Almenys dos manifestants morts en una nova jornada de protestes a Birmània

BarcelonaNova jornada de manifestacions a Birmània. I nova jornada de repressió, sense contemplacions, de les forces de seguretat del país asiàtic, que ja fa vint dies que viu en la incertesa després que l'exèrcit prengués el poder a través d'un cop d'estat contra l'executiu d'Aung San Suu Kyi, que està detinguda des de llavors. La jornada d'aquest dissabte ha deixat víctimes mortals. Almenys dos manifestants han mort després de rebre trets de la policia a Mandalay, la segona ciutat de Birmània.

"És com una zona de guerra", deien a l'agència Efe algunes de les persones que participaven en aquesta concentració contra la junta militar. Els testimonis explicaven que la policia havia reprimit la mobilització amb munició real i amb bales de goma, bombes de gasos lacrimògens i fins i tot projectils metàl·lics fabricats amb cargols i claus, que llançaven contra la multitud amb una mena de fones. Com a mínim sis persones més havien resultat ferides de consideració.

Ja són tres les morts en total, certificades pels serveis mèdics, des que van començar les manifestacions. Precisament divendres Mya Thwe Khaing, una noia de vint anys, va morir després de passar deu dies ingressada en un hospital per haver rebut, també, un tret al cap durant una manifestació a la capital, Nay Pyi Taw, el 9 de febrer. El metge que l'havia tractat denunciava que el seu hospital havia estat rebent una "immensa pressió" de la junta militar per evitar que transcendís la causa de la mort.

Aquest dissabte, i en les manifestacions que s'han repetit en diverses ciutats del país, els manifestants han recordat Mya Thwe Khaing amb flors, sobretot a Rangun, on han pintat un missatge en una de les avingudes principals de la ciutat demanant democràcia i l'alliberament dels líders polítics empresonats per l'exèrcit.

Desobediència civil

Arran de la creixent desobediència civil, la junta militar ha intentat aplacar el moviment, que inclou vagues en l'administració i altres sectors, amb el desplegament de soldats als carrers en bona part de les grans ciutats birmanes. També amb talls nocturns d'internet diàriament i diverses lleis que han minvat els drets dels ciutadans, com per exemple una reforma del Codi Penal per castigar amb fins a vint anys de presó els que siguin acusats d'"incitar a l'odi i el menyspreu" als militars.

L'exèrcit va justificar la presa del poder per un suposat frau electoral en els comicis del novembre passat, en què la Lliga Nacional per la Democràcia, el partit de Suu Kyi, va arrasar com ja havia fet el 2015.