Així han sobreviscut els quatre germans perduts a la selva amazònica

BarcelonaDiuen que la petita Lesly Mucutuy s'avorreix al seu llit d'hospital i té moltes ganes de jugar. Al cap i a la fi, és una nena de només 13 anys, malgrat que el seu gran coratge i la seva excepcional expertesa en els secrets de la selva l'hagin convertida en l'heroïna de tot Colòmbia. La Lesly és qui va fer sobreviure els seus tres germans petits, de 9, 5 i 1 any, durant 40 dies perduts a l'Amazònia colombiana. Els quatre es recuperen ara en un hospital militar de Bogotà, on van arribar desnodrits i exhaustos dissabte. Els havien trobat el dia anterior en un lloc remot de la jungla, setmanes després que l'avioneta en la qual viatjaven –amb la seva mare, un líder indígena i un pilot– s'estavellés el dia 1 de maig. Només les criatures van sobreviure.

En les últimes hores s'han fet públics alguns detalls més de l'odissea. Segons ha explicat el pare de les criatures, la mare va morir quatre deies després de l'accident. "Abans de morir, els va dir «marxeu i aneu a veure el vostre pare»", ha explicat Manuel Ronoque als periodistes. L'home, de l'ètnia uitoto, és el pare biològic dels dos infants més petits, Tien Noriel Ronoque Mucutuy i Cristin Neruman Ronoque Mucutuy, mentre que Lesly Mucutuy, de 13, i Soleiny Mucutuy, de 9, eren filles d'una parella anterior de la mare, Magdalena Mucutuy, que era de l'ètnia muiname. També s'ha sabut després que dues de les criatures han passat el seu aniversari quan estaven perdudes a la selva: el Tien Noriel va fer cinc anys i la petita Cristin va complir el seu primer any de vida.

La família vivia en un petit llogaret anomenat Puerto Sábalo a la localitat d'Araracuarà, ubicada a la riba del riu Caquetà, al sud de Colòmbia. Però el pare es va veure obligat a fugir del poblat per les amenaces d'un grup escindit de les FARC anomenat Frente Carolina Ramírez, segons ha explicat ell mateix. "He marxat a viure a Bogotà perquè tinc problemes i dificultats amb el Front Carolina Ramírez, que m'està buscant", va dir als periodistes, sense donar gaires més detalls.

Aquest dimarts, cinc dies després del rescat, s'ha sabut també que hi ha una acusació contra el pare per maltractaments i el govern colombià ha iniciat el procediment per determinar si cal retirar-li la custòdia dels infants, segons Radio Caracol. La directora de l'Institut Colombià de Benestar Familiar, Astrid Cáceres, ha explicat a la ràdio BLU que els avis de les criatures, pares de la mare, n'han reclamat la custòdia. L'avi, Narciso Mucutuy, va acusar Manuel Ronoque de maltractar la seva dona Magdalena repetidament i va explicar que els infants s'amagaven a la selva quan això passava. Quan li han preguntat al pare si havia atacat algun cop la seva parella, ho ha admès: "Verbalment, de vegades, sí. Físicament, una mica. Teníem més baralles verbals", ha dit. També ha reconegut que no se li ha permès veure les dues nenes més grans, que no són filles biològiques seves.

Segons el relat de Manuel Ronoque, ell va marxar primer d'Araracuarà perquè no va poder pagar els bitllets d'avió de tots sis. A la zona on vivien hi ha un petit aeroport on només volen avionetes de sis o set passatgers, com la que es va estavellar a la jungla el dia 1 de maig, que es dirigia cap a San José del Guaviare, una localitat més al nord. La mare i els infants van agafar aquell avió, un Cessna 206 operat per la companyia Avianline Charter's, en teoria per reunir-se amb el pare. Però només els infants van sobreviure.

Segons ha explicat Cáceres, les criatures es van alimentar sobretot de fariña, un aliment fet amb farina de iuca típic de les comunitats indígenes i que la mare portava a l'avió, però també a base de llavors, fruita i arrels. Una tia dels infants, Damarys Mucutuy, ha explicat també que la nena de 13 anys "coneixia quins fruits es poden menjar, ja que a la selva n'hi ha molts que són verinosos". Uns coneixements que van salvar la vida als quatre infants. També va explicar que els seus nebots acostumaven a jugar a fer petites cabanes amb el que trobaven a la selva, unes tècniques de supervivència que tots quatre van reproduir probablement per dormir a recer de la pluja durant els seus dies perduts. "Quan jugàvem, muntàvem uns ranchitos i crec que ella feia això" a la selva, deia la tia dels infants a Caracol Noticias. Es referia a les restes d'algunes d'aquestes cabanes fetes amb branques que els equips de rescat havien trobat escampades per la selva.

Mostres de vida i la veu de l'àvia pels altaveus

Fins a 200 soldats, amb l'ajuda de membres de les comunitats indígenes, van estar buscant els infants durant dues setmanes, després d'haver localitzat l'avioneta accidentada amb les restes mortals dels tres adults. Durant dies, els equips de cerca no es van donar per vençuts, encoratjats per algunes pistes que els confirmaven que els nens estaven vius i s'anaven desplaçant per la selva, com bolquers, biberons i restes de fruites mossegades. Des dels seus helicòpters i avionetes els van anar llançant paquets de menjar que, en alguns casos, després es van trobar oberts: més proves que els infants vivien. A través de potents altaveus, els helicòpters van anar emetent una gravació amb la veu de l'àvia dels infants, Maria Fátima Valencia, que en la seva llengua uitoto els enviava missatges tranquil·litzadors i els deia que es quedessin en un lloc.

Un gos entrenat per a tasques de rescat, anomenat Wilson, va participar també en la cerca i, de fet, va estar alguns dies convivint amb els nens abans que els rescatessin. Segons Radio Caracol, el gos ara està en parador desconegut dins de la selva i el continuen buscant. Des de l'hospital, de fet, s'han fet públics alguns dibuixos de Wilson que li han fet els nens.

El pare de les criatures va descriure com un "miracle" el fet que hagin pogut sobreviure durant 40 dies sols a la selva, no només per la falta d'aliments sinó també per la presència d'animals perillosos, com serps, escorpins o jaguars. Està clar que els seus coneixements indígenes i el fet d'haver crescut en un poblat remot dels uitoto els va ajudar a sobreviure.

“Han esdevingut un exemple de supervivència total que quedarà en la història", va dir el president de Colòmbia, Gustavo Petro, en una trobada amb la premsa, el dia abans de visitar els infants a l'hospital acompanyat de la seva esposa i la seva filla. No ha estat l'únic que ha passat a veure els nens a l'hospital. Ministres, càrrecs militars i autoritats educatives han anat desfilant pel centre hospitalari. "La Lesley ens somreia, ens abraçava, volia jugar i s'avorria al llit", va explicar Astrid Cáceres als periodistes. Segons la premsa local, la Lesly estudiava primer de batxillerat al refugi indígena de Los Monos, proper a la seva localitat. Ara, segons Cáceres, tant ella com els seus germans "tenen una educació assegurada", amb el "compromís del president –va dir– de protegir i cuidar aquests nens durant la resta de la seva vida".