Alep es queda sense pediatres
Els bombardejos sobre Alep, un dels últims bastions dels rebels, deixen la fràgil treva en l’aire
BarcelonaL’hospital Al-Quds del barri d’Al-Sukkari, un dels últims centres pediàtrics que funcionava als districtes rebels d’Alep, al nord de Síria, ha sigut escombrat per les bombes. Personal sanitari i pacients van morir en l’atac, incloent-hi l’últim pediatre que treballava a la ciutat. L’Observatori Sirià de Drets Humans va comptabilitzar 27 morts, mentre que els equips de voluntaris de la Defensa Civil Siriana, que es van encarregar del rescat, van elevar el balanç a 30 morts (inclosos el pediatre, un dentista, una infermera i tres voluntaris) i 60 ferits. En una comunicació per Skype, una portaveu d’aquesta ONG, que es coneix popularment amb el nom de Cascos Blancs, alertava que estaven responent a molts més bombardejos a la ciutat. Les imatges dels moments posteriors a l’atac de dimecres a la nit eren dantesques: pares ensangonats amb criatures plorant enganxades al coll, cossos entre les runes i corredisses a les foques.
Metges Sense Fronteres, que donava suport financer i logístic al centre, va confirmar la mort de 14 persones. En tancar l’edició no s’havia pogut confirmar si l’atac procedia de l’aviació siriana o la russa, que fa setmanes bombardegen la que havia sigut la capital econòmica de Síria. Alep està immersa en forts combats des del 2012, quan en plena revolta popular contra el règim d’Al-Assad els rebels van aconseguir expulsar les tropes sirianes del centre de la ciutat. Grups antigovernamentals controlen encara els barris de l’est, però aquest hivern van quedar aïllats per l’ofensiva de bombardejos russos sobre la zona, que van tallar la carretera que comunica la ciutat amb Turquia. Les zones rebels no tenen subministrament elèctric, ni aigua potable ni aliments i el Comitè Internacional de la Creu Roja ha alertat que la població està a un pas del desastre humanitari.
En l’última setmana els bombardejos sobre Alep havien deixat almenys 84 morts. A les zones sota control del règim es comptaven 49 morts civils.
Punt mort en les negociacions
El bombardeig arriba després que l’enviat especial de l’ONU per a Síria, Staffan de Mistura, reconegués dimecres davant el Consell de Seguretat que el procés de pau de Ginebra està a punt de fracassar i que règim i oposició, que no han arribat a parlar mai cara a cara, estan més lluny que mai. El cessament d’hostilitats que va entrar en vigor fa dos mesos i que sense ser total havia aconseguit rebaixar significativament el nivell de violència, és a la corda fluixa. “Apel·lo a una iniciativa de Rússia i els Estats Units al més alt nivell, perquè el llegat tant d’Obama com de Putin està lligat a l’èxit d’una iniciativa única que havia començat bé i que hauria d’acabar bé -ha dit De Mistura-. Tenen un interès comú a no veure com Síria cau en un altre cicle de guerra, i haurien de revitalitzar un procés que ells van posar en marxa i que amb prou feines resisteix”.
“El règim no té voluntat política”
Ignacio Álvarez-Ossorio, professor d’estudis àrabs de la Universitat d’Alacant, explica a l’ARA que “no hi ha voluntat política per part del règim per avançar en les negociacions, perquè considera que està recuperant una part del terreny perdut i s’estima més aprofitar la conjuntura per avançar posicions a Alep”. Per a aquest analista, “l’expulsió dels rebels de la ciutat seria un important contratemps per a l’oposició”, reconeix. Álvarez-Ossorio afegeix que “els països occidentals han rebaixat la seva pressió sobre Rússia, un cop la UE i Turquia s’han posat d’acord per controlar els fluxos de refugiats cap a Europa”. El resultat és que “tot plegat ha donat un nou baló d’oxigen al règim sirià per assegurar la seva posició i continuar combatent els seus rivals, malgrat una treva que es viola de manera sistemàtica”.
Per a l’expert, “el marc de Ginebra no és l’adequat per resoldre un conflicte que ja fa cinc anys que dura”. El procés es basa en un full de ruta que preveu la celebració d’eleccions en 18 mesos i una reforma constitucional que eviti un col·lapse del règim. El pla, acordat pels Estats Units i Rússia, no descarta que Baixar al-Assad continuï al poder. “La implicació de les potències internacionals i l’apaivagament de la guerra freda entre l’Iran i l’Aràbia Saudita -cadascun dels quals alimenta els seus aliats en el conflicte- són condicions indispensables per posar fi a la guerra a Síria”.
D’altra banda, diputats de la Gran Bretanya, França, Alemanya i Holanda han instat els seus governs a organitzar el llançament d’ajuda humanitària per als civils atrapats a les ciutats i pobles assetjats per les forces governamentals. En una carta pública, representants de tot l’espectre polític recorden que els seus governs participen dels bombardejos a Síria en el marc de la coalició contra l’Estat Islàmic i reconeixen que el llançament d’ajuda humanitària “és l’últim recurs”.
