Els aliats de l'OTAN es conjuren per enviar més armament a Ucraïna: "Rússia no guanyarà la guerra"

MadridHa estat Joe Biden qui millor ha sabut resumir la conclusió que s'extreu de la "transformadora" cimera que l'OTAN ha celebrat aquesta setmana a Madrid. En la seva roda de premsa per fer balanç de la trobada i davant d'una multitud de periodistes d'arreu del planeta, el president dels Estats Units ha sentenciat: "El món ha canviat. L'OTAN també ha canviat". És el missatge que, de llarg, més s'ha repetit aquests dies a la capital espanyola. Una Aliança Atlàntica ressuscitada s'ha conjurat per preparar-se per a un nou tauler global, "més perillós i més impredictible" arran de la invasió russa contra Ucraïna, tal com insistia, també aquest dijous, el secretari general de l'organisme, Jens Stoltenberg. El nou full de ruta aprovat dimecres augura una nova era de confrontacions amb Rússia i també amb la Xina, que se situa com el gran desafiament per a Occident.

Tots els grans anuncis de la cimera s'havien fet dimecres, començant per l'aprovació d'aquest full de ruta i acabant per la invitació formal de Suècia i Finlàndia a unir-se al club de l'OTAN després del vistiplau, dimarts al vespre, de Turquia. Per tant, els caps d'estat i de govern membres de l'Aliança van destinar el dijous, l'últim dia de la trobada, a reiterar el seu suport innegociable a Ucraïna davant la invasió iniciada fa quatre mesos per Vladímir Putin. Al cap i a la fi, l'ofensiva de Rússia, que ha fet trontollar la geopolítica global i condiciona de manera especial l'estabilitat europea, és la responsable de la gran transcendència de la cimera de Madrid i del canvi de rumb que emprèn el club dels aliats occidentals.

Biden, contundent

"Aquesta guerra no acabarà amb una victòria de Rússia sobre Ucraïna", ha sentenciat Biden. Per ajudar a aconseguir-ho, el president ha anunciat que Washington aprovarà en els pròxims dies un nou paquet d'ajuda militar per valor de 800 milions de dòlars –uns 770 milions d'euros–. Els Estats Units, que van ser els primers d'avisar de les intencions de Moscou d'atacar Kíiv, han enviat al govern ucraïnès un total de 6.700 milions d'euros en ajuda militar des que el demòcrata va arribar a la Casa Blanca a finals del 2020.

El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, també ha aprofitat la seva roda de premsa des de Madrid per anunciar l'enviament d'un paquet per valor de 1.160 milions d'euros que inclourà defenses aèries, drons i equipament per a guerra electrònica. Altres aliats, com França, han fet anuncis similars, que s'uneixen a una llarga llista d'ajuda militar a Kíiv que es va començar a escriure des de l'inici de l'ofensiva del Kremlin.

Tres pesos pesants de l'Aliança, Stoltenberg, Biden i Emmanuel Macron, han utilitzat pràcticament les mateixes paraules per deixar clar que, per molt que s'allargui la guerra, Volodímir Zelenski tindrà el seu suport. "El que faci falta i fins que faci falta", han vingut a dir. Un oferiment similar al que, a principis de setmana, van fer els líders del G-7 des d'Alemanya. Són declaracions importants, tenint en compte que la guerra s'allarga –i s'enquista– i que les conseqüències del conflicte estan dibuixant un panorama social i econòmic difícil de digerir, amb una inflació pels núvols i el fantasma d'una crisi alimentària que sobrevola les regions més empobrides del planeta. "Rússia, Rússia, Rússia", ha dit Biden sobre qui és el responsable d'aquest panorama.

Resposta de Moscou i Pequín

Tot plegat, mentre es produïa un nou encreuament de retrets entre Moscou i els aliats, propi del nou clima de guerra freda que s'ha instaurat. Malgrat que des del Kremlin han dit que no els preocupa “res” sobre l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’OTAN –“és completament diferent de la d'Ucraïna”, han argumentat–, sí que han advertit que “contestaran de manera simètrica” a un reforç militar dels dos països nòrdics. Stoltenberg ha reaccionat ràpidament: “Estem preparats per a qualsevol eventualitat”. 

Des de Moscou s’ha vist la cimera de Madrid com una “nova agressió” d’Occident. El Kremlin creu que el nou Concepte Estratègic de l’OTAN és una provocació i el mateix Putin ha acusat els aliats d'estar encallats en les dinàmiques de la Guerra Freda. Pequín, que emfatitza sempre que pot la seva sintonia amb Rússia, també ha deixat clar que s’hi oposa "de manera ferma". En un comunicat, el portaveu de la Missió Xinesa per a la UE considera que aquest text està "ple de biaix ideològic i de valoracions pròpies de la Guerra Freda, que ataquen i difamen maliciosament la Xina".

També retreu a l’Aliança que “manté la seva tàctica de crear enemics i de fomentar la confrontació entre blocs”. I per acabar, una advertència: el govern de Xi Jinping respondrà de manera "ferma i decidida" a qualsevol acte que "soscavi" els seus interessos.

El risc de perdre la sintonia

Durant la foto de família que s'han tornat a fer, aquest dijous, tots els mandataris s'han vist rialles, encaixades de mans i alguna abraçada. Estampes que han recordat l'alegria que tots ells van mostrar el vespre de dimecres, durant el simbòlic sopar que van celebrar al Museu del Prado. Potser algunes eren sinceres, però d'altres segur que formen part de l'esforç que han fet els caps d'estat i de govern aquests dies a Madrid per exhibir unitat i bona sintonia davant de Moscou.

Un dels reptes serà que la fatiga que provoca la guerra, i que condiciona els interessos polítics de cada govern, no posi en risc aquesta cohesió que, per a Stoltenberg, és tan crucial. Biden, que celebrava aquest dijous el rearmament que viu Occident i el compromís de tots els aliats d'arribar més aviat que tard al 2% del PIB en despesa militar, recordava una conversa que va tenir amb Putin poques setmanes abans de la guerra. "Li vaig dir que si decidia envair Ucraïna l'OTAN es faria més forta i s'uniria més", explicava. "I això és exactament el que ha passat".