Algèria ajorna les eleccions per falta de candidats però no concreta nova data

BarcelonaAlgèria no celebrarà eleccions presidencials el 4 de juliol. "El Consell Constitucional refusa els dos expedients de candidatura presentats i anuncia, per tant, la impossibilitat de celebrar [eleccions] presidencials el 4 de juliol", ha apuntat aquest dilluns, tal com s'esperava, el Consell Constitucional en un comunicat.

En la mateixa nota de premsa, l'organisme jurisdiccional ha apuntat que les dues úniques candidatures presentades han sigut refusades, sense explicar-ne els motius.

En els comicis, després de la caiguda del poder d'Abdelaziz Bouteflika, s'havia d'escollir el successor del ja expresident, que va haver de dimitir el 2 d'abril davant la pressió conjunta de la població i de l'exèrcit. Les protestes, però, han continuat: principalment, perquè els manifestants creuen que amb la caiguda de Bouteflika no n'hi ha prou, ja que no garanteix la fi del règim.

Per aquest mateix motiu, van rebutjar també la celebració d'aquestes eleccions el 4 de juliol, ja que consideraven que es tractava d'una jornada organitzada igualment pel règim per continuar conservant el poder al país africà.

Incertesa política i jurídica

Segons la Constitució algeriana, el president provisional, Abdelkader Bensalah, designat el 9 d'abril, s'ha de fer càrrec del país durant "90 dies" abans de transmetre els seus poders. El problema és que aquest període de tres mesos arribarà a la seva fi el 8 de juliol i deixarà el país en un període d'incertesa política i jurídica.

Així doncs, el clam del Consell Constitucional sembla clar: la missió "fonamental" del cap de l'estat és la creació d'un nou cos electoral per organitzar els comicis. "Correspon al cap de l'estat convocar de nou el cos electoral i completar el procés electoral fins a l'elecció del president de la república i la prestació del jurament constitucional", ha precisat.

Malgrat tot, part dels protestants continuen descontents amb aquest guió. No es refien dels comicis i continuen exigint una veritable transició democràtica, que, segons els seus clams, passa per la caiguda, també autèntica, del règim.