Assassinat al mig del carrer un candidat a la presidència de l'Equador

L'escena ha commocionat tot l'Equador i ha fet la volta al món. El candidat a la presidència Fernando Villavicencio, de 59 anys, va ser assassinat a trets i al mig del carrer just quan entrava al seu cotxe després de fer un míting electoral en una escola a Quito. L'atemptat ha estat comès, presumptament, per uns sicaris de nacionalitat colombiana, que haurien disparat fins a 40 vegades contra el polític. No tots els trets el van colpejar. De fet, una desena de persones més van quedar ferides per l'impacte de bala. Villavicencio, periodista de professió i de centreesquerra, es presentava com l'antídot a la corrupció crònica de les elits polítiques i empresarials del seu país. El lema de la seva campanya electoral era "És temps de valents" i les enquestes el situaven en quarta o cinquena posició en els comicis que, en principi, se celebraran el 20 d'agost. El candidat, que va ser traslladat a un hospital, va morir abans d'arribar-hi.

La Fiscalia ha indicat que el suposat autor de l'atac també va acabar morint després d'un enfrontament amb les forces de seguretat. El govern ha confirmat hores després la detenció d'almenys sis sospitosos més. El president de l'Equador, Guillermo Lasso, ha indicat que les investigacions continuen i que les autoritats “aplicaran tot el rigor de la llei perquè els responsables paguin amb la pena màxima”. "Aquest és un crim polític que adquireix caràcter terrorista i no dubtem que sigui un intent de sabotejar el procés electoral", ha declarat Lasso, que ha apuntat al crim organitzat i ha afegit que "no és coincidència" que aquest atac s'hagi produït “pocs dies abans de la primera volta”. El president també ha recordat que la víctima havia denunciat els últims dies amenaces d'un grup criminal vinculat al càrtel de Sinaloa.

I és que l'assassinat ha commocionat l'Equador, entre altres coses perquè les últimes setmanes el mateix Villavicencio havia denunciat en nombroses ocasions haver rebut amenaces de mort, motiu pel qual duia escorta policial. Amb tot, la germana del candidat ha responsabilitzat el govern de la seva mort, adduint que la protecció era inadequada. El cas de Villavicencio no és únic: són nombrosos els polítics equatorians que han patit episodis de violència; una violència que sovint ha acabat amb la mort, com ara la de l'exalcalde de Manta Agustín Intriago, un dels polítics més populars del país, assassinat el 23 de juliol.

La campanya de Villavicencio, de fet, havia girat al voltant de la lluita contra la corrupció, endèmica a l'Equador, i contra les màfies del crim organitzat. El país viu una de les pitjors crisis de seguretat de la seva història. L'any passat es va tancar amb una taxa de 25 morts violentes per cada 100.000 habitants, la més elevada de la història del país.

Les notícies d'assassinats i matances són habituals a l'Equador, sempre relacionades amb el narcotràfic, que domina la zona de la costa, un punt que els narcotraficants fan servir per embarcar la cocaïna que arriba als Estats Units i a Europa.

Estat d'excepció

Poques hores després de l'atemptat, el president Lasso ha confirmat la data dels comicis, que tindran lloc el diumenge 20 d'agost. Ho ha fet públic en una compareixença durant la qual també ha anunciat que s'ha decretat l'estat d'excepció, que estarà vigent durant 60 dies.

"Les forces armades es mobilitzen a tot el territori nacional per garantir la seguretat dels ciutadans, la tranquil·litat al país, les eleccions lliures i democràtiques del 20 d'agost, tal com ho ha previst el Consell Nacional de l'Equador", ha declarat el president després d'una reunió d'emergència amb el Gabinet de Seguretat. L'estat d'excepció autoritza els militars a fer servir la força per al control de l'ordre públic i de la seguretat ciutadana. A més, restringeix drets fonamentals com ara la llibertat de reunió i la inviolabilitat de domicili.