Cerstin Gammelin, periodista: "Als alemanys de l'Est se'ls va presentar com a perdedors i se'ls mira amb sornegueria"

BerlínCerstin Gammelin va néixer a Saxònia, a l’antiga Alemanya de l'Est. Trenta anys després de la reunificació del país, aquesta periodista del diari Süddeutsche Zeitung ha publicat Die Unterschätzten [Els menyspreats] (Ed. Ullstein) per reivindicar l’Est i la seva gent més enllà dels estereotips del passat de dictadura comunista, extrema dreta i poc futur.

Menyspreu té a veure amb respecte. Com s’hauria hagut de fer la reunificació perquè els ciutadans de l’Est d’Alemanya no se sentin menyspreats?

— Als ciutadans de l’Est se’ls va presentar com a perdedors i encara se’ls mira amb sornegueria. Ho trobo una contradicció, perquè precisament fa més de 30 anys van sortir al carrer a manifestar-se de manera democràtica per demanar la caiguda del Mur, llibertat d’expressió i moviment i eleccions lliures. No se'ls va donar ni temps ni crèdits del banc KfW [un banc públic que havia sigut creat després de la Segona Guerra Mundial per ajudar a la reconstrucció del país] perquè poguessin fer una transició personal i professional en la nova reunificació. La indústria automobilística, per exemple, sí que rep milers de milions en subvencions i períodes d’adaptació d’entre cinc i deu anys per fer el canvi cap a un model ecològic.

Alhora, des de la reunificació, els principals lideratges en empreses, administració, política a l’Est els agafen ciutadans de l’Oest.

— Exacte. De manera massiva es va arrossegar ciutadans de l’Oest cap a l’Est amb la reunificació. Ara només el 3% dels càrrecs de responsabilitat els ocupen ciutadans de l’Est. Això ha significat que hi hagi molta gent que s'hi trasllada de dilluns a dijous, però ni hi fa arrels ni inverteix en la zona. També vol dir que els sous més alts se’ls enduen professionals de l’Oest i els de l’Est no tenen prou capital per a bons habitatges o noves inversions.

L’excepció és la primera cancellera socialitzada a l’Est, Angela Merkel, que ara deixa el càrrec passats 16 anys.

— Merkel va ser primer líder de la CDU i després cancellera perquè els conservadors estaven en plena crisi de corrupció i necessitaven un canvi: dona, científica i de l’Est. Es pensaven que marxaria passats dos anys. Però ella no ha fet política a l'estil de l'Alemanya de l’Est: s’ha vist amb Rússia. No volia que la critiquessin per ser "massa de l’Est". Però Merkel ha entès el paper de la dona com a treballadora i autònoma, tal com ho va viure en els seus 34 fins que va caure el Mur. També ha aconseguit que hi hagi més llars d’infants, ha aposat pel reciclatge i per la xarxa de policlíniques, tots aspectes que ja teníem amb el govern de l’Alemanya de l’Est.   

La seva tesi al llibre és que l’Est d’Alemanya influirà en els resultats de les eleccions al Bundestag del 26 de setembre, amb pronòstics incerts. Per què?

— Explico com l’Est d’Alemanya s’ha convertit en un laboratori democràtic en el qual en els últims anys s’han provat diverses formes de participació ciutadana, des de taules rodones de partits fins a noves fórmules de coalició de govern. Els sondejos no donen cap coalició com a clara guanyadora, potser se n’hauran de provar de noves i els votants indecisos tenen un rol especial. Caldrà fixar-se en l’Est.    

Quin dels tres candidats, Annalena Baerbock (els Verds), Olaf Scholz (SPD) o Armin Laschet (CDU), tots de l’Oest, pot entendre i fer millor política per a l’Est?   

— Cap dels tres té un especial interès per l’Est. Laschet ha viscut el canvi estructural de la indústria del carbó a la zona del Ruhr, però no és exemplar per a les mines de l’Est. Baerbock i Scholz viuen a la ciutat de Potsdam, però és a les portes de l’oest de Berlín i per mi no compta com a Est. Crec que sols hi veuen 16 milions d’habitants, 13 milions de votants potencials, en un país de 80 milions.

Per tant, ens esperen unes eleccions sense polítics que entenguin l’Est.

— Sí, i això propicia que la ultradreta d'AfD pugi perquè, si bé el partit i els seus líders són de l’Oest, a l’Est tenen més d'un 20% de votants. Són gent descontenta amb un govern que no dona resposta als seus problemes. A l’Est continua sense haver-hi empreses que estiguin a la borsa, ni possibilitat de fer-hi carrera ni recerca, excepte LichtBlick i Tesla, que ara s’hi han instal·lat. Si s’hi produeix un canvi estructural de veritat, es podrà començar a resoldre el problema d’AfD.