Així ha atiat Bolsonaro una invasió anunciada i anhelada

Sao Paulo"Per tancar el Suprem només cal un soldat i un caporal”. La frase d’Eduardo Bolsonaro, diputat federal i fill de l’expresident Jair Bolsonaro, pronunciada el juliol del 2018, indica l’obsessió de tota l’extrema dreta brasilera, i de la família Bolsonaro en particular, per intervenir físicament al cor judicial del país. El discurs totalitari i colpista de Jair Bolsonaro, i dels seus tres fills polítics, té el seu origen fins i tot abans de l’arribada al poder després de guanyar les presidencials de l’octubre del 2018. Si hi va haver una constant al llarg de tota la legislatura en què la ultradreta va ocupar el Palácio do Planalto van ser els atacs furibunds contra el Tribunal Suprem Federal, a qui acusaven d’exercir un “contrapoder antidemocràtic” per reduir les atribucions presidencials.

Envair el Suprem s’ha convertit els últims quatre anys en un anhel per a la família Bolsonaro i els seus seguidors més radicalitzats. Des que els trumpistes van demostrar que podien assaltar el Capitoli de Washington el dia de Reis del 2021, els bolsonaristes més fanàtics, violents i extremismes es plantejaven repetir una acció a Brasília seguint els mateixos paràmetres.

El discurs d’odi, inflamant l'ànim i els atacs contra adversaris polítics i jutges del Suprem, va funcionar com un mantra durant quatre anys i justificava qualsevol acte violent de tota naturalesa. A més, Bolsonaro va tensar la corda fins al límit, com a mínim amb dues amenaces implícites colpistes: a les celebracions del Dia de la Independència, el 7 de setembre del 2021, i dies abans de la segona volta electoral, quan es va reunir amb el nucli fort del seu govern per temptejar la possibilitat de suspendre els comicis, una decisió que no va rebre el suport del seu equip.

Les acampades després del triomf de Lula

Bolsonaro, tot i imposar-se el vot de silenci després de perdre les presidencials de l’octubre, va crear el caldo de cultiu que ha derivat en aquest atac sense precedents. En primer lloc, no va reconèixer el triomf de Lula (ni encara ara) i, en segon lloc, va estimular els talls de carreteres a tot el país el dia que van començar, el mateix diumenge electoral a la nit, que van derivar en acampades davant els quarters militars de tot el país. I, tot plegat, amb una inacció calculada de les forces de seguretat i de l’exercit durant més de dos mesos, que ha deixat una bomba social al nou govern. Integrants de la família Bolsonaro i els diputats més extremistes han esperonat tot aquest temps els manifestants a mantenir viva la mobilització.

Bolsonaro va abandonar el càrrec i el Brasil dos dies abans de Cap d’Any per viatjar, amb un avió presidencial, fins als Estats Units i establir-se sense data de retorn a Orlando (Florida). La decisió, criticada fins i tot pels seus seguidors, es va fonamentar no en el fet de negar-se a passar la banda presidencial a Lula, sinó per no estar en territori brasiler el dia que perdia la immunitat parlamentària.

Ara no hi ha cap dubte que l’expresident autoexiliat estava informat del que passaria aquest diumenge, perquè s’ha sabut que s’havia trobat als Estats Units amb el seu exministre de Justícia, Anderson Torres, secretari de Seguretat Pública de Districte Federal i màxim responsable de la Policia Militar i Civil a la capital, que ha estat destituït.