilitat i evitar un impeachment durant el seu primer mandat.