Amèrica Llatina

Bolsonaro assegura que tornarà al Brasil per fer política

Des de Florida, l’expresident es desmarca de l’intent de cop d’estat del 8 de gener, però torna a posar en dubte la victòria electoral de Lula

Joaquim Piera
i Joaquim Piera

Sao PaoloJair Bolsonaro està abandonant l’estat de letargia en què va entrar, voluntàriament, després de perdre les eleccions de l’octubre davant Lula da Silva i que va mantenir, estratègicament, quan milers de correligionaris van protagonitzar un intent de cop d’estat el 8 de gener envaint la seu dels tres poders a Brasília. Aquesta matinada, l’expresident brasiler ha participat d’un homenatge organitzat per una entitat ultraconservadora brasilera a Orlando (Florida), on és autoexiliat a finals de desembre. L’acte es pot considerar el tret de sortida del retorn a l’activitat política, ara amb un rol inèdit els darrers trenta anys com a extraparlamentari, i el que és més determinant, sense aforament.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Tenim les eleccions municipals del 2024, que són molt importants. No podem abandonar la política. Tinc 67 anys i pretenc continuar en actiu”, ha explicat quan li han preguntat sobre les intencions de concórrer a les presidencials del 2026.

Cargando
No hay anuncios

Bolsonaro ha confirmat que pensa tornar a territori brasiler, però sense donar cap detall de com i quan ho faria. La declaració d’intencions, però, es contradiu amb la sol·licitud d’un visat de turista, ara que ja no té validesa el passaport diplomàtic, per poder-se estar fins a sis mesos més als Estats Units. 

Investigat pel Tribunal de Comptes, la Justícia Electoral i el Suprem, el líder ultradretà afronta una ofensiva que, segons molts juristes i analistes, com a mínim, li suposarà la inhabilitació política. De moment, les investigacions sobre el 8 de gener ja han portat l’empresonament preventiu de l’exministre de Justícia i fidel col·laborador seu, Anderson Torres.

Cargando
No hay anuncios

L’advocat de Bolsonaro, Felipe Alexandre, assegurava aquest dimarts que difícilment el seu client serà extradit: “És una possibilitat molt remota; hi ha hagut un gran rebombori quan, en realitat, és molt complicat que sigui expulsat dels Estats Units algú en situació legal i que respecti les lleis d’immigració”.

L’estratègia de defensa davant una possible acusació colpista ja està delimitada. I Bolsonaro l’ha posat en pràctica, distanciant-se de la triple invasió de Brasília. “El que va succeir no és de la nostra dreta, de la nostra gent que té consciència del que fa. El 99% de la gent de dretes sap el que vol i se sap comportar”, ha dit, i ha demanat que s’individualitzin les conductes perquè “cadascú pagui pel que ha fet”. Al mateix temps, però, ha carregat contra les investigacions del Suprem: “Hi ha molta gent tractada de forma injusta, perquè allò no és terrorisme segons la nostra legislació”.

Cargando
No hay anuncios

El combustible del colpisme

Tota l’escalada de protestes després de les presidencials (amb talls de carreteres i acampades a les portes dels quarters militars al desembre, que van culminar amb l’intent de cop d’estat) es fonamenta en les acusacions infundades de frau en les urnes electròniques.

Cargando
No hay anuncios

Bolsonaro encara no ha reconegut el triomf de Lula i, en un principi, es va autoexiliar a Florida per no haver de ser l’1 de gener a Brasília i haver d’entregar la banda presidencial, el que va representar un fet sense precedents des de la tornada de la democràcia al gegant sud-americà el 1985. 

Un cop més, el líder ultra ha mantingut l’ambigüitat sobre aquesta qüestió, conscient que ajuda a crear un caldo de cultiu social que pot donar lloc a noves mobilitzacions i, fins i tot, algun nou intent de cop d’estat, un escenari que la Policia Federal no descarta. “Encara hi ha molta gent en xoc pel resultat de les eleccions. No he sigut mai tan popular com l’any passat, ho vaig ser molt més que a les eleccions del 2018 i, al final, et quedes amb un punt d’interrogació”, ha afirmat.

Cargando
No hay anuncios

Les eleccions a la presidència del Congrés i el Senat

Cargando
No hay anuncios

Aquest dimecres es constitueixen les dues cambres del legislatiu i hi ha l’elecció dels dos presidents. Al Congrés es mantindrà el totpoderós Rodrigo Pacheco, que en l'última legislatura va ser un gran aliat de Bolsonaro (va arxivar més de 550 sol·licituds d’impeachment) i que té la reelecció garantida. Al Senat, hi ha la possibilitat de victòria d’un exministre de l’extrema dreta, Rogério Marinho, el que complicaria, i molt, la capacitat de govern de Lula. 

Des d'Orlando, Bolsonaro ha participat activament en el procés per assegurar-se els suports as seus candidats: “Som davant d’un dia importantíssim per al nostre moviment i per al país, per poder recuperar una certa normalitat i que la llibertat d’expressió guanyi força”, ha afirmat l’expresident, conscient que l’extrema dreta podria quedar aïllada després del triple assalt a Brasília.