El Brasil de Lula converteix la defensa de Vinícius Jr en una qüestió d'estat

São PauloDurant els quatre anys foscos de Jair Bolsonaro a la presidència del Brasil, la cantant de funk Anitta va ser un far que va il·luminar una generació de noies adolescents i joves, a qui va empoderar perquè es vestissin i es comportessin com els donés la gana, malgrat la pressió social de les esglésies evangèliques als barris més pobres. Els darrers mesos, el Brasil ha viscut el naixement d’un nou símbol per a milions de joves: Vinícius Júnior.

El davanter del Reial Madrid, de 23 anys, és enaltit per la lluita contra el racisme al futbol espanyol, però d’una forma acrítica. Se'l lloa, però als mitjans brasilers no hi ha un debat ni es vol esbrinar els motius futbolístics, personals i socials que han portat al fet que Vinícius sigui l'únic jugador afrodescendent del seu equip i de tota la Lliga que rep de forma selectiva atacs xenòfobs arreu.

A diferència d’Anitta, que lluitava contra un govern d’extrema dreta i tenia en contra una part de la societat, el futbolista carioca, nascut en un barri paupèrrim de São Gonçalo, a l'àrea metropolitana de Rio de Janeiro, disposa del suport de totes les estructures de l’estat, des que el maig va ser insultat greument en un partit de Lliga a l’estadi de Mestalla per una part de l’afició del València, amb qui es va encarar.

Aquell mateix diumenge, quan al Brasil encara era de nit i el Japó ja es llevava, el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, en una roda de premsa de la cúpula del G7 a Hiroshima, va convertir la defensa de Vini en una qüestió d’estat. Quatre ministres, entre els quals hi havia el de Justícia i el d’Afers Exteriors, van ser mobilitzats. La maquinària diplomàtica brasilera es va posar a treballar, amb l’ambaixador a Madrid al capdavant. El dilluns, la vicepresidenta segona de l’executiu de Pedro Sánchez, Yolanda Díaz, i la ministra d’Igualtat, Irene Montero, van rebre trucades des de Brasília exigint que la Fiscalia obrís una investigació sobre el que havia succeït a València.

Antiracisme sense crítica social

Encara avui, Vinícius es nega a agrair, ni amb un senzill "m’agrada" a les xarxes socials, tot el suport institucional del govern de Lula da Silva el darrer mig any. La inacció denota una equidistància estudiada. Com si fos un surfista –els cinc darrers campions mundials són brasilers–, llisca per sobre l’onada de la polarització política, nascuda amb l’impeachment de Dilma Rousseff el 2016.

El mite del menino negre i pobre que, en lloc de posicionar-se com una víctima, passa a l’atac per ser un botxí de racistes es fonamenta en un sentiment apolític, que va molt més enllà de ser neutral en el combat entre l’esquerra i el bolsonarisme. És un silenci impassible, fins i tot davant qüestions racials de fons, com la violència policial que extermina una generació de nois, negres i pobres, en barris com el que Vinícius va créixer i on encara seria si no hagués estat futbolista.

L’antiracisme del jugador merengue va despullat de qualsevol crítica social. Evoca el que durant dècades passava al país amb actors i actrius de telenovel·les de la TV Globo, que alçaven genèricament la bandera de l’ecologisme i la defensa de l’Amazònia, però sense fer pessigolles a l’statu quo econòmic i polític.

Activisme beneficiós

Vinícius, i el seu personal, tenen com a objectiu eixamplar la base de milions de fans per transformar-los potencialment en clients dels productes que anuncia. Perquè, sí, el posicionament d’activista ja impregna totes les campanyes de publicitat que protagonitza.

I això ha coincidit amb la venda de l’empresa que sempre l’ha representat, la brasilera TFM Agency, a la superagència d’entreteniment Roc Nation, amb seu a Manhattan (Nova York) i oficines a Los Angeles i Londres, que va ser fundada el 2008 pel raper Jay-Z (el marit de la diva Beyoncé), a qui se li calcula una fortuna personal de 2.500 milions de dòlars.

La nova filial brasilera, Roc Nation Sports Brazil, que recluta talent futbolístic local, reforça la defensa dels drets dels afrodescendents com ha fet la matriu des de sempre i arreu, i ja potencia la figura de Vini com un símbol global antiracista.

El veritable triomf de Vinícius no és haver guanyat la consciència de milions de brasilers, sinó, per primera vegada a tot el planeta, haver estat capaç d’aglutinar sense fissures a dos mons a favor de la seva causa (o de la seva pròpia persona): d’una banda, l’opinió pública i la força d’una potència regional; i de l’altra, l’estratègia d’una empresa privada líder que gestiona la carrera i la imatge de desenes de cantants, actors i esportistes de primera línia mundial.