Els algerians augmenten la pressió sobre un règim que es comença a ensorrar

AlgerMilions d'algerians han tornat a sortir al carrer, per cinquè divendres consecutiu, per exigir la sortida del cercle de poder que envolta el president, Abdelaziz Bouteflika, a qui fan responsable de la paràlisi social i de l'aguda crisi econòmica que pateix el país des del 2014.

Un mes després del començament de les manifestacions, dues preguntes planaven aquest divendres sobre el cel gris d'Alger: quant de temps durarà la festa de la llibertat en un país obligat durant anys a viure emmordassat i que encara té ferides molt profundes per guarir? I quina capacitat de maniobra li queda al cercle de confiança del mandatari després que en l'última setmana l'oficialisme, els sindicats i una gran part de l'exèrcit s'hagin posat al costat dels manifestants?

"Continuarem fins que 'le pouvoir' [el poder] plegui. No crec que trigui gaire, cada dia veiem nous espais de debat i de treball que s'obren", ha explicat a Efe Mustafà Buchachi, advocat i un els activistes pro drets humans més influents d'Algèria. "El poble algerià, en una lliçó de civisme, ha dit que no, de manera pacífica, a aquest poder que durant anys ha instal·lat la corrupció al país, i no s'aturarà", insisteix Buchachi a la seva oficina del centre d'Alger.

Des de l'exterior els crits de milers de persones, la majoria joves, però també famílies i gent gran, que es manifestaven per l'avinguda Diduche Murad, es colaven per la gelosia enreixada de metall, un record de la guerra civil que va ensangonar el país fa vint anys.

"Ja s'està treballant per un govern de transició"

"Escolti, ni [el nou primer ministre, Noureddin] Bedoui, ni [el viceprimer ministre, Ramtane] Lamamra són acceptables per als algerians. Són dos homes tacats que han format part d'aquest govern, d'aquest poder corrupte", afegia. "El poble algerià només acceptarà polítics que no hagin format part d'aquest cercle de poder. Ja s'hi està treballant: polítics, societat civil i la institució militar miren de trobar un govern que de veritat pugui dur a terme la transició", ha revelat.

Un pla semblant, però alternatiu, a l'anomenat 'pla Bouteflika', que també era l'opció de tots els que aquest divendres van tornar a desbordar Alger, Orà, Bejaïa, Constantina i la resta de petits i grans nuclis urbans del país.

"Cada divendres venim de la Cabília per participar en les manifestacions. Som aquí per dir-li al sistema que ha arribat el seu moment, que és el final", ha subratllat Samia, una dona originària de Tizi Ouzu. "No només Bouteflika, tots han de plegar. Des del guàrdia de seguretat que protegeix el Palau d'El Mouradia fins al president i el seu clan. No acceptem ningú relacionat amb ells".

Les manifestacions van arrencar el 22 de febrer amb aquest objectiu com a prioritat: forçar la renúncia a la reelecció del president algerià, greument malalt i discapacitat des que el 2013 va patir un vessament cerebral agut. Però encara que l'11 de març, després de dues setmanes ingressat en un hospital de Suïssa sense que se sabés el seu veritable estat de salut, el cercle de poder va anunciar que Bouteflika no aspiraria a aquest cinquè mandat, la mobilització no ha parat de créixer en totes les ciutats del país. Una protesta que ara té com a focus el mateix Bedoui, antic ministre de l'Interior, i Lamamra, excanceller, protagonistes aquest divendres de la majoria de crits i de pancartes que portaven els manifestants a la capital.

A tots dos, el decret de renúncia del president els va concedir la missió de posar en marxa un procés de transició que inclou la formació d'un govern de concertació nacional, la creació d'una Conferència Nacional i la convocatòria d'eleccions en menys de 12 mesos.

Deu dies després, no només no han aconseguit formar aquest govern, sinó que han vist com el Front d'Alliberament Nacional (FLN), que governa el país des de la independència el 1962 i el seu soci de l'Agrupació Democràtica Nacional (RDN) se sumaven aquesta setmana a les protestes. També els sindicats i les principals associacions de professionals liberals, que han anunciat que es neguen a participar en el diàleg nacional. Tots coincideixen que es tracta, únicament, d'una maniobra de la vella guàrdia per perpetuar-se en el poder i mantenir els beneficis acumulats des que Bouteflika va arribar a la presidència el 1990, tot just acabada la guerra civil.