Una allau de denúncies d’abusos sexuals sacseja l’Església copta
Tot i el moviment impulsat per una supervivent, que va aconseguir l'expulsió del seu agressor, a Egipte se segueix reubicant els abusadors
El CaireL’any 1997 el sacerdot cristià copte Reweis Aziz Khalil va arribar a Orlando procedent d’Egipte per servir en una església local de manera temporal. Un cop establert a la ciutat, el religiós va forjar una estreta relació amb la família de Sally Zakhari, una posició de privilegi que va aprofitar per convèncer la mare de la nena, que tot just tenia 11 o 12 anys, perquè la menor comencés a confessar-se. En una d’aquestes ocasions, mentre tots dos estaven sols a l’habitació, el sacerdot va abusar sexualment d’ella i, a l'acabar, li va recordar que allò que passava durant una confessió s’ha de guardar en estricta discreció.
L’estiu passat Zakhari, avui una farmacèutica de 33 anys resident a Florida, va decidir trencar públicament aquell silenci. En diverses publicacions difoses a les xarxes socials, la jove va relatar amb detall la seva història. I, sense voler, va precipitar un efecte dòmino que sacseja l’Església copta, amb seu al Caire, des d’aleshores. Desenes de relats d’abusos i violacions, la majoria anònims, que involucren membres de la institució s’han anat succeint a internet, i han deixat al descobert tant l’abast d’aquests casos com la profunda impunitat amb què s’han produït durant dècades, segons supervivents com Zakhari.
Fins ara, la jove dels Estats Units, on s’estima que viuen al voltant d'un milió de coptes, ja ha exposat públicament cinc sacerdots sobre els quals pesen diverses acusacions d’abús sexual, inclòs el Reweis, que no ha pogut ser arrestat perquè cap supervivent l’ha denunciat a la policia, i la denúncia de Zakhari –a la qual ha tingut accés l’ARA– no serveix, ja que el cas ha prescrit. Almenys dos dels abusadors han estat reubicats en altres destins per les autoritats de l’Església després d'haver-se exposat els abusos, i a un tercer l’estarien intentant convèncer per tornar a Egipte, on creuen que estaria fora de radar, segons assegura Zakhari. Ella creu que és a Egipte, on els coptes tracen els seus orígens ara fa més de 2.000 anys, on es produeixen la majoria d’abusos, però nota que en aquest país ultraconservador passen molt més desapercebuts.
Tot i que limitades, el moviment impulsat per Zakhari s’ha apuntat petites victòries. El juliol passat, Teodor II (papa de l’Església copta) va emetre un decret pel qual va expulsar del sacerdoci el Reweis, en el que es creu que va ser el primer cas d’un membre de la institució excomunicat per haver abusat sexualment de nens. I al setembre, l’arxidiòcesi copta d’Amèrica del Nord, que cobreix gairebé tots els Estats Units, va anunciar noves polítiques i procediments per “prevenir qualsevol tipus d’abús i investigar ràpidament les denúncies”.
Però una de sola va ser prou, en paraules de Zakhari, per evidenciar que els gestos no han sigut més que un “engany”. Poc després d’aprovar-se els nous procediments, una supervivent va denunciar el sacerdot Antonios Baky, sobre qui ja pesa almenys una altra denúncia. El comitè de l’arxidiòcesi va procedir a deixar-lo en baixa administrativa, i a publicar la mesura a internet. Al cap de cinc dies, la notificació va ser esborrada, i la comissió va dimitir. Una nova comissió també va declarar-lo culpable, malgrat estar formada per membres de la seva mateixa diòcesi. Però el papa Teodor II els va substituir, enmig de la investigació, per crear un tercer comitè a Egipte, del qual Zakhari diu que no se sap res i que va declarar-lo innocent. Baky, assenyala la jove, és el cosí del Papa.
Alertats sense fer res
Les supervivents apunten que aquesta mateixa impunitat brindada pels rangs més alts de l’Església és sistemàtica. Una font oficial de la institució als Estats Units assegura a l’ARA que Teodor II i el seu predecessor, Shenouda III, havien estat alertats d’almenys un cas d’abusos sexuals reiterats, el del Reweis, i no van prendre mesures.
Les mateixes autoritats eclesiàstiques no semblen amagar-se’n. A principis de març es va reunir, per primer cop des del 2019, el sant sínode de l’Església copta, la seva màxima autoritat, i no van tractar els abusos sexuals malgrat les peticions. Teodor II, per la seva banda, només s’hi ha referit una vegada, i va ser en una entrevista el juliol passat emesa per la cadena egípcia Extra News. Aleshores, el Papa copte va restar importància a l’assumpte, el va reduir a “un o dos casos” i va justificar la falta de contundència de la institució al·legant que esperen “que la persona que fa això se’n penedeixi i recuperi el seny”.
“Hem acabat en això d’esperar que l’Església faci el que és correcte”, diu Zakhari, que també denuncia haver estat assetjada, desacreditada i difamada des que va començar a denunciar casos d’abusos sexuals. “Al principi la gent dubtava”, reconeix, però ara “el públic ha perdut la fe perquè veu que cap assetjador ha estat apartat, que no s’ha pres cap mesura i s’han deixat al descobert les accions del Papa”.
Aprofitant que el moviment s’ha consolidat, Zakhari avança que fundarà en els pròxims mesos una organització legal als Estats Units, Coptic Survivor, que se centrarà en elaborar una política i procediment propi per adreçar casos d’abusos a l’Església que posteriorment esperen que aquesta faci seu. Alhora, Zakhari està teixint vincles, per primer cop, amb figures a Egipte implicades en la lluita contra la cultura de la violació al país, que també està en alça els últims mesos.
“És una absoluta vergonya que estiguin ignorant tot això, que no siguin transparents i que reubiquin els abusadors. L’Església copta no té cap pla sobre com tractar això, excepte romandre en silenci, ignorar-nos i reubicar els abusadors. Si volen seguir cavant la seva pròpia tomba, està bé – lamenta–, però jo no discutiré més amb ells”.