Alerta als EUA per l’allau de nens sense papers

WashingtonCentenars de nens i nenes dormint a terra amb matalassos i abrigats amb mantes en un magatzem industrial de Nogales, Arizona, s’han convertit en una de les imatges més candents de la crisi migratòria que es viu a la frontera dels Estats Units amb Mèxic. L’arribada massiva de sensepapers menors d’edat ha saturat els centres de detenció fronterers i ha empantanegat encara més el debat de la reforma migratòria.

Les causes d’aquest augment de nens que intenten travessar la frontera només són la violència, el tràfic de drogues i la pobresa als països de l’Amèrica Central, segons el govern dels EUA i les organitzacions no governamentals. La guàrdia fronterera nord-americana ha estimat que aquest any capturarà entre uns 60.000 i 90.000 menors, la majoria procedents de Guatemala, Hondures i el Salvador, que intenten entrar al país. I la xifra podria pujar fins als 140.000 l’any que ve.

“Molts d’aquests nens fugen perquè les bandes criminals els volen reclutar de la mateixa manera que als nens soldat en altres parts del món”, explica Megan McKenna, la portaveu de Kids in Need of Defense. Un informe d’aquesta organització, que proporciona assistència legal a nens sense papers, ja va assegurar al febrer que la violència, juntament amb l’explotació, l’abandonament i els abusos familiars que pateixen alguns d’aquests nens, és la raó de la seva fugida cap als EUA.

D’altra banda, un altre estudi de l’oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), publicat al març, presenta les entrevistes a 404 nens immigrants no acompanyats a la frontera entre els EUA i Mèxic i revela que uns 192 citaven la violència i 84 més els abusos com a raons per marxar de casa. “Les nostres dades mostren que un 58% dels 404 nens entrevistats van ser desplaçats per la força”, diu l’informe. I, per això, la institució va demanar als EUA que garantís l’accés d’aquests nens a l’asil i altres formes de protecció internacional.

Tot i així, els legisladors republicans també afegeixen les polítiques migratòries d’Obama com a causa d’aquesta crisi a la frontera. Per ells, el programa d’acció diferida per als arribats en la infància -l’anomenat DACA, per la denominació en anglès-, que va aprovar el president el juny del 2012 per concedir a alguns joves indocumentats un permís temporal de residència, ha creat un efecte crida.

“La gent està desesperada i només escolten el que volen escoltar”, va assegurar Sheila Jackson Lee, congressista demòcrata de Texas, un dels estats més afectats per l’arribada dels nens. Jackson va assenyalar que la campanya de desinformació de traficants de persones i càrtels de la droga ha provocat aquesta crisi, que considera “humanitària”. Molts dels menors, segons els agents fronterers, creuen que no seran deportats i alguns pares paguen fins a 7.500 dòlars perquè les organitzacions criminals els ajudin a travessar la frontera.

L’amenaça del retorn

Davant aquesta situació, el president nord-americà, Barack Obama, va reiterar aquest cap de setmana en una entrevista a la cadena de televisió ABC que aquests nens seran retornats als seus països d’origen. “No enviïn els seus fills a la frontera. Si aconsegueixen arribar-hi, seran deportats. I el que és més important, potser no ho aconseguiran”, va dir després de subratllar els riscos que han de superar aquests nens.

Però, tot i la seva advertència, la realitat és una altra. Les deportacions de menors poden trigar mesos o fins i tot anys a produir-se. Les lleis nord-americanes preveuen la deportació immediata de nens mexicans que són detinguts a la frontera, ja que Mèxic és un país limítrof. En canvi, els nens d’altres països, segons una legislació aprovada pel president George W. Bush, són traslladats a centres d’acollida o amb familiars a l’espera que un jutge decideixi si han de ser deportats o poden demanar asil. Obama intenta frenar com sigui una crisi que complica l’aprovació de la llei d’immigració, el gran repte plantejat per aquest segon mandat que reforçaria el seu llegat.