Brussel·les / DortmundPrimeres represàlies europees a la decisió del president rus Vladímir Putin de reconèixer la independència de les repúbliques de Donetsk i Lugansk i enviar-hi tropes. El gasoducte Nord Stream 2, que connecta Alemanya amb Rússia pel mar Bàltic sense passar per territori ucraïnès i que està pràcticament preparat per entrar en funcionament, queda en suspens. El canceller alemany, Olaf Scholz, ha anunciat que s'atura la certificació del projecte després del “greu trencament del dret internacional públic”. En paral·lel, la Unió Europea ha activat un paquet de sancions que ataca directament funcionaris i bancs russos i limita l'accés de Moscou al mercat europeu. S'ha acabat "anar de compres a Milà, anar de festa a Saint Tropez i els diamants d'Anvers", ha piulat Borrell després d'anunciar les sancions.
Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
“La situació és avui fonamentalment una altra”, ha raonat Scholz, que, des del desembre, havia optat per no pronunciar en públic el nom del polèmic Nord Stream 2. Ara el gasoducte no és cap tabú. Scholz ha demanat al ministeri d’Economia activar els passos legals i administratius necessaris per aturar la certificació del projecte. “I sense aquesta certificació, el Nord Stream 2 no es pot posar en funcionament”, ha remarcat. La ministra d’Exteriors alemanya, Annalena Baerbock, ja havia avançat les últimes setmanes que el seu país estava disposat a “pagar un preu molt alt” per pressionar Rússia si al final Putin llançava un atac contra Ucraïna. I la resposta russa a l'anunci de Scholz no s'ha fet esperar. En una piulada en anglès i alemany, el vicepresident del Consell de Seguretat de la Federació, Dmitri Medvédev, ha advertit que en el "nou món" que s'obre després de la invasió d'Ucraïna "els europeus pagaran ben aviat 2.000 € per 1.000 metres cúbics de gas natural".
Però Europa no s'ha acovardit davant aquesta piulada. Tant la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, com el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, han donat la benvinguda a la mesura vinguda des de Berlín i fins i tot l'han agraït: "Sobre el Nord Stream 2, el govern alemany té tota la raó. S'ha d'avaluar tenint en compte la seguretat del subministrament energètic per a tot Europa. Aquesta crisi demostra que Europa encara depèn massa del gas rus. Hem de diversificar els nostres proveïdors i invertir massivament en renovables. La nostra acció d'avui és una resposta al comportament agressiu de Rússia. Si Rússia continua escalant la crisi que ha creat, estem disposats a prendre més mesures com a resposta. La UE està unida i actua ràpidament", ha dit Von der Leyen en un anunci televisat.
De fet, el Nord Stream 2 és un projecte clau per entendre també les arrels de l'escalada. El regulador alemany ja l'havia paralitzat el novembre passat, quan la Unió Europea ja patia escassetat de gas. Ni la Unió Europea ni tampoc els Estats Units havien vist mai amb bons ulls la construcció d'un gasoducte que, a la pràctica, incrementa encara més la ja aguda dependència europea del gas rus (Rússia aporta el 40% del gas consumit al Vell Continent) i, per tant, del Kremlin. L'excancellera Angela Merkel havia aconseguit mantenir un perillós equilibri a l'hora de garantir la continuïtat d'aquest projecte i mantenir una tensa relació amb Putin. Però amb la seva marxa, el govern de Berlín ha canviat de color polític i el gasoducte s'ha convertit en una patata calenta, i el canceller socialista Olaf Scholz ha acabat fent servir la carta perquè a mesura que ha anat escalant la tensió, fer-ho ha sigut inevitable.
Aquest és un exemple més que el gas s'ha convertit en una arma geopolítica d'aquest conflicte en un moment d'escassetat global i augment de preus de l'energia. Brussel·les ha assegurat que la suspensió del Nord Stream 2 no té implicacions per a l'actualitat perquè encara no funciona i ha insistit que en el pitjor dels casos (que Rússia tanqui del tot l'aixeta) Europa ha fet els deures i ha buscat proveïdors alternatius per cobrir el subministrament a través de gas liquat, per exemple, des de Qatar, el Japó, Corea del Sud i els Estats Units.
La UE sanciona funcionaris i bancs russos
Aquesta mesura, de fet, s'emmarca dins les represàlies que el conjunt de la Unió Europea ha aprovat per unanimitat aquest dimarts en resposta al desafiament de Putin. Els Vint-i-set han pactat un primer tram de sancions que ataca directament els integrants de la Duma com a responsables directes del reconeixement de les repúbliques del Donbass, s'apunta als bancs que financen l'aparell militar rus i contribueixen a la desestabilització d'Ucraïna, es prohibeix el comerç entre la UE i les dues regions "separatistes" i es limita la capacitat del Kremlin per captar capital als mercats financers de la UE. "Posarem les coses el més difícil possible al Kremlin", ha etzibat Von der Leyen.
Però no s'acaba aquí. Borrell ha reconegut que no ha sigut fàcil aprovar aquest primer tram de represàlies perquè cal completa unanimitat, però ha avisat que es "reserven munició" per augmentar el "nivell de les sancions" d'acord amb el comportament de Rússia. "Temem que la història no ha acabat", ha reconegut l'exministre espanyol. Les sancions anunciades per la UE estan coordinades amb Washington i Londres i es guarden una de les represàlies més temudes per Moscou, deixar els bancs russos fora de l'accés al codi internacional SWIFT per compartir dades bancàries; o no ataquen Putin de manera personal, sinó la Duma. "Putin no figura a la llista de sancionats. Hem volgut respondre amb les eines que tenim, però donar una resposta gradual", ha reconegut Borrell.
Volatilitat als mercats i encariment del petroli i el gas
Les grans borses europees han viscut aquest dimarts una jornada molt volàtil en què han aconseguit refer-se de les fortes pèrdues que registraven a primera hora a causa de les tensions a Ucraïna. Tot i l'empitjorament del conflicte i l'obertura a la baixa de Wall Street (perdia el 0,8% al tancament europeu), les borses de Londres i Madrid han remuntat i han clos la negociació amb alces del 0,13% i del 0,05%, respectivament. París i Milà, que retrocedien el 2% al matí, s'han quedat a prop dels guanys en tancar amb unes mínimes pèrdues del 0,01% i 0,02% cadascuna, mentre que Frankfurt ha caigut el 0,26%.
L'índex MOEX de la borsa russa, que dilluns ja s'havia desplomat un 13%, ha començat el dia amb una caiguda del 9,2%, però també s'ha recuperat i ha acabat amb una pujada de l'1,58%.
El petroli Brent, la referència de preus a Europa, puja després de tancar les borses del Vell Continent l'1,53%, fins a 96,8 dòlars el barril, encara que en el pitjor moment del dia ha arribat a 99,5 dòlars, en nivells de setembre del 2014 i molt a prop de trencar la barrera psicològica dels 100 dòlars. L'or, tradicional valor refugi, ha arribat a 1.914 dòlars, el preu més alt des del juny de l'any passat, per després caure i estabilitzar-se al voltant dels 1.900 dòlars. Els futurs del gas natural a Europa han pujat un 10%, fins als 79,35 euros per megawatt hora.