Almenys 45 persones moren esclafades per la multitud en un festival religiós a Israel
La nit de pregàries del Lag B'Omer aplegava 100.000 persones en un lloc amb capacitat per a 15.000
Israel ha viscut aquesta nit una de les pitjors tragèdies en temps de pau de la seva història. Un aplec religiós multitudinari, que s'havia autoritzat per la bona evolució de la pandèmia de covid-19 al país, ha acabat en desgràcia quan alguns dels pelegrins han caigut damunt d'uns altres enmig de l'aglomeració i s'ha generat una estampida que ha deixat almenys 45 morts. També hi ha hagut uns 150 ferits, dels quals divuit són greus i sis estan en estat crític, segons les autoritats sanitàries.
El primer ministre en funcions del país, Benjamin Netanyhu, ha visitat aquest divendres mateix el lloc de la tragèdia, el mont Meron de Galilea, al nord d'Israel, i ha declarat diumenge com a dia de dol nacional. Milers de jueus ultraortodoxos participaven dijous a la nit en la celebració de Lag B'Omer, en què els pelegrins s'apleguen per pregar tota la nit, fer danses religioses i fogueres. Era l'esdeveniment més multitudinari des del començament de la pandèmia, perquè el país ja està recuperant la normalitat després d'haver vacunat més del 60% de la població.
Encara no se sap per quin motiu, però en algun moment de la nit, enmig d'una gran aglomeració, desenes de persones que eren a una altura superior van caure sobre les que hi havia a sota i això va generar una estampida que, de tan atapeït com estava l'espai, va fer caure moltes persones, que van ser trepitjades per la multitud. Alguns han mort asfixiats o esclafats abans que els organitzadors se n'adonessin i demanessin pel sistema de megafonia que la gent es dispersés. Entre els morts hi ha alguns nens, segons han explicat els serveis d'emergència, que han pogut reanimar algunes de les víctimes tot i els problemes que han tingut per accedir al lloc de l'accident.
Les autoritats calculen que hi havia unes 100.000 persones aplegades en aquest lloc sagrat del judaisme, on hi ha la tomba del rabí del segle II dC Shimon bar Yochai i on se celebra el Lag B'Omer. Però un informe del 2016 ja alertava que el nivell d'aglomeracions habituals d'aquesta festivitat sobrepassava de molt la capacitat de l'emplaçament, que es calculava per a unes 15.000. El document intern policial ja demanava limitar-hi el nombre de participants, segons el Times of Israel.
Al llarg de tot el matí, les xarxes socials s'han omplert de fotografies de persones que participaven en el Lag B'Omer i que els seus familiars miraven de localitzar. Alguns vídeos mostraven també moments de la tragèdia, com per exemple quan centenars de persones intentaven avançar per un passatge massa estret amb làmines metàl·liques a banda i banda i algunes queien a terra mentre avançava la multitud.
Un dels supervivents relatava des del llit d'un hospital com havia quedat atrapat sota la multitud durant deu minuts abans que arribessin els equips de rescat. "Sentia que algú m'empenyia, es volia moure, em donava cops. Vaig sentir que no podia respirar", explicava a la televisió. "Hi havia molta gent a sobre meu. Estava estirat a sobre d'algú que no respirava. Hi havia molts crits, caos, vaig veure nens sota meu. L'única cosa que em passava pel cap era que no volia que el meu fill quedés orfe".
"Es va generar molt de caos de sobte, amb policia i crits, i després de mitja hora semblava l'escena d'un atemptat suïcida, amb molta gent evacuada amb lliteres", relatava a Reuters un dels pelegrins testimoni dels fets, Hayim Cohen, de 19 anys. L'estampida es va produir a la zona masculina del festival religiós, que se celebra de manera segregada per sexes.
Investigació oberta
El ministeri de Justícia investiga ara si hi ha hagut alguna negligència de la policia que expliqui la tragèdia. El cos policial es defensa assegurant que l'única causa ha sigut l'excessiva aglomeració de gent, un perill que ells ja havien advertit des de feia temps.
Aquest any, amb motiu del covid-19, s'havien habilitat espais separats i restringits per fer les fogueres que habitualment es cremen durant la festivitat. Això sí que podria haver produït algun coll d'ampolla en zones específiques de l'emplaçament i que ha agafat desprevinguts els pelegrins.
La comunitat jueva ultraortodoxa, procliu a les aglomeracions en esdeveniments religiosos i funerals, ha sigut un maldecap constant per al govern israelià des del principi de la pandèmia. La resistència de part d'aquestes comunitats ultraortodoxes a fer cas de les restriccions imposades pel virus ha tensat les relacions amb la resta de la societat israeliana. Les imatges de funerals multitudinaris en què milers de persones envoltaven el fèretre del difunt, amuntegades les unes amb les altres sense cap distància ni pràcticament mascaretes, van donar la volta al món perquè es produïen, a més, just quan Israel vivia el pic del seu tercer confinament, amb aglomeracions prohibides i mascaretes obligatòries.