Un ultradretà assassina 10 persones en un doble tiroteig a Alemanya

BerlínLa Fiscalia alemanya investiga com un crim racista d'ultradreta el doble tiroteig de dimecres a la nit a Hanau, una localitat pròxima a Frankfurt, en què van ser assassinades nou persones i quatre més van resultar ferides en dos bars on es pot menjar i fumar en xixa. L'agressor és un alemany de 43 anys que també va assassinar la seva mare abans de suïcidar-se al seu domicili. L'home havia expressat idees d'extrema dreta i creia que calia exterminar alguns pobles que habiten a Alemanya. Totes les víctimes són d'origen kurd i turc, raó per la qual el govern d'Ankara ja ha demanat a les autoritats alemanyes celeritat en la investigació. Una de les línies de la investigació és determinar si mantenia relacions amb grups ultres locals o estrangers.

Al costat de la presumpta arma del crim i del cos sense vida del presumpte assassí, identificat com a Tobias R., s'hi ha trobat un escrit de 24 pàgines en què fa referència a “eliminar gent de determinades cultures" que viuen a Alemanya, que són tants que ja “no es poden expulsar“. Teories conspiratives són la base d’aquest text, on critica l’actuació dels serveis secrets.

En un blog, eliminat aquest matí, l'home havia penjat diversos vídeos de contingut semblant amb missatges d'on es desprèn el seu racisme i el seu odi cap a l’islam, i on relatava experiències personals de baralles, assetjaments i atacs amb navalles. Tobias R. tenia llicència d’armes per practicar el tir esportiu, treballava al sector bancari i no era sospitós ni per a la policia ni per als serveis secrets.

L'home va obrir foc dimecres a la nit primer en un establiment al centre de la ciutat, on va matar tres persones, i després va conduir fins al barri de Kesselstadt, on va matar a trets cinc persones més. La policia ha segellat les zones i ha desplegat equips de forces especials a Hanau, una ciutat d'uns 100.000 habitants, i ha localitzat l'atacant mort a casa seva, on també hi havia el cadàver de la mare.

L'assassinat múltiple ha causat indignació a l'estat de Hessen, a l'oest d'Alemanya, on han quedat suspesos tots els actes relacionats amb el Carnaval, una de les festes més arrelades a la comunitat. “El racisme és un verí i l’odi és un verí que existeixen a la nostra societat i que estan motivant moltes accions en la nostra societat“, ha lamentat la cancellera Angela Merkel, que ha insistit que govern i institucions lluitaran “pel respecte a tots els ciutadans, independentment del seu origen i religió" i per frenar que "s’escampi encara més aquest odi“.

Segons el ministre d’Exteriors, Heiko Maas, “el terrorisme de dretes és altre cop un perill" per a Alemanya, on s'han patit múltiples atacs contra immigrants, abans de demanar una "resposta clara i compromesa“. El mateix Maas, del Partit Socialdemòcrata, va ser objectiu d’un atemptat fallit el 2017 d’un tinent de l’armada alemanya per les seves declaracions antifeixistes quan era ministre de Justícia.

Per contra, l'AfD, l'ultra Alternativa per a Alemanya, ha criticat que "es polititzin els fets", i el seu portaveu, Jörg Meuthen, ha demanat protecció per a “tothom" i que es deixi de parlar de “terrorisme de dretes o d’esquerres“. La ultradreta alemanya té representació parlamentària tant a nivell federal com a tots els Parlaments regionals, però de moment no té quota de poder executiu gràcies al cordó sanitari de la resta de formacions, que s'han conjurat per evitar-hi aliances. Just aquesta setmana s’ha sabut que la Fiscalia investiga per difamació i incitació a l’odi les declaracions del líder de l’AfD a l'estat de Turíngia, Björn Höcke, representant de l’ala més radical de l'extrema dreta, durant la manifestació antiislamista convocada per Pegida a la ciutat de Dresden.

Poques hores abans de l'atac a Hanau, l’executiu de Merkel havia presentat l’esborrany de llei per endurir la persecució i detecció de continguts d’odi contra estrangers a les xarxes. Des del 2013 els atacs d’extrema dreta han augmentat un 30%. Alemanya va començar a prendre mesures institucionals per detectar a temps crims xenòfobs després de destapar el 2011 la cèl·lula terrorista de dretes NSU, sense que policia o els serveis secrets l'haguessin detectat durant deu anys d'activitat.

Des de llavors hi ha hagut diversos grups organitzats o autors individuals que han atemptat amb motivacions racistes i que han provocat diversos morts i ferits a Alemanya. Alguns exemples: els atacs del grup Freital contra centres de refugiats a Dresden, l'any 2015; l’apunyalament de l’alcaldessa de Colònia per seguir una política migratòria tolerant; els atacs de l'Old School Society contra centres de refugiats per l'acollida d'un milió de migrants i refugiats; l'intent d'atemptat del grup Revolution a Chemnitz, coincidint amb el dia nacional d’Alemanya, el 2019, i, més recentment, l’assassinat d’un polític local favorable a l'acollida de migrants a Kassel o l’atemptat davant d’una sinagoga en la festivitat jueva de Yom Kipur, a Halle.

En declaracions a la cadena DW, Rebecca Staudenmaier, de 49 anys, ha explicat que pocs minuts abans del tiroteig havia passat entremig dels clients del bar de camí cap a casa amb les seves dues filles. "Hi havia quatre homes a la porta del bar, tots d'uns 40 anys, i vam passar entre ells. Vaig dir als meus fills que s'afanyessin. Vam entrar a casa, vam tancar la porta, i uns minuts després vaig sentir sis trets. Vaig mirar per la finestra i tothom corria. La policia va arribar al cap de cinc minuts".

Reaccions

La presidenta de la Comissió Europea i ex ministra de Defensa alemanya, Ursula von der Leyen, ha declarat via Twitter que està profundament afectada per la tragèdia i que envia les més sinceres mostres de condol a familiars i amics de les víctimes

En la mateixa línia, Annegret Kramp-Karrenbauer, líder de la CDU, ha dit que s'ha de lluitar contra la violència d'extrema dreta i afegeix que aquest extremisme està "enverinant la societat".