Algèria, un gegant amb peus de gas

BarcelonaAlgèria és el país més gran de l’Àfrica, del món àrab i del Mediterrani. La capital, Alger, està a 500 quilòmetres de Barcelona, més a prop que Madrid. I és el primer proveïdor de gas natural d’Espanya, connectat físicament amb el gasoducte submarí de Medgaz, que gestionen CEPSA i Naturgy, l’antiga Gas Natural. No sorprèn, doncs, el silenci del govern de Pedro Sánchez davant la revolta que va esclatar el 22 de febrer i que, després de provocar la dimissió de l’octogenari president Abdelaziz Bouteflika, continua ben viva exigint, ahir per desè divendres consecutiu, la fi del sistema polític que ha regit el país els últims 30 anys. Novament milions de persones es van manifestar pacíficament arreu del país, ara contra la tutela del procés per part del cap de l’estat major, el general Gaid Salah.

A part dels grans gegants energètics, com Repsol, CEPSA o la mateixa Naturgy, moltes empreses catalanes del sector de la construcció i l’industrial van trobar a Algèria un mercat molt atractiu per fugir de la crisi econòmica que afectava Espanya: l’estat invertia bona part dels recursos obtinguts de l’exportació dels hidrocarburs en grans projectes d’infraestructures, i a més el país vivia un autèntic boom immobiliari. Va ser el moment de les empreses dedicades a la finalització d’obra (electricitat, fontaneria, obre interior), dels despatxos d’arquitectura i enginyeria i també d’empreses del sector alimentari atretes a un país pròxim i francòfon per una oportunitat de negoci que es convertia en un salvavides. “En l’època de les vaques grasses els avions cap a Alger anaven plens d’empresaris i treballadors”, recorda un consultor amb una llarga trajectòria a Algèria assessorant empreses espanyoles.

L’impacte de la crisi del petroli

L’enginyer Christian Ramírez, que dirigeix Opersys, una empresa de construcció d’interiors, va ser un dels que es van establir al país el 2008 i ara té una societat amb un soci algerià que compta amb 35 treballadors. “Fins al 2015 tot va anar molt bé, però l’any següent es va aturar i després ha sigut un drama”, resumeix. El 2014 el preu del barril de petroli es va desplomar i les autoritats van tallar l’aixeta als grans projectes. “Si abans el client privat pagava bé i el públic pagava tard, ara el primer ha deixat de treballar i l’estat encara paga pitjor”, explica. El resultat va ser que les grans empreses, com Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), van acabar empantanades amb grans obres que van haver d’abandonar. L’entrada en escena de competidors turcs i xinesos amb qui no es pot competir en preu va acabar de ser per a molts el cop de gràcia. “En canvi, les petites i mitjanes empreses ens hem sabut adaptar millor al mercat”, afegeix l’enginyer, que lamenta no tenir prou suport de l’ambaixada espanyola. FCC ha abandonat obres com aeroports i autopistes i es manté en la construcció i el manteniment de plantes dessaladores, igual que Abengoa i Acciona.

Després d’alguns escàndols sonats, el país es va dotar el 2009 d’una llei que obligava les empreses estrangeres a comptar amb un soci algerià que disposi d’un mínim del 51% del capital social.

Abans de la caiguda del preu del petroli, Seat exportava uns 20.000 cotxes l’any al mercat algerià. Amb la crisi, el govern de Bouteflika va restringir les importacions, en un intent de potenciar la indústria local. El juliol del 2017 l’empresari que importava els vehicles Seat va obrir una planta de muntatge multimarca amb el grup Volkswagen entre Orà i Alger, amb més de 800 treballadors. Dels 50.000 cotxes que s’hi van muntar l’any passat, el 40% són de Seat, líder del projecte.

David Ubals és des de fa 13 anys gerent d’una empresa que es dedica a obres hidràuliques. Viu a cavall entre Barcelona i Alger i assegura que “encara hi ha molta feina per fer, tot i que va baixar molt amb la crisi del preu del petroli i just ara que es començava a recuperar arriba la crisi política”. Reconeix que “a Algèria tot és molt lent i farragós, de manera que una obra que a Barcelona es faria en un any a Algèria te’n costa quatre o cinc”, però destaca el caràcter “càlid i acollidor” dels algerians i assegura que mai ha tingut cap problema de seguretat. “[A causa de la inestabilitat política,] Ara acabarem els projectes que tenim entre mans i no n’assumirem de nous fins que la situació s’aclareixi”, diu Ubals.

La balança comercial amb Espanya continua sent positiva per a Argèlia, que exporta, a més dels combustibles, fertilizants, sucre i productes químics, mentre que ho importa gairebé tot: cereals i carn, maquinària, electrònica, acer i alumini.

CaixaBank, que va obrir una oficina de representació a Alger el 2017, apuntava en un document aleshores com a fortaleses del país “els recursos energètics, una mà d’obra barata, el dinamisme demogràfic, la mida del mercat i l’entorn empresarial”. Al costat dels punts febles hi ha la “desconfiança i modernització pendent de les institucions”. Tot un presagi.