Alemanya tanca la frontera amb Àustria
Merkel suspèn temporalment Schengen, en la vigília de la reunió sobre les quotes de refugiats a Brussel·les
Brussel·lesPoques hores abans que els ministres de l’Interior europeus es reuneixin per abordar el repartiment de quotes de refugiats, Alemanya va tancar ahir la seva frontera amb Àustria temporalment. Sobrepassat pel flux incessant d’immigrants -uns 40.000 només aquest cap de setmana-, el govern alemany va suspendre el servei de trens durant 12 hores (de les 5 de la tarda d’ahir a la matinada d’avui) i va introduir temporalment els controls de seguretat a la frontera.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va anunciar la seva decisió al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que li va recordar que l’acord de Schengen (la llibertat de moviments a la UE) preveu el tancament de fronteres en “situacions de crisi”. El codi Schengen preveu la reintroducció de controls fronterers en casos excepcionals per un màxim de 30 dies.
La República Txeca també es tanca
Davant el moviment alemany, però, Praga també va anunciar ahir que reforçarà els controls amb Àustria i que estarà atenta en cas que els refugiats prenguin rutes alternatives cap al país. “La decisió d’Alemanya d’avui subratlla la urgència d’acordar les mesures proposades per la Comissió Europea per actuar davant la crisi de refugiats”, afegia el comunicat d’ahir de Juncker, en al·lusió al repartiment de quotes.
La pitjor crisi de refugiats després de la II Guerra Mundial està obtenint una resposta europea amb comptagotes. Els ministres de l’Interior de la UE es reuneixen avui d’urgència amb l’objectiu d’acordar formalment el repartiment de 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia des del 16 d’agost. Un sistema voluntari en què molts països no acolliran tots els que proposa Brussel·les. Al juliol, quan els ministres es van reunir per últim cop, només es va tancar l’acollida de 32.000 refugiats, amb la previsió d’arribar als 40.000 al desembre. Alguns països, com Hongria i Àustria, van anunciar que no en rebrien. I Espanya, a qui segons Brussel·les li tocaria acollir 4.288 persones, només en va acceptar 1.300.
Però a la reunió d’avui es parlarà també de la distribució de 120.000 persones més, anunciades dilluns passat, per fer front a l’emergència actual. Juncker va dir que el repartiment serà obligatori per alliberar la pressió sobre Itàlia, Grècia i Hongria.
A la trobada d’avui, tant el president del Consell Europeu, Donald Tusk, com Juncker volen arribar a un “acord políticament fort” per evitar que els països acceptin una proposta i no la compleixin amb exactitud, com ha passat amb els 40.000. Tot i així, la decisió definitiva no es prendrà fins al 8 d’octubre, quan els ministres es tornin a trobar i el Parlament Europeu hagi donat el seu vistiplau a l’acord. Tot i això, Tusk ja ha anunciat que si no s’arriba avui a “un senyal de solidaritat rotunda” convocarà una cimera extraordinària de caps d’estat i de govern aquest mes. Una decisió que la majoria d’estats rebutgen perquè caldria un consens unànime.
Juncker es nega a sumar un nou fracàs amb aquesta reunió. Per impedir-ho, ha engegat la maquinària diplomàtica contra els estats més díscols: el conegut com a grup de Visegrad (Hongria, Polònia, la República Txeca i Eslovàquia), a més de Romania i Letònia. Ahir va parlar amb tots els seus líders per preparar la reunió d’avui. Els països de l’Est han sigut fins ara els més reticents a acollir persones als seus estats.
Barcelona, París, Lesbos
El primer ministre txec, Bohuslav Sobotka, va insistir ahir que “és impossible” acollir 120.000 persones de manera obligatòria i que la seva posició és “ferma”. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que també manté el seu rebuig, va lloar la decisió alemanya de tancar la frontera. Ahir mateix Hongria rebia una xifra rècord de refugiats (4.330 en un dia), esperonats per l’imminent tancament definitiu de la tanca construïda en aquesta frontera. Orbán va assegurar que les persones que intentin entrar al país seran retornades als camps de refugiats de Turquia, el Líban o Jordània d’on provenen la majoria. “No existeix un dret fonamental a una vida millor”, va etzibar.
Al bàndol contrari, les alcaldesses de Barcelona i París, Ada Colau i Anne Hidalgo, i el de Lesbos, Spyros Galinos, van publicar una carta al diari El País en què advoquen per garantir el “dret humà d’asil” i critiquen la política “equivocada” de la UE de “convertir Europa en una fortalesa”.