Alerta per la deriva autoritària del nou govern polonès

VarsòviaPolònia viu moments de canvi, i no precisament cap endavant, des que el partit ultraconservador i de dretes Llei i Justícia (PiS) va guanyar per majoria absoluta les eleccions parlamentàries del 25 d’octubre. Amb aquests resultats, el Parlament es va quedar sense partits d’esquerres per primer cop des de la caiguda del comunisme al país. El PiS va obtenir un poder absolut sobre l’executiu i el legislatiu, i ara el tindrà també sobre el judicial.

Llei i Justícia, del qual la primera ministre, Beata Szydlo, és la cara visible, té com a objectiu “refer Polònia” amb una proposta econòmica progressista, però sota un paraigua catòlic, xenòfob i amb un discurs basat en l’exaltació de la nació polonesa. Amb les seves últimes iniciatives, com els canvis al Tribunal Constitucional i la nova llei de control de mitjans públics, cada cop hi ha més veus que alerten de la deriva autoritària del nou govern polonès.

Dos mesos i escaig han sigut suficients per crear una esquerda social entre els que donen suport a les idees de Llei i Justícia i es manifesten per acabar amb la “islamització de Polònia” -tot i que, segons dades de l’Eurostat, la immigració només és un 1% del total de població-, i els que veuen amenaçada la democràcia i repel·leixen les decisions del PiS, organitzant periòdicament marxes antigovernamentals.

Les posicions ultraconservadores del nou govern fan reviure en alguns les pors del passat. “Fins fa poc, ningú estava d’acord amb el discurs de l’odi real. Ara el nou govern accepta i defensa que podem menysprear els immigrants i estar-hi en contra dient coses com «Polònia per als polonesos». Criminalitzen els musulmans per estendre el pànic”, explica Joanna Paliwoda, antropòloga cultural i activista. Paliwoda constata que hi ha molta informació falsa sobre els refugiats i diu que se sent “amenaçada i aterrida” pels missatges que rep a les xarxes socials per estar-los ajudant.

El triomf de Llei i Justícia, segons Aleks Szczerbiak, professor de ciències polítiques i d’estudis europeus a la Universitat de Sussex, s’explica per una gran desil·lusió social amb el poder polític i una creixent ansietat a favor d’un canvi. La crisi dels refugiats va encoratjar encara més els nacionalistes, sobretot quan el govern anterior, liderat per Plataforma Cívica (PO), va acceptar a contracor acollir 7.000 refugiats. El PiS va utilitzar les pors dels polonesos cap als refugiats per construir la seva estratègia electoral.

També col·lectius com l’LGTB se senten intimidats pel nou executiu. El futur de la fecundació in vitro, aprovada pel govern anterior, i el pagament d’operacions de canvi de sexe han quedat en suspens. “He perdut totes les esperances. Estic abatuda. Tinc la sensació que tornem a l’Edat Mitjana, quan la religió tenia el control de la societat”, es lamenta Sylwia Debinska, portaveu de diversos grups LGTB a Varsòvia, per a qui el camí cap a la igualtat sexual serà, en els pròxims anys, més complicat.

Arran de la mobilització social han sorgit moviments independents, com el Comitè de Defensa de la Democràcia (KOD), clau per a l’organització de les grans manifestacions antigovernamentals que s’han fet al país. Segons Marysa Bober, psicòloga, el govern està concentrant una ideologia nacionalista que utilitza la retòrica per dividir les persones: “Com a conseqüència de les seves polítiques i el seu llenguatge, els que no pensen com ells senten discriminació i deshumanització”.

Polònia està en el punt de mira internacional. La seva posició euroescèptica, el rebuig a acceptar la quota de refugiats, la reforma del Tribunal Constitucional (TC) i la llei de mitjans públics han obert velles ferides amb la Unió Europea. Fins i tot, el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va titllar els canvis al TC de “cop d’estat a la democràcia”.

Alimentar l’odi

En definitiva, el nou govern de Llei i Justícia juga a alimentar l’odi cap a tots els que creuen que són una amenaça per a la seva ideologia. I, seguint les passes de l’Hongria de Viktor Orbán, el nou executiu polonès està esmicolant progressivament els mecanismes de la democràcia. D’aquesta manera, Polònia, amb la seva nova mecànica intervencionista i euroescèptica, s’ha erigit com un aliat imprescindible per a Hongria a l’hora de fer de contrafort a Brussel·les.