La UE pacta el primer càstig a Rússia i Alemanya atura el Nord Stream 2

Brussel·les / DortmundPrimeres represàlies europees a la decisió del president rus Vladímir Putin de reconèixer la independència de les repúbliques de Donetsk i Lugansk i enviar-hi tropes. El gasoducte Nord Stream 2, que connecta Alemanya amb Rússia pel mar Bàltic sense passar per territori ucraïnès i que està pràcticament preparat per entrar en funcionament, queda en suspens. El canceller alemany, Olaf Scholz, ha anunciat que s'atura la certificació del projecte després del “greu trencament del dret internacional públic”. En paral·lel, la Unió Europea ha activat un paquet de sancions que ataca directament funcionaris i bancs russos i limita l'accés de Moscou al mercat europeu. S'ha acabat "anar de compres a Milà, anar de festa a Saint Tropez i els diamants d'Anvers", ha piulat Borrell després d'anunciar les sancions.

“La situació és avui fonamentalment una altra”, ha raonat Scholz, que, des del desembre, havia optat per no pronunciar en públic el nom del polèmic Nord Stream 2. Ara el gasoducte no és cap tabú. Scholz ha demanat al ministeri d’Economia activar els passos legals i administratius necessaris per aturar la certificació del projecte. “I sense aquesta certificació, el Nord Stream 2 no es pot posar en funcionament”, ha remarcat. La ministra d’Exteriors alemanya, Annalena Baerbock, ja havia avançat les últimes setmanes que el seu país estava disposat a “pagar un preu molt alt” per pressionar Rússia si al final Putin llançava un atac contra Ucraïna. I la resposta russa a l'anunci de Scholz no s'ha fet esperar. En una piulada en anglès i alemany, el vicepresident del Consell de Seguretat de la Federació, Dmitri Medvédev, ha advertit que en el "nou món" que s'obre després de la invasió d'Ucraïna "els europeus pagaran ben aviat 2.000 € per 1.000 metres cúbics de gas natural".

Però Europa no s'ha acovardit davant aquesta piulada. Tant la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, com el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, han donat la benvinguda a la mesura vinguda des de Berlín i fins i tot l'han agraït: "Sobre el Nord Stream 2, el govern alemany té tota la raó. S'ha d'avaluar tenint en compte la seguretat del subministrament energètic per a tot Europa. Aquesta crisi demostra que Europa encara depèn massa del gas rus. Hem de diversificar els nostres proveïdors i invertir massivament en renovables. La nostra acció d'avui és una resposta al comportament agressiu de Rússia. Si Rússia continua escalant la crisi que ha creat, estem disposats a prendre més mesures com a resposta. La UE està unida i actua ràpidament", ha dit Von der Leyen en un anunci televisat.

De fet, el Nord Stream 2 és un projecte clau per entendre també les arrels de l'escalada. El regulador alemany ja l'havia paralitzat el novembre passat, quan la Unió Europea ja patia escassetat de gas. Ni la Unió Europea ni tampoc els Estats Units havien vist mai amb bons ulls la construcció d'un gasoducte que, a la pràctica, incrementa encara més la ja aguda dependència europea del gas rus (Rússia aporta el 40% del gas consumit al Vell Continent) i, per tant, del Kremlin. L'excancellera Angela Merkel havia aconseguit mantenir un perillós equilibri a l'hora de garantir la continuïtat d'aquest projecte i mantenir una tensa relació amb Putin. Però amb la seva marxa, el govern de Berlín ha canviat de color polític i el gasoducte s'ha convertit en una patata calenta, i el canceller socialista Olaf Scholz ha acabat fent servir la carta perquè a mesura que ha anat escalant la tensió, fer-ho ha sigut inevitable.

Aquest és un exemple més que el gas s'ha convertit en una arma geopolítica d'aquest conflicte en un moment d'escassetat global i augment de preus de l'energia. Brussel·les ha assegurat que la suspensió del Nord Stream 2 no té implicacions per a l'actualitat perquè encara no funciona i ha insistit que en el pitjor dels casos (que Rússia tanqui del tot l'aixeta) Europa ha fet els deures i ha buscat proveïdors alternatius per cobrir el subministrament a través de gas liquat, per exemple, des de Qatar, el Japó, Corea del Sud i els Estats Units.

La UE sanciona funcionaris i bancs russos

Aquesta mesura, de fet, s'emmarca dins les represàlies que el conjunt de la Unió Europea ha aprovat per unanimitat aquest dimarts en resposta al desafiament de Putin. Els Vint-i-set han pactat un primer tram de sancions que ataca directament els integrants de la Duma com a responsables directes del reconeixement de les repúbliques del Donbass, s'apunta als bancs que financen l'aparell militar rus i contribueixen a la desestabilització d'Ucraïna, es prohibeix el comerç entre la UE i les dues regions "separatistes" i es limita la capacitat del Kremlin per captar capital als mercats financers de la UE. "Posarem les coses el més difícil possible al Kremlin", ha etzibat Von der Leyen.

Però no s'acaba aquí. Borrell ha reconegut que no ha sigut fàcil aprovar aquest primer tram de represàlies perquè cal completa unanimitat, però ha avisat que es "reserven munició" per augmentar el "nivell de les sancions" d'acord amb el comportament de Rússia. "Temem que la història no ha acabat", ha reconegut l'exministre espanyol. Les sancions anunciades per la UE estan coordinades amb Washington i Londres i es guarden una de les represàlies més temudes per Moscou, deixar els bancs russos fora de l'accés al codi internacional SWIFT per compartir dades bancàries; o no ataquen Putin de manera personal, sinó la Duma. "Putin no figura a la llista de sancionats. Hem volgut respondre amb les eines que tenim, però donar una resposta gradual", ha reconegut Borrell.