De Bergoglio a Francesc: "El Papa és com Messi"

Buenos AiresQuan un baixa del metro a l’estació de Flores, abans d’enfilar les escales cap al carrer, es troba amb una vitrina que conté una imatge de sant Josep. En braços, el Nen Jesús, i al costat, una fotografia del 2012, on l’aleshores arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, apareix beneint la figura i demanant a Déu per totes les persones que viatgen diàriament en el subte: "Que trobin la paciència necessària per arribar a la feina i la fortalesa per vèncer les contrarietats de la vida; i que, en tornar a les seves llars, experimentin la presència provident del Pare".

Així diu el text que acompanya la imatge. Bergoglio, fill del barri de Flores, estava a punt de jubilar-se. Li esperava una vida d’oració en una residència per a sacerdots. Poc s’imaginava que, tan sols uns mesos després, el 13 de març del 2013, seria elegit bisbe de Roma i que, en conseqüència, es convertiria en el primer Papa llatinoamericà de la història de l'Església catòlica. “No ens ho podíem creure”, recorda, en conversa amb el diari ARA, Roberto D’Anna, veí de Flores i director del museu del barri, que en recull la història, fotografies, i arxius, com una carta manuscrita del pontífex: “Va ser una bogeria; per a nosaltres era el pare Jorge, no el papa Francesc”.

Al barri estava tothom pendent aquests dies de la salut del pontífex, que va ser operat d'una hèrnia el 7 de juny. Aquest divendres, el papa - de 86 anys- ha sortit finament de l'hospital i ha tornat al Vaticà per seguir la seva recuperació.

Fugida del feixisme

Bergoglio va néixer l’any 1936 a Buenos Aires, en el si d’una família catòlica d’origen italià. El seu pare, com tants altres, havia migrat a l’Argentina davant l’auge del feixisme al seu país. Amb un fort interès per la teologia des d’adolescent, amb vint-i-un anys es va ordenar sacerdot dins de l’orde dels jesuïtes. Va exercir com a capellà i com a professor de literatura i teologia.

Durant la dictadura militar a l’Argentina (1976-1983) va participar en una xarxa clandestina de fugida d’opositors cap al Brasil i va denunciar la desaparició de religiosos vinculats a les villas –barris empobrits i precaritzats de Buenos Aires– i al Moviment Sacerdots pel Tercer Món.

En els judicis contra els militars del 1985, Bergoglio va declarar com a testimoni en les causes que investigaven els crims contra la humanitat comesos pels milicos i els seus còmplices: segrest, tortura, desaparició forçada i rapte d'infants. Ja en democràcia, el pare Jorge va ascendir a la jerarquia eclesiàstica de Buenos Aires fins que va ser ordenat arquebisbe el 1997.

“És l’any en què jo entro al seminari”, explica a l’ARA el pare Martín Bordieu, actual capellà de la basílica de Flores: “Ell em va acompanyar durant tota la formació i em va ordenar sacerdot”. En recorda el carisma, el lideratge i la intel·ligència: “Sempre t’exigia una mica més perquè traguessis la millor versió de tu mateix: era com un pare estricte i alhora compassiu”.

Atenció als pobres

Bordieu reconeix la responsabilitat d’estar al capdavant de la parròquia del barri del Papa: “Flores és un emblema de l’atenció als pobres. Tenim una llar d'acollida on viuen 40 homes sense sostre i un menjador social on venen fins a 500 persones cada migdia i cada nit. Hi ha perruqueria, farmàcia, psicòlegs, advocats i metges. És un lloc de misericòrdia”.

Fundat el 1806, Flores va ser un dels primers barris de la ciutat i va acollir diverses comunitats migrants, donant-li un to “cosmopolita i religiosament divers”, explica D’Anna. També s’hi troba la villa Padre Ricciardelli, una de les que tenen una emergència social més gran de Buenos Aires.

“Ell recorria els barris, els caminava. Visitava les escoles, les parròquies, perquè el seu estil pastoral és ser proper a la gent”, apunta a l’ARA el pare Carlos Galli, degà de la Facultat de Teologia de la Universitat Catòlica Argentina: “L’aproximació, anar cap als altres, sortir i veure on és i com és la gent, és molt propi d’ell”. Recentment, Francesc ha nomenat Jorge García Cuerva, un capellà villero (que viu i treballa a les villas), com a arquebisbe de Buenos Aires, i al Vaticà, ha trencat amb alguns privilegis arrelats a les altes esferes del clero que han generat rebuig social cap a l’Església catòlica.

La renúncia al Palau Apostòlic per viure en una habitació de la Residència de Santa Marta (allotjament dels bisbes quan visiten el Vaticà) o l’hàbit de dinar setmanalment amb persones sense llar són algunes de les mostres del canvi de rumb institucional amb què Francesc ha marcat el seu pontificat. “És un Papa transformador –diu Galli–, tot i que la renovació de l’Església, per a ell, no consisteix en res més que viure l’Evangeli a fons. Dit això, considera que la institució s’ha d’adaptar al segle XXI”.

La lluita per la justícia social, la pau i la cura del planeta són, segons Galli, les grans línies socials de Francesc. El Papa rebutja el clericalisme i la consegüent distorsió de l’autoritat pastoral, traduïda en milers de casos d’abusos sexuals a menors arreu del món per part de membres de l’Església.

En aquesta qüestió, el Papa s’ha mostrat taxatiu. Ha implementat, entre altres, mesures com la creació de la Comissió Pontifícia per a la Protecció de Menors, l’emissió del decret que obliga totes les diòcesis del món a comptar amb una oficina de recepció de denúncies d’abusos, o la tipificació dels delictes d’abús sexual contra menors i el consum de la pornografia infantil.

Una figura polaritzadora

Pel que fa a la política interna del seu país, el degà Galli lamenta que les estructures partidistes i mediàtiques hagin arrossegat el Papa a la famosa “esquerda” que separa kirchneristes d’antikirchneristes: “Tots plegats han viscut de la polarització, l’han creat i se n’han aprofitat; tant Cristina Fernández de Kirchner com Mauricio Macri han enarborat el discurs excloent del nosaltres o ells, i el Papa ha estat crític per tots, sobretot pel creixement de la pobresa i la desigualtat al país”.

En els últims mesos, Francesc ha donat entrevistes a quatre mitjans argentins “que representen tot l’espectre polític” i ha assegurat que vol visitar l’Argentina l’any que ve. El 2023 és any electoral i la seva visita “polaritzaria més l’opinió pública: ell vindrà pel poble, al marge de qui guanyi”.

Amb vuitanta-sis anys i una recent operació per una hèrnia abdominal, avui el papa Francesc és, probablement, l’argentí més influent del món: “Bergoglio és el que els religiosos anomenen un miracle –diu D’Anna–. Una persona molt propera que, en una posició com la que té, continua mantenint fermesa i valors. Ens té presents, als argentins i als veïns de Flores, però ell ja és com Messi: internacional i etern”, diu rient.