LLUITA CONTRA EL JIHADISME
Internacional26/11/2015

Alemanya enviarà més soldats a Mali per ajudar França

Hollande demana a Merkel que s’impliqui més en la lluita contra l’Estat Islàmic a Síria i a l’Iraq

Alícia Sans
i Alícia Sans

ParísDesprés de David Cameron i Barack Obama, ahir va ser el torn d’Angela Merkel. François Hollande va rebre a París la cancellera alemanya en la que va ser la tercera reunió de la setmana diplomàtica maratoniana del president francès, que vol sumar esforços i trobar aliats en la lluita contra l’Estat Islàmic (EI).

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Així, es tractava d’una nova cita per escurçar distàncies en les posicions de la parella franco-alemanya davant el terrorisme, però també davant l’onada migratòria i en qüestions com els controls a les fronteres de l’espai Schengen i la Cimera del Canvi Climàtic (COP21).

Cargando
No hay anuncios

Abans de reunir-se a l’Elisi, Hollande i Merkel van anar fins a la plaça de la República, on van dipositar una flor blanca -tal com va fer dilluns passat el primer ministre britànic a la sala de concerts Bataclan- en memòria de les víctimes dels atemptats del 13 de novembre.

França demana més compromís

Cargando
No hay anuncios

“Estic molt agraït pels anuncis que ja ha fet Alemanya, però desitjaria que es comprometés encara més en la lluita contra l’Estat Islàmic a Síria i a l’Iraq”, va demanar el president francès a Merkel en la conferència de premsa prèvia a la reunió. “La nostra missió és lluitar juntament contra el terrorisme i per això oferirem a França tota l’ajuda que puguem”, li va respondre la cancellera alemanya, mesurant les paraules. Entre els propòsits d’Alemanya no hi ha bombardejar el territori sirià. Abans de viatjar a París, la cancellera va comunicar al Parlament federal alemany la seva predisposició a ajudar el govern francès, al qual va oferir “més compromís” militar.

En aquesta línia, la ministra de Defensa alemanya, Ursula von der Leyen, va confirmar -per petició del país gal- la intenció d’ampliar la presència militar germànica a Mali amb l’enviament de 650 soldats més. D’aquesta manera, les forces armades franceses es podrien centrar en la lluita contra el terrorisme. Alemanya té 200 soldats al sud d’aquest país subsaharià, on participa en la formació de l’exèrcit malià. Però si el Bundestag dóna llum verda a la proposta -i tot apunta que ho farà perquè la coalició de Merkel té la majoria parlamentària-, els militars alemanys actuaran al nord de Mali, on des del cop d’estat del 2012 les tropes franceses lluiten contra els guerrillers islamistes que hi estan instal·lats.

Cargando
No hay anuncios

Alemanya vol evitar la guerra

L’altra proposta d’Alemanya és ampliar els seus contingents militars a l’Iraq, on actualment té soldats que es dediquen a formar combatents kurds que lluiten contra l’EI. Però si aquesta ajuda militar s’acaba aprovant, Merkel es veurà obligada a enfrontar-se a les reticències alemanyes a enviar soldats a conflictes exteriors, suavitzades ja en el cas de Mali. De fet, el posicionament de la cancellera alemanya és que té voluntat d’ajudar França, però sense haver de declarar-se en guerra com ho va fer el seu homòleg francès.

Cargando
No hay anuncios

Mentre que Barack Obama es va comprometre abans-d’ahir a intensificar els atacs a Síria i l’Iraq contra l’EI, Alemanya només vol donar suport a nivell logístic: es nega a bombardejar aquests territoris. Per a la cancellera, i en la roda de premsa d’ahir ho va tornar a recordar, la solució siriana ha de passar per un procés polític i no només militar. Aquest és, doncs, un punt important en el qual França i Alemanya discrepen. Precisament ahir, l’Assemblea Nacional francesa va aprovar per àmplia majoria la prolongació dels atacs aeris de les forces franceses en territori sirià.

L’EI reivindica l’atemptat de Tunis

Cargando
No hay anuncios

L’organització terrorista Estat Islàmic (EI) va reivindicar ahir l’atemptat de dimarts a Tunis contra les forces de seguretat del país i va amenaçar de repetir-lo. Experts i responsables de seguretat van coincidir a assenyalar que l’acció suposa un canvi d’estratègia de la branca jihadista local vinculada a l’EI. L’atac, llançat contra un vehicle en què viatjaven membres de la guàrdia presidencial, el va causar un suïcida i va provocar 13 morts i una vintena de ferits. A més de l’estat d’emergència, el govern tunisià va decretar el tancament de la frontera amb Líbia.