Alex Salmond, acusat d'haver assetjat sexualment dos membres del seu equip quan era primer ministre d'Escòcia

LondresL'exlíder independentista escocès Alex Salmond va anunciar aquest dijous a última hora una demanda contra el govern escocès davant del màxim tribunal civil del país (el Court of Session) com a resposta a la investigació i les acusacions de dos assetjaments sexuals que la secretària permanent de l'executiu de Nicola Sturgeon, Leslie Evans, està duent a terme contra l'ex primer ministre d'Escòcia.

Els presumptes atacs de què s'acusa Salmond es remuntarien al mes de desembre del 2013, i haurien tingut lloc a la seva residència oficial d'Edimburg, Bute House, l'equivalent a Downing Street. Dos membres de l'equip de l'ex primer ministre en serien les víctimes. La denúncia va ser traslladada a la policia per ordre d'Evans després d'una investigació interna per esbrinar el caràcter de les queixes formulades contra el veterà polític independentista.

La informació es va fer pública dijous poc abans de la mitjanit, quan Salmond va penjar un comunicat al seu compte de Twitter en què anunciava la mesura legal que prenia contra Evans i, per extensió, contra el govern escocès.

Amb això, Salmond pretén contraatacar i denunciar la indefensió en què assegura que el deixa l'acció de la secretària permanent de l'executiu. Evans és la màxima funcionària d'Escòcia i té a les seves ordres un cos de 5.000 servidors públics.

Una portaveu del govern de Nicola Sturgeon va declinar dijous a última hora fer cap comentari sobre l'afer: "Per raons legals, actualment no podem comentar res". La policia escocesa també s'ha expressat en els mateixos termes: "Per raons legals, la policia d'Escòcia no pot comentar si hi ha una investigació en marxa o no".

El text del comunicat de Salmond deixa entreveure que l'acusació ja fa temps que s'arrossega. "Durant molt mesos –escriu l'ex primer ministre–, i amb l'assessorament d'un 'senior counsel' [un advocat del màxim prestigi i qualificació], he intentat persuadir la secretària permanent del govern escocès que s'està comportant il·legalment, aplicant un procediment de queixes presentat per ella mateixa més de tres anys després que jo deixés el càrrec".

Salmond va dimitir com a primer ministre d'Escòcia el 19 de setembre del 2014, vint-i-quatre hores després de la derrota del seu partit i del govern que presidia en el referèndum d'independència. Va ser substituït en el càrrec per l'aleshores número dos de l'executiu i del Partit Nacional Escocès (SNP), l'encara primera ministra Nicola Sturgeon.

Tensions dins de l'SNP

Vacil·lacions i dubtes sobre la conveniència d'un segon referèndum

Salmond considera que el procediment iniciat contra ell és "injust", i ha afegit: "Ni tan sols m'han permès veure les proves [presentades en contra seu] i, per tant, desafiar" les acusacions.

Amb un to que podria desfermar una guerra civil soterrada entre els diferents sectors de l'independentisme escocès al voltant de l'SNP –ja prou tensos pels dubtes i vacil·lacions sobre la conveniència de convocar o no un segon referèndum–, Salmond acusa la secretària permanent Evans d'haver-li impedit contactar amb cap funcionari per aclarir el cas. Molts d'aquests funcionaris, assegura Salmond, volien "aportar proves" en nom seu. L'ex primer ministre també escriu que Evans li ha vetat la possibilitat "d'accedir a la documentació" sobre les acusacions, circumstància que li hauria facilitat "qüestionar correctament les queixes", que refuta, i "algunes de les quals són fefaentment ridícules", diu.

"El procediment que ha iniciat la secretària permanent és brutalment injust i, per tant, inevitablement provocarà uns resultats perjudicials. Per tant –segueix Salmond–, amb gran recança avui he presentat un requeriment judicial al Court of Session que decidirà sobre la legalitat del procediment que s'ha utilitzat en contra meu. Si el perdo, hauré de respondre a les acusacions de manera àmplia i pública".

Però Salmond també adverteix: "Si el Court of Session decideix a favor meu, els màxims nivells de l'administració del govern escocès hauran de respondre a les preguntes més serioses".

La identitat de les possibles víctimes no s'ha fet pública.