Disturbis a l'Argentina en les protestes per l'aprovació al Senat de la macrollei de Milei

Buenos AiresEl Senat argentí ha aprovat la llei de bases i punts de partida per a la llibertat dels argentins, el macroprojecte legislatiu que Javier Milei impulsa des de poc després d’assumir la presidència del país. El text va ser rebutjat per la Cambra de Diputats al mes de febrer i l’executiu va retallar els articles a gairebé la meitat per aconseguir la majoria favorable, que va arribar a l’abril. Però la llei necessitava l’aprovació del Senat, que en una sessió de més de 12 hores amb negociacions en directe ha arribat aquest dimecres a un empat tècnic, desfet in extremis per la vicepresidenta del país i titular de la cambra, Victoria Villarruel. Ara el text torna a la Cambra de Diputats, per aplicar-hi esmenes, ser ratificat i convertir-se en llei. A la plaça del Congreso de Buenos Aires milers de persones expressaven el seu rebuig a la llei, i un total de 32 han quedat detingudes per la policia, que ha reprimit els manifestants amb gasos lacrimògens, canons d’aigua i bales de goma. El govern s’ha afanyat a felicitar les forces de seguretat i ha parlat de terrorisme i d’un intent de cop d’estat.

La consigna de rebuig que s’entona contra la llei de bases és “la pàtria no es ven”, ja que els crítics consideren que el projecte de Milei entrega la sobirania de l’Argentina al capital: “És un retrocés en drets adquirits com mai hem vist en 40 anys de democràcia”, diu a l’ARA la Paloma, de 62 anys, des de la plaça del Congreso. La reforma laboral prevista a la llei deixa els treballadors desprotegits, sense dret a indemnització per acomiadament, i seran ells mateixos els que s’hauran d’anar construint un fons amb una deducció mensual del sou; el període de prova augmenta i pot durar fins un any, i es deroguen les multes a empresaris que tinguin treballadors no registrats, a més de triplicar la quota dels autònoms, entre altres mesures.

Un altre dels punts de conflicte és el Règim d’Incentius per a Grans Inversions (RIGI), una sèrie de bonificacions fiscals per a inversions estrangeres de més de 200 milions de dòlars. El que més preocupa d’aquest punt és la manca de regulació en matèria ambiental o de tinença de terres, ja que les grans inversions estrangeres acostumen a tenir a veure amb mineria, petroli, gas, i energia en general. “Estan regalant els nostres recursos naturals, el bé més preuat que té l’Argentina”, lamenta el Marcelo, mestre de 40 anys. Però el govern també ha hagut de recular durant la sessió i s’ha compromès a concretar que només alguns sectors productius, i no tots, es podran beneficiar del RIGI.

"Incertesa total"

A banda d’això, preocupa enormement el desfinançament sistemàtic de l’estat i les privatitzacions que ja s’estan duent a terme: en només sis mesos Milei ja ha acomiadat més de 100.000 treballadors formals del sector públic, i ha discontinuat diversos milers de contractes més. “Estem vivint en la incertesa total”, explica la Claudia, de 34 anys: ella és investigadora científica en el sistema de recerca estatal, que cada vegada rep menys fons. A nivell micro han caigut estrepitosament el poder adquisitiu i el consum. “Milei no sap el que és que una família es quedi sense cap ingrés, o que hagi de triar entre fer la compra o pagar a la mútua de salut”.

Finalment, el Senat ha votat a favor de delegar poders extraordinaris a Milei. Es tracta d’una habilitació excepcional perquè l’executiu pugui exercir temporalment algunes facultats que la Constitució atribueix al poder legislatiu. Diversos senadors han qualificat la mesura d’imprudent, tenint en compte que Milei declarava la setmana passada en una entrevista que li encanta ser el “talp” que “destrueix l’estat des de dins”, i on es va comparar amb Terminator, definint-se com algú que ve “d’un futur apocalíptic per evitar-lo”. Ja de matinada, amb la votació al Senat conclosa, Milei sortia cap a Itàlia per sumar-se a la reunió del G-7 i a la cimera per la pau a Ucraïna que tindrà lloc a Suïssa. Els pròxims dies té previst reunir-se amb Giorgia Meloni i amb Emmanuel Macron. El mandatari tornarà a l’Argentina per assistir a dues festes pàtries i viatjarà de nou cap a Europa, en una nova visita a Madrid, la primera des de la crisi diplomàtica amb Pedro Sánchez, on recollirà un premi.