Las Abuelas de Plaza de Mayo troben el net número 138
La restitució de la identitat de les persones apropiades per la dictadura és un esdeveniment que segueix commocionant l’Argentina
Buenos AiresLes Abuelas de Plaza de Mayo, que fa gairebé cinquanta anys que s’organitzen de manera col·lectiva per trobar els més de 400 nadons que van robar als seus fills i filles durant la dictadura militar argentina, van tancar el 2024 amb una bona notícia: la restitució de la identitat del net número 138, fill de Marta Enriqueta Pourtalé i Juan Carlos Villamayor, dos militants de l’organització guerrillera peronista Montoneros que van ser fets desaparèixer pels militars el desembre de 1976. En aquell moment, la Marta estava embarassada de gairebé nou mesos, i va donar a llum al centre de detenció i tortura de l’Escola de Mecànica de l’Armada (ESMA), avui reconvertit en espai de memòria i drets humans. Fa 25 anys que la Comissió Nacional pel Dret a la Identitat (Conadi) investigava aquest cas, fins que aquest dijous, el jutge ha informat sobre els resultats obtinguts pel Banc Nacional de Dades Genètiques (BNDG) sobre el net 138, i ha confirmat la seva autèntica identitat.
La restitució de la identitat de les persones apropiades per la dictadura és un esdeveniment que sol commocionar a l’Argentina, però en el context actual té un valor simbòlic molt més potent, ja que una de les potes de la “batalla cultural” de Javier Milei és la fi del “negoci dels drets humans”, com ell sol referir-se a la lluita per la Memòria, la Veritat i la Justícia que abanderen col·lectius com les Madres i Abuelas de Plaza de Mayo, entre altres. Milei, i sobretot la vicepresidenta Victoria Villarruel, promouen l’anomenada “teoria dels dos dimonis”, sostenen que als setanta hi va haver una “guerra entre dos bàndols” i són partidaris de reconstruir una “memòria completa” que inclogui també les víctimes de les organitzacions terroristes d’esquerres i peronistes.
En aquest sentit, només durant el primer any de gestió, Milei ha desmantellat organismes estatals que són fonamentals per a la restitució de la identitat de les persones i la promoció de la memòria democràtica, com la Conadi.
“La veritat sempre surt a la llum”, va dir en roda de premsa Estela de Carlotto, presidenta d’Abuelas: “Aquesta restitució, una vegada més, és la mostra de les conseqüències del terrorisme d’Estat en el present, i també de la necessitat de donar centralitat a les polítiques de drets humans per tal que els crims contra la humanitat s’acabin”. Les àvies han celebrat aquests dies la restitució del net 138, però van llançar una alerta: “Demanem que se sostingui la feina de la Secretaria de Drets Humans, una eina imprescindible per a la defensa d’aquests drets fonamentals” i, a més, un organisme que “ha acompanyat la nostra lluita en la recerca de les respostes que els perpetradors [dels crims contra la humanitat] no ens han volgut donar mai”.
Xoc emocional per a les víctimes
Tot i que a vegades els nets es personen en les rodes de premsa de presentació, en aquest cas el fill de Marta Enriqueta Pourtalé i Juan Carlos Villamayor, de 48 anys, no ha volgut aparèixer, ja que, segons han dit des de l’organització, s’ha vist molt commogut per la nova informació sobre la seva vida. A banda de família a l’Argentina, el net 138 té un germà que viu a Espanya que també l’estava buscant. “Al fill de la Marta i el Juan Carlos, l’abracem en la veritat i esperem que pugui construir el seu vincle amorós amb la família que sempre el va buscar i el va voler”, ha dit De Carlotto. Sovint, les àvies expliquen el xoc emocional que suposa per una persona rebre aquesta informació i com no sempre tenen ganes d’apropar-se a la família biològica, almenys d’entrada. Normalment, però, s’hi acaben apropant, encara que triguin un temps.
Acompanyant Estela de Carlotto hi havia Taty Almeida, líder de Madres de Plaza de Mayo Línea Fundadora: “Cada vegada que recuperem un net, és una altra prova evident per dir a Villarruel, Milei i els seus sequaços que deixin de negar el que les proves estan demostrant”, i ha afegit: “Jo li preguntaria a Villarruel si està d’acord amb el fet que els seus amics, els genocides, s’hagin apropiat dels bebès i després hagin assassinat les seves mares”.
Les activistes, flanquejades per noves generacions que pretenen seguir amb el seu llegat quan ja no hi siguin, insisteixen en la condemna social: “El poble argentí ja ha repudiat aquests crims horribles, per això fem una crida perquè ho segueixi fent”, i han advertit: “Seguirem treballant per trobar els 300 nets i netes que encara falten”.
