Més de 70 morts en uns incendis devastadors a prop d’Atenes
El govern grec declara l’estat d’emergència i les altes temperatures dificulten l’extinció dels focs
AtenesUn autèntic infern. Només d’aquesta manera es poden descriure els devastadors efectes dels incendis que han provocat almenys 74 morts a Grècia des de dilluns, quan diverses zones boscoses es van encendre de manera gairebé simultània a pocs quilòmetres d’Atenes. La xifra de morts, però, podria ascendir en les pròximes hores: en primer lloc perquè hi ha més de 187 ferits –una part d’ells de gravetat–, i en segon lloc perquè hi ha moltes persones que han desaparegut i la incertesa i la confusió regnen a la zona. A més a més, centenars de persones han perdut casa seva. Tot i que el departament de bombers del país hel·lè assegurava que tenia controlats els petits focus actius que encara quedaven ahir a la tarda, les autoritats locals volien ser prudents. Principalment perquè les altes temperatures i la poca humitat van complicar durant tota la jornada les feines d’extinció. Mentrestant, el govern grec va declarar tres dies de dol i va acordar l’estat d’emergència a la regió de l’Àtica.
Una onada d’horror
Dilluns una pàtina ocre i pesant cobria el cel d’Atenes cap a les onze del matí. A mesura que passaven les hores s’anava explicant el fenomen, que amb cada nova informació creixia en dimensions. Grècia cremava per diversos llocs alhora, i ho feia com pràcticament ningú recordava. Avions Canada CL-15 sobrevolaven el port del Pireu per intentar apagar els tres focus més ferotges de Mati, Kineta i Rafina. Aquestes poblacions flanquegen Atenes a pocs quilòmetres des de l’est i l’oest. Al mateix temps, també es van declarar més incendis a prop de Corint i al sud de Creta.
El fortíssim vent i el gran nombre de focus, allunyats els uns dels altres, feien que els serveis d’emergència no donessin l’abast. I mentrestant els morts i els ferits anaven augmentant: moltes persones van morir mentre s’escapaven de les flames. Algunes van quedar atrapades als cotxes, i moltes altres van morir ofegades quan es van tirar al mar per refugiar-se d’un foc que avançava sense cap tipus de compassió. Algunes informacions donaven idea de la magnitud de la tragèdia, com la descoberta de 24 cossos calcinats i abraçats a Mati, una població costanera i un dels destins d’estiueig preferits dels atenesos. Però en paraules de Sokol Kalichani, antic veí de la localitat, aquesta àrea també era una zona propensa a l’“especulació urbanística i la requalificació de terrenys”. “Els espais que s’han cremat mai tornaran a ser iguals, és una pèrdua irrecuperable”, es lamentava Kalichani.
Les reaccions polítiques tampoc van trigar a arribar. El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va apel·lar a la unitat nacional i va assegurar que ningú es quedaria “enrere”. Ahir a la tarda el ministeri d’Economia va desbloquejar una partida extraordinària de 20 milions d’euros per pal·liar els efectes de la catàstrofe natural més important de l’última dècada. Molts líders de la comunitat internacional també van mostrar la seva solidaritat. Zoran Zaev, el primer ministre de Macedònia –un país amb el qual Grècia ha mantingut un contenciós històric pel seu nom–, va declarar a través de Twitter que el seu país donaria 100.000 euros per ajudar els damnificats pels incendis. Per la seva banda, el govern espanyol va enviar ahir al matí dos avions per ajudar a controlar els incendis.
Una societat mobilitzada
Mentrestant, la població civil es va mobilitzar ràpidament i va acudir a les zones afectades per intentar ajudar. “La meva amiga i jo hem anat a Rafina i Nea Mari a portar menjar que havíem comprat al supermercat”, explicava Celia Katsaounis, que té en aquesta població costanera la segona residència. A Atenes diversos col·lectius van recollir pomades i medecines, així com aliments i diners. També es va improvisar una plataforma, en forma d’Excel online, perquè particulars acollissin a casa persones que havien perdut la seva. A més a més, la gent va respondre a la crida de donació de sang. “Ara mateix no podem atendre més donants, i per aquest motiu estem habilitant nous espais i portant personal d’altres centres. Encara desconeixem la magnitud del problema”, explicava Christos Varakis, director de l’Hospital General Elpis, un dels centres on s’està recollint sang. “La gent ha quedat molt afectada perquè aquestes poblacions estan molt connectades amb Atenes. Molta gent viu a prop d’aquí i té coneguts a la zona”, afegia.
“Dono sang perquè a les zones afectades hi tinc molts amics, i vull ajudar en la mesura de les meves possibilitats”, apuntava l’estudiant Olimpia Papagiani. La sorpresa causada per l’agressivitat dels incendis va fer que es visquessin moments de caos i confusió. Això, sumat al fet que moltes de les cases destruïdes eren segones residències, va fer que moltes persones no sabessin què havia passat amb els seus amics i familiars. Els cadàvers que quedaven per identificar es van portar a l’hospital del barri de Goudi, on molts ciutadans pregaven per no trobar-hi el que hi anaven a buscar. “És una situació molt difícil”, explicava una parella que esperaven una resposta. A l’avantsala, una dona d’uns 50 anys plorava. I el personal tenia l’ordre de no fer declaracions.