Alex S. Vitale: “Cal treure diners a la policia i invertir-los en els serveis de salut”
Professor de sociologia al Brooklyn College i autor d’‘el final del control policial’ (Capitán Swing)
BarcelonaAlex S. Vitale porta 30 anys escrivint sobre vigilància i ha fet de consultor per a la policia i per a ONGs internacionals. El 2017 va publicar El final del control policial, reeditat després del cas Floyd, que ha posat el tema al centre de l’actualitat.
Què ha canviat després de Floyd?
Després de la mort de Mike Brown a Ferguson i Eric Gardner a Nova York fa sis anys es va dir a la gent que no patís, que hi hauria una reforma policial. L’administració Obama va crear nous procediments que molts departaments de policia van adoptar, inclús el de Minneapolis: càmeres integrades, formació antiprejudicis... No han funcionat. Bona part de la violència policial és legal, s’ajusta al procediment. El tema és que hi ha coses que no haurien de ser competència de la policia. Per això abans i tot de Floyd ja es demanava que les ciutats no gastin tants diners en policia i es destinin a serveis per a la comunitat. El que diuen les pancartes de Defund the Police.
No és abolir la policia.
Hi ha una sèrie de problemes com els sensesostre, les escoles fallides, problemes d’abús de drogues i malalties mentals no tractades, i després s’han redefinit aquests problemes com a delictes que han de ser gestionats per la policia. I quan envies la policia a resoldre aquestes problemàtiques socials tot acaba en violència i racisme. Entre un quart i la meitat dels morts a mans de la policia patien una crisi de malaltia mental. El que vol el moviment Defund són solucions millors: uns serveis de salut mental comunitaris que substitueixin la policia.
I com es fa això, sense sistema sanitari públic?
En crees un utilitzant els diners que ara gastes en policia. És el que han començat a fer ciutats com Portland a Oregon, Denver a Colorado i Austin a Texas. Els resultats són bons: les detencions baixen, la violència es redueix i és més barat.
¿La policia als EUA és racista?
Tenim un problema de racisme explícit en algunes forces policials als Estats Units: hi ha moltes evidències del lligam entre policies i grups supremacistes. Però també estem fent que els problemes derivats de la pobresa hagin de ser abordats per la policia: quan un jove d’una comunitat rica té un problema de drogues o de salut mental, l’aborda un professional mèdic, però quan és un jove pobre l’envien a la policia. La pobresa als EUA està molt racialitzada i el pes de la policia recau en les comunitats negres. El racisme està encastat en aquestes decisions polítiques, com la guerra contra les drogues.
¿És una guerra racista?
Hem tingut aquesta guerra als EUA durant 50 anys i ha sigut un fracàs. Però l’objectiu de la guerra a les drogues no era la seguretat. Va ser un projecte polític dissenyat pel Partit Republicà de Nixon per atraure els votants blancs històricament demòcrates a través de la criminalització dels negres, després de les victòries del moviment pels drets civils dels 60. És desfer-se d’ells amb l’encarceració massiva.
Què pot fer ara Biden?
Biden planteja la mateixa reforma de procediment que Obama. Això no és el que demana el carrer, i això està generant tensió a Washington.
I la policia és pro Trump.
Sí. Tenim divisions polítiques profundes, però cal tenir en compte que la policia és un tema local i estatal. Biden pot empitjorar les coses o fer-les lleugerament millor, però es un àmbit dels poders locals.
¿Hi pot haver reconciliació, entre les comunitats negres i la policia?
No mentre la policia segueixi amb la guerra contra les drogues, contra la delinqüència, contra els immigrants: estan en guerra amb tota una comunitat. Desfem-nos d’aquestes guerres i reduïm dràsticament l’abast de la policia, substituint-la per millors alternatives, i després parlem de la policia que queda.