S'eleva a 72 el nombre de morts a Sud-àfrica en les protestes contra l'empresonament de Zuma

SabadellCom a mínim 72 persones han mort a Sud-àfrica arran de les protestes dels últims dies contra l'empresonament de l'expresident del país, Jacob Zuma. L'exèrcit s'ha deplegat pels carrers per ajudar la policia a aturar unes manifestacions que en molts casos han estat marcades per la violència i que han desembocat en saquejos, actes vandàlics i enfrontaments amb la policia.

Entre les conseqüències dels aldarulls hi ha hagut botigues i supermercats arrasats, fàbriques saquejades, centres comercials incendiats i carreteres tallades. Molts comerços i benzineres han tancat, així com alguns edificis oficials, i s'han format llargues cues en supermercats i gasolineres per por que en els pròxims dies es puguin interrompre el subministrament de productes bàsics.

També s'han hagut de suspendre alguns serveis mèdics, com l'atenció a persones amb malalties cròniques, i aquest dimecres la policia ha assegurat que gràcies a operacions d'intel·ligència havia impedit que s'incendiés un hospital i alguns edificis governamentals. Hi ha 1.754 detinguts, segons les últimes xifres facilitades pel govern, que assegura que la situació és comparable a la dels anys 90, quan el país va viure aldarulls molt importants durant la transició del règim de l'apartheid cap a la democràcia.

"Cap nivell de descontentament ni cap circumstància familiar de la nostra gent dona el dret a ningú de robar, cometre actes vandàlics, fer el que vulgui i violar la llei", ha avisat el ministre de la Policia, Bheki Cele, que ha assegurat que el govern actuarà per impedir que la violència s'escampi i que els ciutadans "es burlin de l'estat democràtic". Segons el ministre, si la situació es manté així algunes zones del país podrien patir escassetat de béns bàsics. De fet, aquest dimecres, la Xarxa Nacional d'Hospitals ha alertat que s'està quedant sense reserves d'oxigen, medicaments i aliments. De moment, però, el govern ha descartat declarar l'estat d'emergència.

Segons les autoritats del país, al darrere d'aquesta onada de violència hi ha bandes de crim organitzat que aprofiten els desordres per cometre delictes amb impunitat. "El que estem presenciant són actes oportunistes de criminalitat, amb grups de gent instigant el caos simplement per amagar saquejos i robatoris", va dir dilluns el president del país, Cyril Ramaphosa, que va advertir que la situació afectaria la seguretat alimentària i sanitària del país i tindria conseqüències sobre una economia ja molt malmesa.

Els primers desordres van tenir lloc divendres a la província de KwaZulu-Natal, d'on és originari Zuma. Un dels llocs més afectats és Durban, la principal ciutat de la província i el port més important del continent africà. Des d'aquesta regió, els aldarulls es van estendre a la província de Guanteng, on hi ha Johannesburg (la ciutat més poblada) i Pretòria (la capital administrativa del país). Dilluns, una estampida en un centre comercial de Soweto, un suburbi de Johannesburg de població majoritàriament negra, va provocar la mort de deu persones. Aquest dimecres les protestes s'han estès a les províncies de Mpumalanga i Cap Septentrional.

Aquest dimecres, grups de ciutadans s'han començat a organitzar per protegir les seves propietats del pillatge i la destrucció, i per ajudar la policia en la detenció dels saquejadors. Alguns d'ells anaven armats i han disparat a l'aire per atemorir els assaltants. Com a mínim un noi de 15 anys ha mort a causa dels trets d'un d'aquests grups. El cap de la policia ha agraït la col·laboració ciutadana, però ha avisat del perill que es creïn "estructures paral·leles" a les forces de l'ordre. "Van pel seu compte i disparen a la gent. Això és fer de justiciers, fer justícia pel seu compte", ha denunciat.

Resposta a la sentència

Les protestes van començar dos dies després que Zuma es lliurés a les autoritats per complir la pena de 15 mesos de presó que se li havia imposat per un delicte de desacatament a la justícia, perquè s'havia negat repetidament a presentar-se a la comissió judicial que investiga un suposat cas de malversació durant els seus anys a la presidència (2009-2018). Després que es fes pública la sentència, el 29 de juny, Zuma havia denunciat una caça de bruixes orquestrada per Ramaphosa (que va ser un dels artífexs de la seva caiguda del poder) i havia afirmat que, amb 79 anys i enmig de la pandèmia de covid-19, per a ell entrar a la presó suposaria una "sentència de mort".

Finalment, dimecres a la nit, just abans que se li acabés el termini per fer-ho, l'expresident va decidir presentar-se voluntàriament a les autoritats, però l'ànim dels seus seguidors (alguns dels quals havien arribat a concentrar-se al voltant de casa seva per evitar que fos detingut) ja estava encès. Al principi les protestes es van limitar a alguns talls de carreteres, però divendres els aldarulls ja havien pujat d'intensitat i es van reproduir a la zona de Johannesburg.

Aquest dimarts, la Fundació Jacob Zuma va dir a través de Twitter que "la pau i l'estabilitat de Sud-àfrica estan lligades directament a l'alliberament del president Zuma amb efectes immediats". Un portaveu de l'organització va afegir, en declaracions a Reuters que "la violència es podria haver evitat" i que va ser "la decisió del Tribunal Constitucional de detenir" l'expresident el que va provocar "la indignació de la gent". Mitjans sud-africans informen que la policia està investigant persones de l'entorn de Zuma com a possibles instigadors dels actes vandàlics.

L'empresonament de Zuma, que es va presentar com una demostració de la solidesa de la democràcia sud-africana, ha sigut el detonant de l'onada de violència dels últims dies, però al darrere de l'esclat hi ha la situació de pobresa crònica en què viuen grans capes de la població, en el que és considerat un dels països amb més desigualtats del món, en bona part heretades de l'època de l'apartheid. Els efectes econòmics de la pandèmia de covid-19, que justament ara es troba al pic de la tercera onada, amb gairebé 20.000 casos diaris detectats de mitjana l'última setmana, van disparar l'atur fins al 32,6% durant el primer trimestre d'aquest any i han agreujat encara més la situació.