Aliances contra la migració
BarcelonaFa temps que la Unió Europea viu obsessionada amb les seves fronteres; amb la fortificació d’un sistema construït a cop de militarització de la vigilància, d’acords d’externalització amb països tercers que deixa la responsabilitat de la gestió dels fluxos migratoris en mans de governs –des del Sahel al mar Roig, i de Líbia o el Marroc fins a Turquia– que no han dubtat a aprofitar políticament aquest nou instrument de xantatge i desestabilització.
En aquesta època de polítiques simbòliques i discursos divisius, el dret a la mobilitat, a l’asil o el refugi han quedat segrestats per les agendes electorals. Només cal fer repàs dels últims 7 dies a la Unió Europea.
Dilluns, el govern britànic de Rishi Sunak va tancar un acord amb França per intentar frenar les arribades irregulars a través del canal de la Mànega. Londres incrementarà els pagaments a França a canvi d’intensificar les patrulles a les platges del nord-oest del país. L’acostament entre Macron i Sunak, però, coincidia amb l’escàndol per la filtració a la premsa d’una trucada de telèfon on es podia sentir una unitat dels serveis de guardacostes francesos intentant desentendre’s d’un vaixell en risc de naufragi amb l’excusa que arribaria a aigües britàniques. Un episodi que va acabar amb la mort de 27 migrants ofegats al canal de la Mànega. Els fets van passar a finals de l’any passat, però ara se n’ha obert una investigació oficial.
Sota pressió al Pas de Calais, el govern de Macron ha entrat en confrontació també amb la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i la seva decisió de tancar els ports italians als vaixells de les ONG que estan fent salvaments en aigües del Mediterrani. El suposat pragmatisme de la líder ultra ha acabat superat pels instints d’un govern que sap que qualsevol mesura simbòlica contra la migració alimenta la seva base més radical.
Retallada de l'asil a l'est
També aquesta setmana, Viena i Budapest s’han aliat per retallar els drets dels demandants d’asil. El primer ministre d’Hongria, Víctor Orbán, i el canceller austríac, Karl Nehammer, es van reunir a Belgrad amb el president serbi, Aleksandar Vucic, per firmar un acord de cooperació que preveu, entre altres punts, reforçar el desplegament policial al llarg de la frontera sud de Sèrbia amb Macedònia del Nord, "abans de finals d'any", segons va anunciar el mateix Vucic.
El líder hongarès ho va dir ben clar: la migració "s'ha d'evitar, no gestionar-la". Per a Orbán és una "qüestió de supervivència".
Només dos dies abans d’aquesta trobada, l'agència de control de fronteres de la UE, Frontex, havia publicat les xifres d’arribades irregulars a la UE entre el gener i l'octubre d’aquest any: 281.000 persones, un 77% més que el mateix període del 2021 i la xifra més alta des del 2016. El relat europeu continua magnificant la dada dels qui es juguen la vida per entrar, criminalitzats en la seva vulnerabilitat, quan la principal porta d’arribada a la UE són els aeroports i mentre els Vint-i-set són incapaços de consensuar vies legals d’immigració ni procediments coherents per a les demandes d’asil.
És la Unió Europa la que ha decidit convertir les aigües del Mediterrani, del canal de la Mànega, el riu Evros –frontera natural entre Turquia i Grècia– o la ruta dels Balcans en espais de violació de la legislació internacional i els drets humans. La política migratòria continua sent la carta que juguen tots els governs de la Unió.
