Alerta per la neteja ètnica a la República Centreafricana

Barcelona.“Tothom vol marxar!”, alertava a Amnistia Internacional la setmana passada un líder local de Bouar, una ciutat propera a la capital de la República Centreafricana. “Simplement estem esperant trobar el moment oportú”, afegia. Milers de musulmans a Bangui i rodalia, com també al nord-oest del país, s’han vist obligats a deixar casa seva, i els que no ho han aconseguit han topat amb la venjança dels grups d’autodefensa Antibalaka (antimatxets). Aquestes milícies cristianes han pres el control de les localitats que fins fa poc eren feus de Séleka, una coalició de forces de majoria musulmana destronades del govern amb la intervenció francesa al desembre després de mesos de conflicte i almenys 838.000 desplaçats interns en un país de 4 milions i mig d’habitants.

“Van matar els meus fills sense pietat”, afirma Oure, una musulmana. Tant ella com les seves dues germanes, la seva mare, de 75 anys, i set fills de la família havien marxat de bon matí per cercar refugi en una església de Baoro, al nord-est del país, quan els Antibalaka els van trobar. Els nens tenien de 8 a 17 anys.

En un informe difós ahir, Amnistia Internacional documenta centenars d’assassinats de civils musulmans a mans d’Antibalaka com a revenja per la brutalitat del règim de Séleka. Entre el març del 2013 i el gener, el president interí Michel Djotodia va governar la República Centreafricana gràcies a un cop d’estat de Séleka. Per primer cop la minoria musulmana -un 15% de la població- tenia el control del país.

Però arran de la intervenció francesa i de la missió de la Unió Africana (Misca) al desembre, el balanç de forces ha canviat i s’està duent a terme una “neteja ètnica de musulmans”. “El resultat és un èxode musulmà de proporcions històriques”, alerta Amnistia Internacional. “Les forces internacionals no han sabut aturar la violència. Fins i tot l’han permesa i han fet possible que les forces Antibalaka ocupessin el buit de poder que va deixar Séleka”, denuncia Donatella Rovera, consellera general sobre situacions de crisi de l’organització.

França, amb 1.600 tropes sobre el terreny, recordava ahir que la partició del país no és una opció, malgrat el desplaçament forçós de la minoria musulmana. El ministre de Defensa francès, Jean-Yves Le Drian, va visitar la nova presidenta del país, Catherine Samba, que va prometre “la guerra” a les milícies Antibalaka. Tot i això, Samba -la primera dona que arriba a la presidència del país- va evitar utilitzar el terme neteja ètnica per parlar de la crisi. “No crec que sigui una depuració confessional o ètnica, sinó un problema d’inseguretat”, matisava.

Samba -que encapçala un govern de coalició- té un any per canviar la situació i encarrilar un país ric en recursos minerals però dels més pobres del món on els sis últims presidents han arribat al poder gràcies a cops d’estat. El pla de transició preveu eleccions el gener de l’any que ve, com també la retirada de tropes franceses sis mesos després de la intervenció. L’Elisi, però, ja ha admès que -segurament- la missió haurà d’allargar-se.

La comunitat musulmana acusa els francesos de fer els ulls grossos a les represàlies dels Antibalaka, però els cristians també desconfien de part de les tropes de la MISCA, encarregades de vetllar pels civils. La majoria dels soldats són del Txad, aliat de l’expresident i líder de Séleka, Michel Djotodia.

Crisi humanitària

Un de cada cinc ciutadans de la República Centreafricana ha hagut d’abandonar casa seva pel conflicte, que va començar a finals del 2012 amb l’ofensiva de Séleka des del nord del país, on tradicionalment ha viscut la minoria musulmana. Més de la meitat de la població necessita una assistència humanitària que arriba amb comptagotes.

Ara bé, la crisi no és nova. El 90% de la població només menja un àpat al dia per culpa de la inseguretat permanent i el tancament dels mercats. Oxfam i Acció contra la Fam alerten que si al març els agricultors no poden fer la sembra s’estarà a les portes d’una crisi alimentària, ja que gairebé no queden proveïdors majoristes a Bangui.

Del cop d’estat a la intervenció estrangera

Finals del 2012: revolta

Els rebels del nord, de majoria musulmana, tornen a prendre les armes i avancen cap al centre del país.

Març del 2013: cop d’estat

Liderats per Michel Djotodia, els rebels de Séleka (que en la llengua del país significa aliança ) prenen el poder en un cop d’estat contra François Bozizé.

Agost del 2013: repressió

Séleka estén un règim del terror a la capital, Bangui, sobretot contra la població cristiana.

Octubre del 2013: resposta

El Consell de Seguretat aprova el desplegament de cascos blaus.

Desembre del 2013: reacció

França envia 1.600 noves tropes al país a causa de l’increment de la violència. La Unió Africana es compromet amb 5.500 efectius.

Gener del 2014: nou govern

Djotodia, pressionat, cedeix el poder a un govern de coalició i a la presidenta Catherine Samba.