Els tres cooperants alliberats estan en mans de mediadors de Burkina Faso

BamakoEls tres cooperants segrestats des del passat mes d'octubre pel grup terrorista Moviment d'Unicitat i Jihad a l'Àfrica de l'Oest (MUYAO) han sigut alliberats aquest dimecres. En primer lloc ha transcendit només l'alliberament de l'extremenya Ainoha Fernándes, que, segons ha confirmat a Efe el portaveu de l'organització radical islàmica Ansar Dine, Sanda Uld Buana, ha estat posada en llibertat sense condicions a prop de la ciutat de Gao, a uns 1.200 quilòmetres al nord-est de Bamako. Minuts després, però, s'ha sabut que els terroristes també havien deixat anar el mallorquí Enric Gonyalons i la italiana Rossella Urru. El govern espanyol ja ha confirmat els alliberaments i ha enviat un avió per recollir el cooperant mallorquí i l'extremenya. Els cooperants estan ara en mans de mediadors de Burkina Faso.

Un grup d'assaltants va segrestar la matinada del passat 23 d'octubre els tres cooperants al campament saharaui de Rabuni, la capital administrativa de la regió de Tindouf, al sud-oest d'Algèria. Els segrestats van ser el mallorquí Enric Gonyalons, de la Fundació Mudubat –amb seu a Bilbao–, Ainhoa Fernández, membre de l'Associació de Solidaritat amb el Poble Saharaui d'Extremadura i la italiana Rosella Urru.

Segons ha explicat a Reuters un portaveu de l'organització islamista radical Ansar Dine, els tres cooperants estan en mans dels mediadors. Tant el mallorquí Enric Gonyalons Sureda com la madrilenya Ainhoa Fernández del Rincón eren els coordinadors dels projectes que les ONG duen a terme als campaments de refugiats sahrauis de Tindouf. Gonyalons, de 36 anys, dirigia un equip de quatre persones de l'entitat basca Mundubat que repartia aliments i feia formació professional, i Fernández, de 32, era l'única treballadora a la zona de l'Associació Extremenya d'Amics del Poble Sahraui.

El passat mes de març, el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Garcia-Margallo, va viatjar fins a Mali, on es va reunir amb el seu homòleg, Soumeylou Boubèye Maïga, i amb el president del país, Amadou Toumani Touré, amb qui –a banda d'altres assumptes– van tractar el segrest dels súbdits espanyols. El grup islamista al qual s'atribueix el segrest hauria reclamat un rescat de 30 milions d'euros per alliberar els ostatges, segons van explicar aleshores fonts properes al cas. Un mes abans, el govern espanyol va confirmar l'existència d'una prova de vida, consistent en un vídeo fet públic el desembre del 2011 en què apareixien els cooperants.

Aquests alliberaments arriben només una setmana després que el mateix grup deixés anar tres dels set diplomàtics algerians que mantenia retinguts des del 5 d'abril.

D'altra banda, encara queda un segrest pendent de resoldre, el de les dues cooperants de Metges Sense Fronteres a Kènia. Es tracta de la veïna de Palafrugell Montserrat Serra, i de Blanca Thiebaut, de Madrid, van ser segrestades el 13 d'octubre del 2011 al campament de refugiats d'Ifo, a Dadaab (Kènia), ubicat a un centenar de quilòmetres de la frontera amb Somàlia. Tot i que en un primer moment s'apuntava al grup islamista Al-Shabaab (vinculat a al-Qaida), ningú s'ha atribuït l'autoria del segrest. Es creu que les cooperants van ser traslladades a Somàlia poc després de ser capturades.