Berlín: la fragilitat de Merkel, la demagògia de la ultradreta

BarcelonaA 10 mesos d'unes crucials eleccions a la cancelleria, l'atemptat de Berlín impacta de ple en l'olla a pressió de la política alemanya, sacsejada per la irrupció –amb força– dels populistes de dreta d'Alternativa per Alemanya (AfD).

Aquesta formació, que suma suports en cada elecció als 'land' i s'espera que entri amb força al Bundestag a les eleccions del 2017, ha fet bandera del discurs contra la política de portes obertes amb els refugiats de la cancellera Merkel i ara aprofita l'atemptat de Berlín per fer campanya.

"Són els morts de Merkel", va proclamar l'eurodiputat d'Alternativa per Alemanya (AfD) Marcus Pretzell, dilluns a la nit en un tuit.

"És un atac contra les nostres tradicions cristianes", ha apuntat en un comunicat a Facebook la líder d'AfD, Frauke Petry, la dona que va demanar que la policia disparés a la frontera contra els immigrants que entressin al país irregularment.

Merkel és vulnerable

La cancellera Merkel viu l’atemptat de Berlín com el moment més amarg de la seva carrera. En primer lloc –i per sobre de tot– pel xoc personal d’un atemptat al cor de la capital alemanya, però també –no menys important– per l’impacte que aquest fet que pot tenir en el seu futur polític. “L’atac rellança les crítiques cap a Angela Merkel, la seva política d’acollida de refugiats i el seu compromís amb les fronteres obertes, demostrant com de vulnerable és ella de cara a les eleccions de l’any que ve”, alerta l’analista d’Eurasia Group, Mujtaba Rahman, a l’agència Reuters.

En un país que l’any passat va acollir un milió de refugiats, “si no hi ha una nova onada migratòria, ho estem fent bé, és una situació gestionable. Però si hi torna a haver una crisi, sigui la que sigui, veurem què passa”, alertava fa unes setmanes, gairebé premonitòriament, Eckart D. Stratenschulte, director de l’Acadèmia Europea de Berlín (EAB).

L’atemptat de dimarts és un abans i un després a Alemanya. Situa al centre de la campanya la crisi de refugiats, un terreny abonat per la ultradreta que amenaça l’hegemonia –i el quart mandat– de la cancellera. “Donant Merkel com culpable de l’atac quan encara no se sabia qui l’havia fet o quins motius tenia obre un nou horitzó en la cultura política alemanya”, explicava ahir al 'Financial Times' el politòleg Jürgen Falter, de la Universitat de Magúncia.

La gran incògnita és, però, si una acció com aquesta perjudica o beneficia una cancellera que gaudeix d’una popularitat envejable entre la classe política europea. Ahir mateix un sondeig –previ a l’atemptat– donava a la coalició de la cancellera (CDU/CSU) un 36% de suport a les urnes. Hi ha experts que asseguren que l’atemptat reforçarà el lideratge de Merkel com a garant de l’estabilitat i l’ordre al seu país, lluny de les formes estridents.

Però, com per di de cas, la cancellera no abaixa la guàrdia. Davant de la seva campanya electoral més difícil, segons ella mateixa va dir, Merkel s’ha vist obligada a endurir el to en qüestions migratòries davant la pressió de l’ala dura del seu partit, els seus socis bavaresos i la ultradreta de l’AfD. I així és com, entre altres, es va forjar l’acord de la UE amb Turquia per deportar els refugiats que arribaven a Grècia. Tota una declaració d’intencions.

La ultradreta europea s'hi abona

Tampoc la ultradreta afluixa el pas. Portes enfora d’Alemanya, els líders extremistes d’altres països europeus es van llançar contra la política d’acollida de refugiats de Merkel. Un dels més durs ha estat el del líder de la ultradreta holandesa, Geert Wilders. L'home que lidera les enquestes per a les eleccions legislatives de la primavera que ve mostra en un tuit una imatge de Merkel amb les mans tacades de sang.

"Esdeveniments com aquest seran el llegat de Merkel", ha tuitejat en una línia semblant el líder de l'ultradretà UKIP britànic, Nigel Farage.