Alerta a Xile pel perill de col·lapse sanitari a causa de l'increment diari de casos de coronavirus
La pobresa s'accentua i reapareixen les 'ollas comunes', símbol de la gana durant la dictadura de Pinochet
BarcelonaEl miler llarg diari de positius nous per coronavirus a Xile han obligat el govern a recular en els plans de desescalada i a relaxar les restriccions imposades per frenar l'epidèmia. Ben al contrari, les dades epidemiològiques apunten que la infecció encara no ha arribat al pic i, aquest dimecres s'ha registrat el rècord de 2.660 casos més. Amb tot plegat i, segons les projeccions de l'Escola de Salut Pública de la Universitat de Xile, l'increment de malalts sobresaturarà els serveis sanitaris, especialment els llits per a crítics de les UCI.
El brot ha afectat unes 34.400 persones, segons les últimes dades oficials, de les quals 347 han mort a conseqüència de la infecció, unes xifres que situen el país en la 20a posició del rànquing mundial, superat només pel Brasil, Mèxic i el Perú dins de l'Amèrica Llatina. El president Sebastián Piñera ha admès que el sistema està "extraordinàriament estressat" i augura que les pròximes setmanes seran "encara més difícils" perquè no podran atendre una nova onada de pacients.
Per a la presidenta del Col·legi de Metges, Izkia Siches, la situació està arribant a un punt "crític" i és indispensable frenar el ritme actual de transmissió perquè l'ocupació de les urgències i les UCI està al 90% de la seva capacitat i no tenen gaire marge més.
La crisi de la pandèmia ha substituït o ha empitjorat la crisi social i econòmica que s'havia manifestat en les protestes de finals de l'any passat, que van començar en contra de l'augment del preu del bitllet de metro i van acabar sacsejant el sistema neoliberal heretat de la dictadura de Pinochet. Precisament el confinament i el toc de queda decretat per l'executiu de Piñera ha fet que es recuperessin les anomenades ollas comunes, mena de menjadors populars per alimentar les famílies més empobrides. Unes imatges que feia quatre dècades que no es veien.
A diferència d'altres països, Xile ha fet confinaments sectorials que s'han anat aixecant en funció de les dades epidemiològiques de cada ciutat o barri però el descontrol dels casos a la capital ha fer replantejar l'estratègia i a partir de la mitjanit de divendres s'ordena el bloqueig dels 32 barris i vuit milions de veïns quedaran tancats a casa i només podran sortir per anar a la feina o una emergència.
El confinament i els tocs de queda decretats han destruït milers de llocs de treball i ha disparat la taxa d'atur fins al 8,2%, la més elevada de l'última dècada, i no es descarta acabar l'any amb una taxa de dos dígits. El president s'ha mostrat sempre favorable a no retardar gaire més la tornada a l'activitat econòmica, però finalment s'ha desdit d'aixecar les restriccions per la incidència del virus.
A Puente Alto, una de les comunitats de la perifèria de Santiago Xile, el coronavirus està impactant fort, al ritme que ho fa la pobresa i la gana. Grups de voluntàries s'organitzen cada dia per cuinar i distribuir menús per a persones vulnerables. "Sempre van sortint més famílies, sobretot des que ens van ampliar la quarantena. Hi ha cada vegada més gent que s'està quedant sense feina", explica a l'agència Efe la líder veïnal Susana Castillo des d'una de les 14 cuines del projecte que cada dia ofereixen 5.000 racions.
Més pobres
El cas xilè no és una excepció i la CEPAL, la Comissió Econòmica per a l'Amèrica Llatina de l'ONU, preveu una caiguda del 5,3% del PIB i un increment de la pobresa de més d'un 4,4% respecte a l'any anterior, que superaria el terç de la població (215 milions de persones). La pobresa extrema augmentaria un 2,6% per sumar un total de 83,4 milions de persones, cosa que faria augmentar encara més la desigualtat social perquè els nous pobres provindran de la feble i petita classe mitjana.