Boko Haram continua matant al nord de Nigèria

BarcelonaLa massacre d’aquest cap de setmana a l’estat nigerià de Borno evidencia que la violència del grup jihadista Boko Haram continua castigant de manera incessant el nord-est d’aquest país africà. Tal com va confirmar el govern regional diumenge a la nit, almenys 65 persones van ser assassinades pels terroristes durant un atac en un funeral en una localitat pròxima a la capital regional de Maiduguri. Els insurgents, Kalàixnikov en mà, van presentar-se a la cerimònia amb camionetes i motocicletes i van obrir foc contra els presents. Una vintena de persones van morir en l’atac inicial. La resta van ser massacrades mentre fugien.

Aquesta matança és l’última d’una llarga llista que Boko Haram -el nom, traduït del haussa, vol dir l’educació occidental és pecat - va començar fa just deu anys, quan va declarar la guerra al govern de Nigèria i va expressar obertament la seva intenció d’implantar un estat basat en la interpretació més estricta i radical de l’islam, la xaria. Malgrat que, en diverses ocasions, des del govern del país s’ha volgut donar per “liquidat” el grup jihadista, la realitat és ben diferent des del terreny.

“L’amenaça del grup a nivell regional [en referència a la seva presència al Níger, el Txad o el Camerun] es pot donar pràcticament per acabada”, explicava fa uns mesos Vincent Foucher, consultor de Crisis Group i un dels especialistes en la secta islamista més reconeguts a nivell mundial, en una conferència del Cidob. No passa el mateix a Nigèria, bressol del grup, focus del conflicte i principal terreny d’acció de Boko Haram.

Tot i que també han perdut territori al nord del país -principalment a causa de la resposta militar de Nigèria i els seus aliats internacionals, entre els quals hi ha els Estats Units, el Regne Unit i França-, els jihadistes encara controlen diverses zones i, a més, es fan presents a través d’atacs puntuals i incursions com la de fa dos dies.

"Una de les pitjors crisis humanitàries"

“Des d’aquí la sensació és que el conflicte està lluny d’acabar. Cada setmana arriba gent al camp de desplaçats que ha hagut de fugir de la seva aldea per la violència d’aquests grups”, explica Luis Eguiluz, coordinador general de Metges Sense Fronteres. Respon a la trucada de l’ARA des de la capital del país, Abuja, però constantment viatja a l’estat de Borno per seguir de ben a prop la situació. “S’ha desencadenat una de les pitjors crisis humanitàries dels últims anys: només a Borno, la vida de 7,7 milions de persones depèn de l’ajuda humanitària”, assegura.

Les morts es compten en desenes de milers -gairebé 30.000 a Nigèria-, i el nombre de desplaçats per la violència frega els dos milions de persones.

“Fem el que podem, però aquí falta de tot: aigua, medicines, personal... Els nivells de sofriment són altíssims, pensa que hi ha gent que porta des del 2016 en aquests camps de desplaçats”, es lamenta, mentre admet que moltes ONG han hagut de sortir de la zona a causa del risc que comporta treballar-hi.

Eguiluz reitera un fet important: actualment prop d’un milió de persones encara viuen en territoris controlats per aquests grups armats. Allà, llevat dels jihadistes, ningú hi té accés i, per tant, pocs saben les condicions que envolten els civils.