"No podem deixar que ens guanyi la por": Andrea Miranda, els ulls del periodisme mexicà entre la violència dels càrtels
La directora de continguts i transformació digital del grup mexicà Debate conversa amb la directora de l'ARA, Esther Vera
Barcelona"No ens podem permetre el desànim". Després de la constatació reiterada que el sector periodístic està en crisi, Andrea Miranda, directora de continguts i transformació digital del grup mexicà Debate, apuntava a un horitzó d'esperança en una entrevista amb la directora de l'ARA, Esther Vera. La conversa, que es va celebrar des de la distància, amb Vera a l'escenari del Palau de la Música i la periodista mexicana en pantalla des de Mèxic perquè no volia abandonar la redacció, va servir per lloar el periodisme compromès i per constatar que, en situacions extremes, les debilitats del sector avui es fan més evidents.
Miranda arrencava el relat explicant, precisament, que feia dues nits havia hagut de cancel·lar una trobada amb la directora de l'ARA perquè la seu del seu diari a Culiacán –la capital de la regió de Sinaloa, especialment vinculada al crim organitzat– havia patit un atac. Trets procedents d'una metralladora havien impactat contra les instal·lacions de Debate "tota la matinada". L'incident, que no va deixar ferits, va destruir tot el sistema de càmeres de videovigilància de la ciutat. "Tenim una ciutat cega", deplorava Miranda, que lamentava que, sense càmeres, "no hi ha qui vigili ni pugui alertar la societat". El mateix passa sense periodisme.
Els atacs reiterats contra mitjans mexicans posen de manifest que la violència i la intimidació contra la premsa, especialment en regions assolades pel crim organitzat, posen en perill la vida dels periodistes i el dret a la informació. "No podem deixar que ens guanyi la por", va dir Miranda.
Vera, que prèviament havia assenyalat algunes de les dificultats per interpel·lar el públic que no vol "sortir de la bombolla de l'scroll infinit" o "mirar la misèria", va destacar la dificultat de fer periodisme des de Sinaloa: "Mèxic és un dels països més perillosos per exercir el periodisme, i Sinaloa és un dels estats més perillosos de Mèxic". En aquest estat del nord-oest de Mèxic, els enfrontaments entre càrtels han causat estralls i han convertit la regió en una de les capitals del tràfic internacional de drogues, el blanqueig de diners i el crim organitzat. En un context de caos i violència, el paper del periodisme esdevé fonamental, defensava Miranda, per "alertar la ciutadania de com protegir-se, brindar informació tan exacta com sigui possible dels llocs per on es pot circular i reportar tots els fets".
Miranda va relatar que fa dècades que viuen repunts de violència que es transformen en períodes de por i d'amenaces. Des que ella treballa a Debate, un grup de sis diaris que dona feina a 170 persones, han perdut dos col·laboradors. Fa poc un altre company, el Sergio, va desaparèixer. "És la notícia que mai ningú vol escriure", va dir la periodista mexicana. "Tenir una persona desapareguda a l'equip té molta afectació per a l'entorn i per a la família, l'espera és molt difícil", va afegir. Però en el conjunt de la ciutat, els periodistes assassinats per voler explicar la veritat són nombrosos.
Quan Vera va assenyalar la responsabilitat que comporta acompanyar periodistes perquè arribin sans i estalvis a casa i la duresa d'haver de donar la notícia a la família que els ha passat alguna cosa, Miranda va dir: "No podem treballar amb por. L'has de posar en un segon pla per poder seguir acompanyant una ciutat que vol sortir del caos". Els periodistes de Debate segueixen treballant, però "amb molta precaució" i limitacions, perquè sovint "no hi ha les condicions òptimes per sortir al carrer".
Les raons que empenyen els càrtels a actuar contra els periodistes són majoritàriament una incògnita, però ells tenen clar que defensar el dret a la informació té un "preu". "Som el mitjà líder del nord-est de Mèxic, i això comporta una càrrega, tenim un impacte més gran", va dir Miranda, que va descriure episodis en què els havien deixat "cossos decapitats a la porta del diari", els havien "rebentat les instal·lacions" o els havien utilitzat per "deixar-se missatges entre càrtels".
Fa 81 dies que Sinaloa és una ciutat deserta. No hi ha festes, s'han suspès les classes perquè les famílies no gosen portar les criatures a l'escola i els carrers estan buits a partir de les cinc de la tarda. "Però sabem que hem de seguir fent periodisme, hem de seguir escrivint i anant a les cobertures", va sentenciar Miranda amb un aplom admirable i amb el convenciment que el periodisme pot ser els ulls d'una ciutat que –per culpa de la violència– s'ha tornat cega.
