Merkel i Schulz acorden el govern de Gran Coalició a Alemanya

BerlínEl partit de la cancellera Alemanya Angela Merkel, la conservadora CDU, i els socialdemòcrates de l'SPD de Martin Schulz han arribat a un acord per formar un govern de Gran Coalició a Alemanya, quatre mesos després de les eleccions, segons informa el setmanari 'Der Spiegel'. En les properes hores es preveu la compareixença que en concreti els detalls.

L'acord ha arribat després d'una llarga nit a Berlín. Després de setmanes de negociacions, la reforma del sistema sanitari i la regulació del mercat laboral van allargar els debats més del previst i es va incomplir el termini que les formacions s'havien donat, que expirava dimarts a la tarda.

La República Federal Alemanya mai havia hagut d’esperar tant perquè es formés un nou govern. Més de quatre mesos després de les últimes eleccions, el país segueix en suspens per una nova Gran Coalició que sembla més una solució d’urgència que no pas una fórmula convincent. Les enormes dificultats dels principals partits per pactar un executiu proven que Alemanya enfronta una situació política excepcional que amenaça de desembocar en crisi. La greu situació que viu el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya n’és una altra prova.

“Oferirem una dura oposició a la coalició Jamaica que estic segur que s’acabarà formant”. El president de l’SPD, Martin Schulz, va pronunciar aquesta frase la nit del 24 de setembre, poques hores després que l’electorat atorgués al seu partit el seu pitjor resultat (20,5%).

En el tradicional debat televisiu postelectoral, Schulz no va dubtar ni un segon sobre quina seria el paper del seu partit durant la nova legislatura: l’SPD només tenia un possible camí polític, el que conduïa a l’oposició parlamentària. A més Schulz va aprofitar l’ocasió per atacar durament Angela Merkel, que li va respondre dibuixant un mig somriure.

Ahir, uns mesos després, Schulz intentava tancar els últims detalls de la tercera Gran Coalició en 12 anys. Les negociacions per a l’anomenada coalició Jamaica (un inèdit pacte a quatre bandes entre democristians, socialcristians bavaresos, liberals i ecologistes) van acabar fracassant i Schulz, pressionat tant fora com dins del seu partit, va haver d’empassar-se les seves paraules. El president de l’SPD és la millor expressió del problema que pateix el seu partit: una greu falta de credibilitat.

Les últimes enquestes d’intenció de vot apunten que l’SPD rebria entre el 17% i el 18% dels vots si Alemanya celebrés avui eleccions. El centenari partit socialdemòcrata s’enfronta al perill de caure en la irrellevància política, la pasokització, en referència a l’enfosament de la socialdemòcracia grega que ja han patit altres partits socialdemocràtes.

Crèdit per als ultres

“L’era del Partit Socialdemòcrata Alemany és història. Es tracta d’un canvi d’època. I l’AfD és el guanyador. Substituirà l’SPD com a gran partit dels treballadors”. Així ho escrivia aquesta setmana a Der Spiegel Jakob Augstein, director del setmanari esquerrà Der Freitag. La columna va ser titllada de catastrofista per molts lectors i periodistes. Però les actuals enquestes electorals abonen la hipòtesi d’Augstein: bona part del vot que perdria l’SPD aniria a mans dels ultradretans d’Alternativa per a Alemanya (AfD). De fet, és una tendència que ja es va manifestar en els resultats de les últimes eleccions federals, en les quals l’AfD va ser tercera força. Part de la massa assalariada ja vota ultra a Alemanya. Davant d’aquest risc, un important segment de la militància de l’SPD, amb les joventuts dels Jusos al capdavant, ja han anunciat el seu no a la Gran Coalició en el referèndum amb què les bases hauran de validar el pacte de govern amb els democristians. Els Jusos han impulsat durant les últimes setmanes una agressiva campanya per atraure nous afiliats que votin en contra del pacte. Aparentment, amb èxit: la secretaria general socialdemòcrata va anunciar ahir que el partit té 24.339 militants més que a començaments d’any.

La posició dels partidaris del no és clara: més irresponsable que rebutjar un nou govern amb Merkel és deixar Alemanya sense un partit històric com l’SPD, fonamental per matenir l’estabilitat de la República Federal a llarg termini.