Sis presidents en sis anys: Per què és tan difícil governar el Perú?

Santiago de XileLa nova presidenta de Perú, Dina Boularte, és la sisena en ocupar el càrrec des de 2016. El seu antecessor, Pedro Castillo, detingut el 7 de desembre acusat de rebel·lió després d’intentar dissoldre el Congrés, va designar cinc gabinets diferents (i més de 80 ministres) en un any i mig al poder. Investigat en sis casos penals, la destitució de la setmana passada era el tercer intent de la Cambra que afrontava. Aquest divendres, un jutge del Tribunal Suprem dictava 18 mesos de presó preventiva per a l’exmandatari, acceptant així la petició de la fiscalia, que alertava del risc de fuga. Mentrestant es mantenen les mobilitzacions al carrer en contra del govern de la nova presidenta peruana i ja han mort 17 manifestants.

El Perú fa anys que passa un període d’inestabilitat institucional que sembla no tenir final. Amb un Congrés dividit i deslegitimat per la ciutadania, governs poc avesats al diàleg i a la negociació política, i parlamentaris atrinxerats als respectius sectors i amb la potestat de poder destituir el president que ha escollit la ciutadania per una votació directa.  

“La vacancia [moció de censura] és una eina constitucional dels parlamentaris peruans indicada en la Constitució del 1993 que no s’havia fet servir tan a la lleugera fins al 2016, amb el govern de Pedro Pablo Kuczynski, quan l’oposició, que llavors tenia majoria absoluta al Congrés, va començar a utilitzar-la per exercir control polític”, explica la politòloga Katherine Zegarra, docent de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú. Segons ella, la ingovernabilitat del país sud-americà s’ha vist potenciada per aquesta eina, però “més que les regles establertes, el que ha canviat és el comportament dels polítics”. Per al politòleg i investigador de l'Institut d’Estudis Peruans Paolo Sosa, que comparteix aquesta mirada, “el que ha canviat és la correlació de poder entre oficialisme i oposició i, sobretot, el compromís dels actors amb l’ordre democràtic”.

Els legisladors utilitzen el recurs sota l’argument de la “incapacitat moral” del president. Quan es va aplicar la norma per primer cop a principis del segle XIX, es referia a “un problema de salut mental que impedia al president prendre decisions”, subratlla Zagarra; ara, però, s’ha convertit en un terme “molt ambigu”, diu.

Polarització, negociació i desafecció

A més de la moció de censura, hi ha altres elements que fomenten la desestabilització i falta de governabilitat del país, com les dificultats per generar majories al Parlament, o una mirada massa enfocada al curt termini: “Els parlamentaris tendeixen a ser irresponsables i proposen mesures desestabilitzadores com la vacancia perquè no poden ser reescollits i no hi ha incentius per a projectes a llarg termini”, apunta Zegarra.  

Sosa suma a la llista tres fenòmens clau: la polarització discursiva entre les elits; la fragmentació de l’oferta política, que provoca que el president hagi de negociar amb múltiples grups d’interès, i la profunda desafecció política de la ciutadania. 

Sense bancada i rodejada de protestes

Dina Boluarte, advocada de 60 anys, és la primera dona a arribar al poder al Perú. Sota l’administració de Castillo va ser vicepresidenta i ministra de Desenvolupament i Inclusió Social, i ara la seva presidència no es presenta gaire favorable, segons els experts. “No té una bancada al Congrés que li doni suport. Va entrar a la institució amb el partit Perú Lliure, com Castillo, però la formació li va retirar el suport quan ell va arribar al poder”, recorda Zagarra. “Els últims anys s’ha demostrat que els presidents sense bancada ho tenen molt difícil per avançar”, afegeix.  

Per a l’investigador, Boluarte s’enfronta a un Congrés que la pot destituir “al primer desacord”, i a una mobilització social “fragmentada, acèfala i amb demandes molt maximalistes i oposades als interessos del Parlament”. Segons Sosa, la presidenta “no ha pres les decisions encertades”, per ara, ni en el disseny del seu gabinet ni en l’estratègia de contenció de la protesta.

Lluny de tancar-se, la crisi política peruana avança cap a la segona setmana de manifestacions. “Al Perú no hi ha una crisi política, sinó múltiples: de representació, de governabilitat i constitucional”, diu Sosa. I conclou: “Totes tres han confluït, i ara, després de la destitució de Castillo, s’han reforçat”.