Alto el foc indefinit a Gaza

JerusalemDesprés de 50 dies de guerra, de més de 2.200 morts i més d’11.000 ferits, i d’una àmplia destrucció civil a la franja de Gaza, israelians i palestins van assolir ahir un acord que preveu un alto el foc indefinit a canvi d’un aixecament progressiu però limitat del bloqueig de Gaza, en vigor des de fa més de set anys.

El compromís representa una clara victòria de la resistència palestina i l’acceptació tàcita del primer ministre Benjamin Netanyahu que la política d’aïllament de la franja -tant pel que fa a les persones com pel que fa a les mercaderies- ha tocat fons i no es pot mantenir durant més temps. L’acord preveu l’obertura “immediata” dels passos entre Israel i la franja, l’entrada a Gaza de materials de construcció -amb algunes limitacions-, l’extensió progressiva de la zona de pesca dels pescadors palestins i la fi dels assassinats d’activistes i milicians de la resistència per part de l’exèrcit, segons fonts palestines.

D’aquí un mes les dues parts començaran a negociar altres qüestions que no són d’aplicació immediata, com ara la construcció d’un port i la reconstrucció de l’aeroport de la franja, l’intercanvi de presoners i l’entrada de diners a Gaza. Segons Israel, també es parlarà de la desmilitarització de la franja.

Els palestins han aconseguit que el compromís ja assolit no inclogui el desarmament de les milícies ni la destrucció dels túnels que els milicians han excavat els últims anys. Cal destacar que Netanyahu ha estat negociant amb Hamàs i amb la resta de les milícies els últims dies malgrat que havia insistit una vegada i una altra que no negociaria mentre les milícies continuessin disparant coets. Fonts israelianes van indicar que les mesures incloses en l’acord “són només humanitàries”.

Tensió al govern de Netanyahu

A la cúpula israeliana hi havia ahir a la nit una gran tensió. Netanyahu no va mantenir informat el govern de la marxa de les negociacions i un ministre israelià va qualificar de “vergonyós” el compromís. En mitjans polítics es comentava que Netanyahu no va voler votar l’acord al gabinet de seguretat perquè estava en minoria. Tres dels seus ministres falcons van anunciar que s’oposaven a l’acord. És cert, però, que Netanyahu no ha volgut aquesta guerra, malgrat que els seus propis errors són en l’origen del conflicte: concretament, la seva avaluació errònia que Gaza podia continuar indefinidament en una situació insuportable per a 1,8 milions de persones.

Netanyahu estava satisfet pensant que Gaza estava tranquil·la perquè les faccions palestines temien un enfrontament directe amb Israel. Mentrestant, Israel continuava construint sense limitacions a les colònies jueves de Cisjordània i la comunitat internacional es mantenia en silenci.

Això podria canviar si és cert el que ahir comentaven fonts palestines: que Israel també s’ha compromès a fixar un calendari per posar fi a l’ocupació i permetre un estat palestí als territoris ocupats. Però no hi ha cap confirmació per part israeliana i costa molt de creure que Netanyahu estigui disposat a engegar un camí tan radicalment en contra de la seva filosofia i de la seva política.

Sobre el terreny, Israel va bombardejar amb gran intensitat nombrosos edificis alts de la franja fins a minuts abans que es fes efectiu l’alto el foc. Els palestins van respondre amb intensos bombardejos més enllà de les set del vespre, l’hora fixada per començar la treva. Els últims coets disparats per les milícies van caure a Israel a un quart de vuit. A la comarca israeliana d’Eshkol, a les proximitats de la franja, un coet va matar dues persones i en va ferir cinc més.

Mentre que a Israel es va rebre l’anunci de la treva amb molta prudència i fins i tot amb cares llargues, a Gaza milers de persones van sortir a manifestar-se espontàniament al carrer en considerar que l’alto el foc, i sobretot l’aixecament del bloqueig, ha sigut una victòria de tota la població de la franja.