Alemanya es posa al capdavant de l’acollida als refugiats

MunicEl president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, presentarà avui les seves propostes perquè Europa gestioni la crisi migratòria més gran des de la Segona Guerra Mundial. Una part del pla és repartir 160.000 refugiats que han arribat a Itàlia, Grècia i Hongria, entre els altres estats membres de la Unió Europea (UE), amb un sistema de quotes que tingui en compte nombre d’habitants, riquesa i atur dels països que acollirien els sol·licitants d’asil. El problema és que davant d’aquesta proposta s’ha aixecat una forta resistència, en especial a l’est d’Europa. Davant d’això, la mateixa Angela Merkel va agafar ahir les regnes de la situació per intentar calmar les dissensions a la UE.

La cancellera alemanya va aprofitar la visita a Berlín del primer ministre suec, Stefan Löfven, per insistir plegats en la necessitat d’implementar un repartiment dels refugiats per “quotes obligatòries”. Alemanya i Suècia són els dos països europeus que més sol·licitants d’asil acullen. La República Federal n’espera aquest any almenys 800.000 i Suècia 80.000. En relació amb el nombre d’habitants, aquest país escandinau és qui n’accepta una proporció més alta.

“És trist que només alguns països europeus estiguin assumint la seva responsabilitat. Això no pot continuar així”, va valorar Löfven, mentre presentava un pla de deu punts per reformar la política de refugiats a la UE. A més de la introducció de quotes obligatòries per al repartiment de sol·licitants d’asil, Suècia remarca la necessitat d’acollir més refugiats directament de les zones de crisi i obrir més camins legals per a la immigració, cosa que de retruc ajudaria a combatre els crims dels traficants de persones.

L’argument moral

Merkel va defensar que si la UE no s’ocupa dels refugiats el món dubtarà de la moral d’Europa. “La política de refugiats de Suècia i Alemanya no està basada en xifres de persones sinó en valors, en valors universals que hauria de defensar cada país de la UE”, va reivindicar la cancellera, mentre admetia que poques vegades ha estat “tan convençuda” de la importància d’arribar a un acord amb els seus socis europeus com ho està en aquest cas. La cap del govern alemany va qualificar la proposta de Juncker com “un primer pas important”, però va rebaixar les expectatives que avui “o la setmana que ve” s’arribi a un acord definitiu.

Alemanya i França advoquen per unes quotes de repartiment obligatòries, un registre en els països d’entrada, uns estàndards mínims per a l’acollida de sol·licitants d’asil i una llista de països d’origen “segurs” (als ciutadans dels quals no s’acceptarien les sol·licituds d’asil). “Hem de convèncer tothom, encara que sembli difícil. No pot ser que alguns estats diguin que tenen altres preocupacions”, va pressionar Merkel.

El seu mateix govern va fer ahir un pas endavant i, per boca del vicecanceller Sigmar Gabriel, va admetre que Alemanya es veu prou forta i estable per acollir durant molt de temps 500.000 sol·licitants d’asil cada any. Una xifra que, no obstant, Merkel no va voler concretar.

L’ONU compta amb un dramàtic ascens del nombre de refugiats: almenys 850.000 persones creuaran el Mediterrani per buscar refugi a Europa entre el 2015 i el 2016. “Però òbviament no pot haver-hi una solució alemanya a un problema europeu”, va remarcar ahir la portaveu d’ACNUR Melissa Fleming.

Si bé des de l’Haia el govern holandès va comunicar ahir que donava suport a un repartiment de refugiats per quotes vinculants, a l’est d’Europa l’oposició a aquest pla encara és rotunda. El president polonès, Andrzej Duda, va denunciar que “a Europa sempre es tracta només de combatre les conseqüències i gairebé mai de com reparar les causes inicials d’un problema”. La primera ministra polonesa, Ewa Kopacz, havia deixat igualment clar la setmana passada que el seu país no acceptarà quotes obligatòries perquè és “un camí que no porta enlloc”.

A Txèquia el secretari d’estat per a Assumptes Europeus, Tomas Prouza, va criticar que “les persones hagin de poder desplaçar-se d’una banda a l’altra d’Europa només perquè alguns polítics així puguin calmar els seus votants”.

També Letònia, Lituània i Eslovàquia s’han tancat en banda davant la proposta del repartiment de refugiats per quotes obligatòries. Però Merkel va avisar que no és partidària d’amenaçar cap estat que estigui en desacord en aquest punt amb la possibilitat que rebi menys diners de la UE o amb un tancament de fronteres, com han insinuat el vicecanceller Gabriel o el canceller austríac, Werner Faymann. “La meva experiència és que un a vegades arriba a solucions conjuntes després de molt temps”, va raonar Merkel.

Dins d’Alemanya, però, també hi ha crítiques a la política de l’executiu federal. Hannelore Kraft, la primera ministra del land de Rin del Nord - Westfàlia, el més poblat del país, va reprovar durament el paquet de mesures que va presentar dilluns la Gran Coalició de Merkel per intentar pal·liar la crisi migratòria. Kraft va denunciar que la previsió de l’arribada de 800.000 refugiats a Alemanya durant aquest 2015 que va comunicar el ministeri federal d’Interior ja està caducada. “Tenim tots clar que se sobrepassarà aquesta xifra”, va apuntar la líder regional, mentre reclamava de l’estat molts més diners i ajuda que els 6.000 milions d’euros que Berlín va acordar traspassar als estats federals i als municipis.