Bolsonaro es radicalitza (més) per fer el 'sorpasso' a Lula

Mentre el Partit dels Treballadors fa un gir cap al centre per convèncer indecisos, la ultradreta reforça l’ideari colpista i excloent

Pancartes de suport a Lula i a Bolsonaro en un carrer de Rio de Janeiro.
Joaquim Piera
28/10/2022
4 min

Sao PauloL’extrema dreta brasilera se sent forta com mai ho havia estat des de la redemocratització del 1985. S’ha tret la careta i ha desvelat sense embuts el full de ruta colpista que aplicarà contra l’ordre constitucional establert en cas de victòria de Jair Bolsonaro a la segona volta de les eleccions, aquest diumenge. El president de la República i candidat a la reelecció pel Partit Liberal (PL) lluita per escurçar distàncies amb Luiz Inácio Lula da Silva, del Partit dels Treballadors (PT), que va guanyar, per poc, a la primera volta. El focus del PL està en el control del Tribunal Suprem i de tota l’estructura del poder judicial.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El bolsonarisme ja és un moviment polític articulat i amb capil·laritat a totes les estructures de poder que va envalentit per la derrota dolça del 2 d’octubre (43,2% dels vots per 48,4% de Lula), en què va superar el sostre d’intencions de vot. També està embravit per la majoria ultra i conservadora a les dues cambres del legislatiu –que complicarà, i molt, la governabilitat si guanya l’esquerra– i per la competitivitat dels candidats a governador apadrinats pel president.

L’estratègia ultra en aquesta nova campanya electoral de quatre setmanes ha sigut reforçar punt per punt tot l’ideari excloent sense fer cap concessió ideològica. Tot al contrari de Lula –encapçala els sondejos d’intenció de vot per 49% a 45%–, que ha fet un gir obligat cap al centre per buscar els vots dels indecisos no radicalitzats, convençut en l’estratègia de continuar ampliant la base d’una gran aliança del constitucionalisme.

Veneçuela, Polònia i Hongria marquen el camí

Seguint l’exemple de líders autoritaris com Hugo Chávez i Nicolás Maduro a Veneçuela, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán (aliat de Bolsonaro), o el president de Polònia, Andrzej Duda, l’extrema dreta brasilera prepara el projecte de reforma del Tribunal Suprem, que passaria, en un primer moment, per ampliar dels onze membres actuals a setze. Les noves cadires serien designades per l’executiu i el legislatiu. Paral·lelament, el Senat, que ja compta amb majoria bolsonarista, instauraria processos d’impeachment als magistrats més díscols de la cort suprema. "Crec que el Suprem exerceix un activisme judicial que és dolent per a tot el Brasil", es justifica Bolsonaro.

La cartilha autoritária de Bolsonaro per aparellar el poder judicial no ha tingut cap efecte negatiu en les intencions de vot en un ambient de polarització amb posicions enquistades, on només hi ha un 4% d’indecisos. El to de la campanya electoral és cada cop més agressiu i enrarit. L’esquerra s'ha arremangat per plantar cara a l’extrema dreta a les xarxes socials, on fins ara campava al seu aire, i està obtenint bons rèdits. Els grans debats giren entorn de temes religiosos, es qüestiona si són satànics, en un país on el 85% de la població creu en l’existència de Déu; també hi ha acusacions cap a Bolsonaro de ser un caníbal o un pedòfil. Aquest últim cas ha sorgit per un seguit de declaracions del líder ultra en una visita a una favela, quan va dir que va sentir “atracció” per unes immigrants veneçolanes menors d'edat a qui va acusar sense proves de prostituir-se.

Lula i Bolsonaro en un debat televisat.

L’extrema dreta no només està guanyant la batalla de les fake news, que van a tot vapor per desgastar la imatge de Lula, associant-lo a casos de corrupció per fer ressorgir el sentiment anti-PT (amb uns resultats més que positius), sinó que ara compta amb una nova mesura de pressió: l’assetjament electoral. A tot el país, la fiscalia ha recollit més de 1.587 denúncies de treballadors que han rebut amenaces (principalment, la pèrdua ipso facto de la feina) dels propietaris d’empreses que els obliguen a votar Bolsonaro.

Hi ha casos en què es van confiscar a la primera volta tots els documents amb fotos dels empleats que anaven a votar Lula; altres en què un empresari va obligar que les treballadores gravessin l’urna electrònica amb un mòbil amagat als sostenidors com a prova del vot a Bolsonaro. S’ha instal·lat un clima de terror cap als més dèbils.

Corral electoral

Les elits bolsonaristes estan recuperant la pràctica coneguda com a corral electoral o vot de cabestre de les oligarquies rurals durant la República Vella, entre el 1899 i el 1930, quan dominaven tot l’electorat de la regió que tenien sota control. Ara els empresaris intenten treure rèdit de la fragilitat i la desesperació de les classes treballadores en un escenari de pèrdua de renda i augment de la inflació. La pressió també s’ha traslladat a dins de les llars com una extensió de l’assetjament i la violència que pateixen milers de dones en un país masclista. Bolsonaro ha demanat explícitament en mítings i en la propaganda electoral que els seus votants convencin el cercle familiar. A la pràctica, ha suposat l’aparició i multiplicació dels casos de violència política de gènere en un segment en què Lula lidera la intenció del vot (54% a 42%).

Analistes han alertat que un dels motius del vot ocult a Bolsonaro a la primera volta seria la influència masculina en una societat patriarcal i l’assetjament i les amenaces rebudes per dones per part de les seves parelles les hores abans d’anar a votar.

stats