Alemanya reconeix que va cometre genocidi a Namíbia a principis del segle XX

BarcelonaL'Imperi Alemany va ser responsable d'un genocidi a Namíbia entre els anys 1904 i 1908, quan era la metròpoli d'aquesta antiga colònia sud-africana. Ho ha reconegut aquest divendres el ministre d'Afers Exteriors alemany, Heiko Maas, que ha demanat perdó formalment per la mort, a mans de l'exèrcit alemany, d'uns 65.000 membres de la tribu herero (formada aleshores per uns 80.000 individus) i 10.000 de l'ètnia nara (la meitat dels seus 20.000 integrants).

"A partir d'ara ens referirem oficialment a aquells fets com el que van ser des de la perspectiva actual: un genocidi", ha dit Maas des de Berlín, en una compareixença en què s'ha mostrat "content i agraït" d'haver pogut "arribar a una entesa amb Namíbia sobre el capítol més fosc de la nostra història comuna". "Tenint en compte la responsabilitat històrica i moral d'Alemanya, demanarem perdó a Namíbia i als descendents de les víctimes", ha afegit Maas. De fet, ja fa temps que les Nacions Unides i molts historiadors consideren que aquest va ser el primer genocidi del segle XX. Segons mitjans alemanys, està previst que el president d'Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, viatgi pròximament a Namíbia per demanar perdó formalment davant del Parlament.

Namíbia, anomenada aleshores Àfrica Sud-occidental Alemanya, va ser una colònia del país germànic entre el 1884 i el 1915, quan va quedar sota domini de Sud-àfrica fins a la seva independència, el 1990. El genocidi dels herero i els nara va començar el 1904, arran d'una revolta tribal contra el domini colonial alemany. El general Lothar von Trotha va idear un pla d'extermini que consistia en atacar el territori d'aquests pobles nadius i deixar-los com a única sortida el desert, on van ser abandonats a la seva sort, amb els pous d'aigua enverinats i punts de guàrdia amb ordre de disparar contra qualsevol membre d'aquestes tribus, fos home, dona o nen, que intentés fugir.

Sense reparacions a les víctimes

El reconeixement del genocidi forma part d'un acord entre el govern alemany i el de Namíbia, assolit després de més de cinc anys de negociacions, que inclou també el pagament, per part d'Alemanya, de 1.100 milions d'euros destinats a projectes de desenvolupament i reconstrucció del país africà. Segons Maas, aquest pagament vol ser un "gest de reconeixement" davant de l'"incalculable dolor infligit a les víctimes". El ministre ha explicat que els diners beneficiaran directament les comunitats afectades pel genocidi, mentre que mitjans namibis informen que serviran per finançar infraestructures, serveis mèdics i programes de formació durant els pròxims 30 anys.

En canvi, Alemanya s'ha negat al pagament d'indemnitzacions individuals als descendents de les víctimes, tal com reclamaven els representants de les ètnies herero i nara, i per aquest motiu el líder dels herero, Vekuii Rukoro, ha rebutjat l'acord. "Cap país africà que es respecti a si mateix acceptaria un insult com aquest avui en dia i per part d'un país europeu suposadament civilitzat", ha dit.

L'any 2018, en el marc de les negociacions que ara han culminat, Alemanya va retornar a Namíbia les restes mortals de 27 membres de les ètnies herero i nara que havien sigut robades i utilitzades en experiments que havien de servir per demostrar científicament la suposada superioritat racial europea.