L'atac rus a Ucraïna

Alemanya i el Regne Unit envien més soldats a l'est d'Europa

L'OTAN planteja reforçar-hi la presència de tropes aliades de manera permanent

BarcelonaViatges oficials, trucades, missatges i intercanvi d'amenaces... La crisi entre Rússia i els països occidentals per la tensió a Ucraïna de moment és només diplomàtica, però les dues parts fa setmanes que s'esforcen també per fer ostentació de la seva força militar. La presència de més de 100.000 soldats russos a prop de la frontera ucraïnesa ha motivat que diversos aliats de l'OTAN estiguin ampliant els seus destacaments a l'est d'Europa. Després que els Estats Units anunciessin la setmana passada que hi enviarien 3.000 soldats, principalment a Polònia i Romania, aquest dilluns Alemanya i el Regne Unit han comunicat que també reforçaran els destacaments de l'OTAN a la regió.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Concretament, l'exèrcit alemany enviarà a Lituània 350 soldats perquè s'incorporin al contingent de l'Aliança Atlàntica en aquest país. La república bàltica fa frontera amb Bielorússia, país aliat de Rússia i on el Kremlin ha desplegat 30.000 soldats, segons càlculs de l'OTAN, que ha alertat que es tracta del desplegament militar més important de Rússia en aquest país des de la Guerra Freda. Actualment ja hi ha destacats a Lituània mig miler de soldats alemanys, que rebran el suport dels 350 soldats addicionals la setmana que ve. "D'aquesta manera enfortim la nostra contribució de forces al flanc est de l'OTAN i enviem un senyal clar sobre la nostra determinació als nostres socis de l'aliança", ha argumentat la ministra de Defensa alemanya, Christine Lambrecht, el mateix dia que el canceller, Olaf Scholz, volava a Washington per reunir-se amb el president dels Estats Units, Joe Biden.

Cargando
No hay anuncios

Aquest dilluns, el Regne Unit també ha anunciat que enviaria 350 soldats més a Polònia, que comparteix frontera tant amb Bielorússia com amb Ucraïna. Ho ha explicat el ministre de Defensa britànic, Ben Wallace, després de reunir-se amb el seu homòleg polonès, Mariusz Blaszczak, i ha detallat que el contingent es desplegarà en virtut d'un acord bilateral, al marge de l'OTAN.

El mateix dia, el president de Polònia, Andrzej Duda, ha viatjat a Brussel·les, on s'ha reunit amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg; el president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. "Crec que la presència de l'OTAN hauria d'augmentar a tot el flanc est", ha dit Duda en una roda de premsa amb Stoltenberg. Des que Rússia es va annexionar la península de Crimea el 2014, l'OTAN té desplegades uns 5.000 soldats a Polònia, Lituània, Letònia i Estònia. El president polonès ha considerat que tots els països d'aquesta regió que sol·licitin un reforç militar "l'haurien de rebre".

Cargando
No hay anuncios

Presència permanent

Stoltenberg ha constatat que aliats com els Estats Units, Espanya, Dinamarca i el Regne Unit estan proporcionant més capacitat per augmentar la vigilància i seguretat als països de l'est d'Europa, i ha recordat que s'han incrementat les forces de resposta ràpida. I que elements com les tropes de molt alta disponibilitat s'hi poden desplegar en qüestió de dies. A més, aliats com els Estats Units tenen uns 8.500 soldats al seu territori en "alerta elevada", preparats per ser enviats en pocs dies a Europa en cas de necessitat.

Cargando
No hay anuncios

Stoltenberg ha indicat que l'OTAN s'està plantejant reforçar-se permanentment a la regió: "Estem considerant un ajustament més a llarg termini de la nostra posició a la part est de l'Aliança", ha dit, tot i que ha subratllat que encara no s'havia pres cap decisió. Actualment, l'OTAN té tropes que van rotant, dins i fora d'Europa de l'est, en una presència anomenada persistent però no permanent. "Si Rússia vol menys OTAN prop de les seves fronteres, obté el contrari", ha afegit Stoltenberg, malgrat que ha insistit que l'objectiu principal de l'Aliança és trobar una solució política a la tensió creixent a Ucraïna.