Alemanya paralitza la certificació del gasoducte rus Nord Stream 2

BarcelonaEl treball de col·locació de les canonades del polèmic gasoducte Nord Stream 2 va acabar a principis de setembre. S'esperava que, malgrat la controvèrsia que ha envoltat des de l'inici aquest projecte, Alemanya concedís el gener del 2022 els permisos perquè comencés a operar. Rússia era més optimista i situava la data a finals d'aquest 2021. Però sembla que aquesta fita haurà d'esperar una mica més. El regulador energètic alemany, l'Agència Federal de Xarxes, ha anunciat aquest dimarts la suspensió temporal del procés de certificació del Nord Stream 2, que ha de transportar gas rus des de les terres de Vladímir Putin directament a Alemanya passant pel mar Bàltic i evitant terres de Polònia i, sobretot, Ucraïna. Des d'alguns països de la Unió Europea i, especialment, des dels Estats Units el projecte s'ha vist sempre amb mals ulls: es considera que incrementaria la dependència europea respecte al gas rus, que ja és molta i que el Kremlin pot utilitzar per condicionar políticament els governs europeus. L'enèsim obstacle també afegeix pressió a la crisi energètica que pateix Europa a les portes de l'hivern: arriba amb les reserves de gas en el nivell més baix en una dècada.

Però el regulador energètic alemany ha insistit que es tracta d'una decisió purament tècnica. La companyia Nord Stream 2AG, controlada pel gegant Gazprom i amb seu a Suïssa, va decidir no convertir-se en una empresa alemanya i, per contra, va crear a Alemanya una empresa subsidiària per complir amb les normes de la Unió Europea, que exigeixen que el productor de gas ha d'estar legalment separat de les entitats que el transporten. Aquesta filial, però, no s'adequa a la llei alemanya, tal com ha explicat l'Agència Federal de Xarxes. "Només es considerarà una certificació per a l'explotació del Nord Stream 2 una vegada que l'operador estigui organitzat en una forma legal que compleixi amb la legislació alemanya", ha assenyalat en un comunicat. L'organisme ha afegit que el procés quedarà paralitzat fins que "els principals actius i recursos humans" es transfereixin a la subsidiària alemanya.

Però les interpretacions polítiques hi són presents. En primer lloc, perquè coincideix amb un moment d'alta tensió entre Rússia i Occident: la crisi a les fronteres de la UE i Bielorússia –aliat del Kremlin–, els moviments de les tropes russes al voltant d'Ucraïna o les seqüeles del cas Navalni en són només alguns exemples. En segon lloc, perquè el Nord Stream 2 és un gasoducte que ve carregat de geopolítica; per les esmentades crítiques i pors d'Europa i la UE sobre l'ús polític que en pot fer Putin, però també pels clams d'Ucraïna, que amb el Nord Stream 2 reduirà considerablement la quantitat de gas rus que flueix, direcció a Europa, pels seus territoris. Kíev no només perdrà centenars de milions d'euros, també –i no menys important– força geoestratègica davant Moscou. I, en tercer lloc, per les acusacions de diverses veus de la UE contra Vladímir Putin, a qui acusen d'haver retingut de manera intencionada paquets extres de gas perquè pugi de preu i, així, pressionar políticament per posar en marxa el Nord Stream 2.

Al mercat, l'anunci també s'ha notat. El preu del gas natural a Europa ha pujat fins a un 12% aquest dimarts, el més alt en tres setmanes. Les accions de Gazprom a la borsa també se n'han ressentit.

Però, agradi o no, la realitat és que Rússia subministra un terç del gas a Europa i és, per tant, el proveïdor més gran de la regió. El Nord Stream 2, amb capacitat per subministrar 55.000 milions de metres cúbics anuals de gas a través de 2.460 quilòmetres de canonades, s'afegirà a un gasoducte que ja connecta Rússia amb Alemanya, el Nord Stream, inaugurat el 2011. Quan s'inaugurarà el 2 és un misteri. Inicialment, de fet, havia de quedar acabat a finals del 2019.